Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Sant Salvador d’Orís
Canònica
Petita comunitat de canonges augustinians que residí entre els segles XII i XIV a l’església de Sant Salvador de Bellver, dins el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès (Osona).
És situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver , al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110 El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan segle XIV L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament
Sant Miquel d’Urgell
Canònica
Antiga canònica de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), situada prop de la catedral, on més tard fou edificat el convent de dominicanes.
L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del s XI, i la dotà en el seu testament del 1035 El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència Sembla que adoptà la regla de sant Agustí Subsistí fins a la fi del s XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada 1294-1308, i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria
priorat de Sant Celoni
Canònica
Priorat canonical, filial del monestir de Santa Maria de l’Estany, establert a la primitiva església de la vila de Sant Celoni (Vallès Oriental), entre els actuals carrers Major i de les Valls.
Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508
Sant Cebrià de Penida
Canònica
Antiga cel·la monàstica del territori de Peralada (Alt Empordà); de situació desconeguda, discutida des del 877 entre els monestirs de Banyoles i de Sant Policarp de Rasés.
És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899 aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les celles veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes, aquest la considerà seva 934-1090 Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se'n perd el record
Santa Maria de Terrassa

Santa Maria de Terrassa
Mark Huguet (CC BY-SA 2.0)
Canònica
Antic priorat canonical, filial de Sant Ruf d’Avinyó (Provença), situat a Santa Maria de Terrassa (Vallès Occidental), una de les esglésies episcopals d’Ègara, dins el barri de Sant Pere de Terrassa.
S’aixeca sobre les restes de diverses construccions anteriors un temple d’una sola nau amb paviment de mosaic datat cap a l’any 450, un altre de tres naus del segle VI i un tercer del qual es conserva el mur nord, encara visible L’edifici, tal com el podem veure, té planta de creu llatina definida per una nau rectangular, un absis, quadrat exteriorment i d’arc de ferradura a l’interior, i un transsepte Sobre el creuer s’aixeca un cimbori octogonal i, sobre aquest, un campanar de torre i planta quadrada, coronat per una teulada de quatre vessants Al mur sud hi ha un porxo obert per quatre arcs…
col·legiata de Guissona
Façana de la col·legiata de Guissona
© Fototeca.cat
Canònica
Antiga canònica augustiniana ( Santa Maria de Guissona
) radicada a l’església arxiprestal de Guissona (Segarra).
Fundada a la segona meitat del s XI, l’església fou consagrada el 1099 per sant Ot era filial de la canònica d’Urgell el prior era sempre canonge de la Seu Secularitzada el 1255 i definitivament el 1272 tenia aleshores sis canonges, esdevingué collegiata secular a la fi del s XV, que perdurà fins a mitjan s XIX El 1423 el bisbe Ferrer d’Urgell havia intentat d’establir-hi la capitalitat de la diòcesi, però tingué vida efímera L’església fou molt refeta al s XVIII, però conserva alguns elements antics
Pujada a l’Ebre
Esports nàutics
Competició de motonàutica disputada anualment entre el 1987 i el 2000.
Impulsada per l’empresa Difusión Náutica i la revista Skipper , hi prenien part embarcacions pneumàtiques tipus Zodiac de 3 m amb motors de 20 cavalls Els participants afrontaven un recorregut aproximat de 500 km durant nou dies entre Barcelona i Saragossa Les etapes passaven per Salou, l’Ampolla, Sant Carles de la Ràpita,Tortosa, Flix, Mequinensa, Escatrón, Sástago i Pina En el palmarès de guanyadors en semirígides, hi figuren Ricard Massabeu i Pedro Egea 1987 Nelson Campderà i Eduardo Sánchez 1988, 1990 Enrique Mascarell i Ernesto Martí 1989 Ricard Massabeu i Willy García 1991 Ricard…
Reus Club de Mar
Esports nàutics
Club nàutic de Reus.
Fou fundat el 1964 amb seu a la platja de Cambrils, on una seixantena de famílies compraren el local social de l’entitat En una primera etapa, els socis es dedicaren al rem competitiu i organitzaren dues edicions de la baixada a l’Ebre amb iols amb timoner, sota la denominació de Curses Iberus Marenostrum Els darrers anys preval la pràctica de la vela lleugera Els presidents de l’entitat han estat Andreu Pujol, Ismael Boj, Francesc Xavier Capdevila, Miquel Caelles, Miquel Garcia i Anton Brufau
Reial Club Nàutic de Tarragona
Esports nàutics
Club nàutic de Tarragona.
Fou fundat el 1878 per iniciativa d’Antoni Escofet i es convertí en un dels clubs més antics de l’Estat espanyol El seu primer local social se situà al barri del Serrallo El 1917 s’inicià la construcció d’un nou edifici que una riuada del Francolí destruí el 1930 i que, després de la seva reconstrucció fou novament malmès, aquest cop per la Guerra Civil Es reconstruí a partir del 1945 i s’inaugurà un nou edifici el 1948 Presidents A la dècada de 1960 impulsà l’Escola de Marineria, dirigida per Tomàs Forteza, que estengué l’afició a la vela L’actual seu social del club, dins del nou port…
Reial Club Nàutic de Barcelona

Vaixells competint en el Trofeu Comte de Godó del 2012 organitzat pel Reial Club Nàutic de Barcelona
RC NÀUTIC DE BARCELONA / JESÚS RENENDO
Esports nàutics
Club nàutic de Barcelona.
Fundat el 1879 amb el nom de Club Català de Regates, entre els socis fundadors destacà l’indià Pedro Doménech Grao El 1887 canvià la denominació per la de Club Nàutic i l’any següent rebé el títol de reial Situat al Moll d’Espanya del port de Barcelona, disposa de 200 places d’amarratge i d’una escola de navegació Soci fundador del Comitè Internacional de la Mediterrània, de l’Associació Espanyola de Clubs Nàutics i de Sport Cultura Barcelona, també està associat amb la Reial Associació Nacional de Creuers i l’Associació de Navegants Solitaris Ha organitzat una àmplia varietat d’activitats…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina