Resultats de la cerca
Es mostren 284 resultats
do
Antropologia
Concepte clau de l’antropologia social a partir de la publicació, el 1924, del famós Essai sur le don (1926) del francès Marcel Mauss.
Aquest autor entén el do com un element central de les relacions socials de les anomenades societats primitives El do vertebra un sistema d’intercanvi total que es presenta, en aparença, com a voluntari, espontani i desinteressat, encara que, de fet, sigui socialment obligatori i interessat Així es trena una xarxa de relacions socials que vinculen tota la comunitat, a partir de les obligacions bàsiques de donar, rebre i tornar regals Aquest model d’intercanvi de persones i béns proporciona una estructura fonamental, alhora religiosa, legal, moral i econòmica que sosté i reforça…
cosí paral·lel
Antropologia
Cosí que és fill o filla d’una germana de la mare, o bé d’un germà del pare.
La unió entre cosins parallels caracteritza el sistema preferencial del matrimoni àrab
consciència col·lectiva
Antropologia
Conjunt de creences i sentiments comuns a la majoria dels membres d’una determinada societat.
Concepte encunyat pel sociòleg i etnòleg francès Émile Durkheim, la inclusió de creences i sentiments, és a dir, d’elements alhora cognitius i emocionals, morals o religiosos, introdueix la interessant ambigüitat de poder-lo considerar “consciència collectiva” o “inconsciència collectiva” Dins el conjunt de l’obra de Durkheim aquest concepte resulta cabdal Fonamentalment perquè significa una manera sociològica d’enfrontar-se als fenòmens ideacionals Això significa que Durkheim entenia que les creences i els sentiments d’un poble es basaven en la realitat dels “fets socials” Així…
bruixeria
Antropologia
Poder inherent a certes persones per a danyar-ne d’altres a través de mitjans sobrenaturals.
A diferència de la fetilleria, no és una tècnica que es pugui adquirir mitjançant aprenentatge, però com ella i a diferència de la màgia —que pot ser maligna o benigna— només pot ser maligna Aquestes distincions conceptuals han estat àmpliament acceptades pels estudiosos africanistes, encara que fora d’Àfrica els termes solen barrejar-se
antropologia simbòlica
Antropologia
Branca de l’antropologia que atorga preeminència a l’estudi dels símbols com a manifestació de les cultures humanes o de la seva estructura cognitiva.
L’antropologia simbòlica ha esdevingut un marc de referència constant en les recerques antropològiques actuals i la seva influència ha estat aclaparadora d’ençà del 1980
antropologia ecològica
Antropologia
Àrea d’estudi antropològic que explora les relacions entre les societats humanes, les seves cultures i els entorns naturals en què viuen.
antropologia del parentiu
Antropologia
Disciplina antropològica dedicada a l’estudi comparat dels diferents sistemes de filiació i d’aliança matrimonial.
Aquestes comparacions es basen en la constatació que a totes les societats humanes hi ha xarxes de relacions que connecten els individus considerats com a parents Aquesta constatació no implica, tanmateix, que les genealogies i els fets de la procreació siguin les úniques raons culturalment específiques per considerar una determinada persona com a parent La conceptualizació cultural de compartir una mateixa substància i transmetre una relació no necessàriament es basa en els fets naturals de la procreació i les relacions per la sang, com sol succeir en el parentiu occidental Hi ha societats…
antropologia del gènere
Antropologia
Disciplina antropològica que està especialment atenta als diferents papers socials de cada gènere.
La influència dels moviments feministes en ciències socials ha aportat aquesta nova perspectiva d’anàlisi antropològica, crítica amb les deformacions que l’antropologia ha patit per la seva formulació androcèntrica Ha potenciat les investigacions sobre el paper de la dona a les diferents societats, aspecte que solia quedar fora de l’abast o de l’interès dels antropòlegs de les generacions anteriors També estudia les relacions entre gèneres i les formes en què aquestes s’han donat a les diferents societats i al llarg dels segles
antropologia aplicada
Antropologia
Branca de l’antropologia que utilitza els conceptes, els mètodes i les teories antropològiques amb un propòsit concret.
Es desenvolupà especialment als Estats Units després de la Segona Guerra Mundial, a causa d’una creixent implicació de l’administració en les polítiques de desenvolupament del Tercer Món En aquest sentit, l’antropologia aplicada advocava pel desenvolupament de les comunitats dels països pobres Ha estat durament censurada per la manca de crítica interna i acusada de collaborar amb el neocolonialisme nord-americà Com a resultat d’aquestes crítiques, l’antropologia aplicada ha evolucionat cap a posicions més allunyades de les polítiques governamentals s’ha dividit en àrees temàtiques més…
antropologia teològica
Antropologia
Religió
Branca de la teologia sistemàtica que estudia les afirmacions de la doctrina cristiana sobre la persona humana, analizant-ne la connexió interna i fent-les accessibles als homes i les dones d’avui.
Implícita en diversos tractats teològics clàssics com els referents a la creació, el pecat, la gràcia i la justificació, apareix com a disciplina autònoma a la segona meitat del segle XX, gràcies a les reflexions de diversos teòlegs alemanys OHPesch, KRahner, WPannenberg Abasta una temàtica molt àmplia, essent-ne els punts cabdals els següents l’home i la dona són creats a imatge i semblança de Déu, es veuen sotmesos al pecat, però són redimits per Crist i cridats a formar part de l’Església i a entrar en la vida eterna Manté una relació estreta amb la cristologia, en tant que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina