Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
antropologia del parentiu
Antropologia
Disciplina antropològica dedicada a l’estudi comparat dels diferents sistemes de filiació i d’aliança matrimonial.
Aquestes comparacions es basen en la constatació que a totes les societats humanes hi ha xarxes de relacions que connecten els individus considerats com a parents Aquesta constatació no implica, tanmateix, que les genealogies i els fets de la procreació siguin les úniques raons culturalment específiques per considerar una determinada persona com a parent La conceptualizació cultural de compartir una mateixa substància i transmetre una relació no necessàriament es basa en els fets naturals de la procreació i les relacions per la sang, com sol succeir en el parentiu occidental Hi…
fratria
Antropologia
Organització de parentiu formada per dos o més clans els membres dels quals estàn relacionats per parentiu unilineal.
Quasi sempre comporta l’obligació de l’exogàmia i és una agrupació freqüent en les societats primitives o no occidentals Originàriament el mot designava agrupacions d’aquest tipus existents a l’antiga Grècia, especialment entre els aqueus Al s XIX fou aplicada per LH Morgan a grups de parentiu semblants en algunes ètnies dels indis nord-americans
societat de cases
Antropologia
Organització social en la qual la casa no solament és considerada com a element de la cultura material sinó també com a categoria de parentiu.
Així, per exemple, CLévi-Strauss per donar compte d’alguns aspectes de l’organització social dels kwakiutl de la costa nord-oest americana, en la qual el sistema de parentiu té a la vegada elements patrilineals i matrilineals, arribà a la conclusió que la unitat bàsica d’aquesta societat era la casa, com ho és també entre els yurok de Califòrnia i s’assembla també a les cases nobles de l’Europa medieval i del Japó Després estengué la seva anàlisi a diverses societats del Pacífic, la Melanèsia, Indonèsia i Àfrica, on trobà característiques socials comunes malgrat la seva…
tecnonímia
Antropologia
Forma de denominació estesa principalment en societats del Sud-est asiàtic en què el terme de referència per a una persona incorpora les relacions de parentiu dels seus descendents.
El matrimoni Geertz estudià aquest sistema de denominació personal a Bali, a mitjan dècada del 1960, per explicar la manera com el nom d’una persona està lligat sistemàticament a la relació de parentiu amb el seu descendent per exemple, una persona que esdevé pare mai no té el seu propi nom individual, sinó que és sempre denominat ‘pare’ junt amb el nom del seu fill Els Geertz relacionaren aquests sistema de denominació amb el sistema de gradacions d’edat i en els constants processos d’allò que en antropologia hom anomena ‘amnèsia genealògica collectiva’, atès que es tracta d’un…
David M. Schneider
Antropologia
Antropòleg nord-americà.
Estudià a Harvard amb CKluckhon Féu treball de camp a Micronèsia i entre els apatxes mescaleros Professor a la London School of Economics de Londres, a Berkeley i a Chicago, amb RFirth publicà American Kinship A Cultural Account 1968, estudi de gran influència que proposà el sistema de parentiu com a sistema de símbols i significats Criticà les teories clàssiques del parentiu des de LHMorgan fins a CLévi-Strauss, posant en dubte l’existència d’un domini específic del parentiu en totes les cultures A Critique of the Study of Kinship , 1984
aliança
Antropologia
Terme que s’aplica generalment al matrimoni dins el marc teòric conegut com a teoria de l’aliança.
Associada als treballs de Claude Lévi-Strauss, aquesta teoria postula que el matrimoni és l’element central de les relacions de parentiu i que s’ha d’entendre com una relació d’intercanvi Segons aquest plantejament, la prohibició de l’incest seria una regla de comportament eminentment social, i no biològica o psicològica com se solia adduir La prohibició de l’incest obliga els individus a sortir dels seus nuclis de parentiu i a prendre en matrimoni individus d’altres unitats socials Hom distingeix entre els sistemes d’aliança matrimonial elementals , que permeten el…
tecnologies reproductives
Antropologia
Conjunt de les tècniques de reproducció assistida contemporànies i les seves implicacions socials i culturals.
L’antropologia s’ha interessat en aquests fenòmens a partir de les investigacions sobre el parentiu, la noció de persona, les relacions de gènere, les concepcions culturals de la procreació i el paper que exerceixen la ciència i la tècnica en les societats industrialitzades, i amb la necessitat d’establir limitacions ètiques i jurídiques quant al desenvolupament d’aquestes tècniques Com que es tracta de tècniques que actuen sobre els fets biològics mateixos de la reproducció, un dels àmbits centrals de les investigacions realitzades des de l’antropologia ha estat analitzar com es…
Meyer Fortes
Antropologia
Antropòleg britànic.
Professor a Cambridge entre el 1950 i el 1973, és especialment conegut pel seu treball de camp entre els tallensis, de Ghana Juntament amb EEvans-Pritchard és autor d' African Political Systems 1940 Molts dels seus treballs se centren en la religió i el parentiu, i s’interessà pels aspectes antropològics de la psicoanàlisi Entre els seus estudis cal esmentar The Dynamics of Clanship among the Tallensi 1945, The Web of Kinship 1949 i Oedipus and Job in West African Religion 1959
Alfred Louis Kroeber
Antropologia
Antropòleg nord-americà.
Considerat un dels principals impulsors d’aquesta disciplina als EUA, el seu interès es projectà en camps tan diversos com el parentiu, el folklore, l’art, la lingüística o l’arqueologia En el terreny teòric, intentà de trobar regularitats en el desenvolupament de les cultures i elaborà la noció d’ àrea cultural De la seva obra, molt variada i extensa, es destaca Anthropology 1923, Cultural and Natural Areas of Native North America 1939, Configurations of Culture Growth 1945 i The Nature of Culture 1952
Marilyn Strathern
Antropologia
Antropòloga britànica.
Catedràtica de la Universitat de Cambridge Els eixos centrals de les seves investigacions han estat el gènere, el parentiu, les noves tecnologies de reproducció i els drets de propietat intellectual A partir de la seva recerca a Melanèsia ha anat desenvolupant l’anàlisi de categories properes a les societats occidentals Cal destacar els seus llibres The Gender of the Gift 1988, After Nature i Reproducing the Future 1992, Property, substance and effect 1999, Commons and borderlands 2004 i Kinship, law and the unexpected 2005