Resultats de la cerca

De manera convencional, se n'han fixat els límits entre l’inici de la crisi de l’imperi Romà, al s III 235, fins a la constitució de l’imperi Carolingi 900 Al llarg d’aquest període es produïren un seguit de canvis de caràcter polític, social, econòmic, lingüístic, religiós i de mentalitat, que permeteren que el món clàssic donés pas al medieval Entre les transformacions, destaca la progressiva cristianització de la societat romana Mentre que la interpretació tradicional afirmava que aquest període era conseqüència d’una decadència generalitzada de l’imperi Romà que s’inicià després de l’…

Estudià història a Oxford, on es doctorà sota la direcció d’Arnaldo Momigliano Ha estat docent a les universitats d’Oxford, Londres, Berkeley i Princeton Nova Jersey, on ocupa una càtedra d’història Ha dedicat la seva vida acadèmica a l’estudi de l’antiguitat tardana, de la qual ofereix una visió renovadora, posant de manifest el valor de les transformacions que s’hi esdevingueren, en contraposició a la visió de decadència que en prevalia des del s XVIII És autor de nombrosos articles i monografies sobre diversos aspectes d’aquest període, especialment, sobre el culte als sants i…

Doctor en història 1987 i llicenciat en filologia clàssica 1983 per la Universitat de Barcelona, de la qual és professor 1983 i catedràtic 2010 d'història antiga Ha creat i desenvolupat línies de recerca centrades, sobretot, en l'estudi dels polièdrics fenòmens religiosos i sociopolítics esdevinguts durant els segles que connecten el món antic amb el medieval, dedicant una atenció particular als testimonis patrístics i canònics Fundador 1996 i director del Grup de Recerques en Antiguitat Tardana GRAT, format per un equip interdisciplinari i amb projectes internacionals, és també membre de…

Es doctorà per la Universitat de Barcelona 1981, on és professora d’història antiga des del 1987 Ha dirigit diverses excavacions arqueològiques a la ciutat de Vic i en altres jaciments osonencs i ha participat en la creació de Cota Zero Revista d’Arqueologia i Ciència i del Centre d’Investigacions Arqueològiques d’Osona CIAO És autora de nombrosos estudis centrats en la protohistòria mediterrània i en l’arqueologia del món ibèric El 1998 fundà Tàcita Muta Grup d’Estudis de Dones a l’Antiguitat, dedicat a l’estudi de les dones i l’acció política i a la violència de gènere en aquest període…

Doctorat a la Universidad Complutense de Madrid 1977, és catedràtic d’història antiga de la Universitat de Barcelona des de l’any 1988, on ha desenvolupat una línia de recerca sobre la producció i el comerç d’aliments en l’antiguitat Ha dirigit diverses excavacions arqueològiques, entre les quals les del Monte Testaccio a Roma Dirigeix també el projecte sobre epigrafia amfòrica a Baden-Württemberg, el projecte Amphoren aus Xanten i la secció d’epigrafia llatina del projecte Corpus International des Timbres Amphoriques de la Union Académique Internationale Entre les seves publicacions cal fer…

Es doctorà a la Universitat de Barcelona 1982, de la qual és docent des de l’any 1974, i on imparteix història antiga Ha participat en diversos treballs d’excavació, i des del 1978 dirigeix les excavacions arqueològiques del poblat ibèric de Montbarbat Lloret de Mar-Maçanet de la Selva, la Selva És autora de nombrosos estudis centrats en l’arqueologia del món ibèric, entre els quals cal fer esment de La ciudad romana de Blandae carta arqueológica de la comarca de la Selva 1983 i Montbarbat, 1978-1986 1996, en collaboració

Doctorat per la Universitat de Barcelona 1991, s’hi incorporà com a docent l’any 1987 Ha participat en excavacions de diferents jaciments ibèrics, com el del tossal de les Tenalles Sidamon, Pla d’Urgell, el de la fortalesa dels Vilars Arbeca, les Garrigues i el dels Missatges Tàrrega, Urgell i ha dirigit excavacions a la ciutat romana de Iesso Guissona, la Segarra És autor de nombrosos estudis sobre la cultura ibèrica i el procés de romanització, i ha estat comissari de l’exposició Indíbil i Mandoni reis i guerrers Ajuntament de Lleida, 1996

Format a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1995 i on exerceix com a professor titular d’arqueologia des del 1997, la seva activitat de recerca s’ha orientat cap a l’estudi del període romà a les comarques septentrionals del País Valencià i, amb menys intensitat, per terres de Terol i comarques centrals valencianes Ha treballat també en la historiografia de l’arqueologia valenciana i en l’estudi de la toponímia del País Valencià Entre les seves publicacions cal destacar Lesera La Moleta dels Frares, El Forcall Estudi sobre la romanització a la comarca dels Ports 1987, L’arc romà…

Professor a les universitats de Santiago de Compostella i de Valladolid, publicà nombrosos estudis sobre temes d’història i d’arqueologia romana peninsular mosaics, escultura, ceràmica, etc i generals Pintura helenística y romana, 1961, i dos llibres sobre Barcelona Las murallas romanas de Barcelona 1961 i Colonia Augusta Paterna Faventia Barcino 1964 Publicà també estudis sobre la vida social i econòmica d’Hispània, com ara Tessera hospitalis de Montealegre de Campos Valladolid 1988 i collaborà en la Nueva historia de España en sus textos 1977

S'especialitzà en història antiga, i els seus treballs han tingut una gran influència a Catalunya Excavà Numància Numantia , 1914-31, dedicà estudis al problema tartèssic Tartessos , 1922, a la geografia antiga de la península Ibèrica Iberische Landeskunde , 1955 i a la conquesta romana Viriatus , 1919 Sertorius , 1926, i fou l’autor de la recollida i els comentaris de gairebé tota la collecció de les Fontes Hispaniae Antiquae 1922-59 Molt lligat a l’escola catalana d’arqueologia, fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona