Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Xavier Dupré i Raventós
![](/sites/default/files/media/FOTO/245349.jpg)
Xavier Dupré i Raventós
© Tusculum
Arqueologia
Arqueòleg.
Llicenciat el 1981 i doctorat el 1992 per la Universitat de Barcelona sota la direcció de Miquel Tarradell, publicà prop de 140 articles en revistes especialitzades, i collaborà en una seixantena de treballs collectius Dirigí nombroses excavacions, entre les quals les de l’amfiteatre i el circ romans de Tarragona i l’Arc de Berà en els projectes de conservació dels quals tingué una participació rellevant, i al jaciment de Túsculum Laci, a l’anomenada Villa di Tiberio Fou soci corresponent del Deutsches Archäologisches Institut de Berlín 1993, membre del consell directiu de l’…
Francesca Pallarès i Salvador
Arqueologia
Arqueòloga.
Formada a la Universitat de Barcelona, estigué vinculada des del 1958 a l’Istituto Internazionale di Studi Liguri de Bordighera i, a partir del 1978, n'obtingué la direcció Ha publicat nombrosos treballs sobre arqueologia romana, especialment ceràmica, i El poblado ibérico de San Antonio de Calaceite 1965, Las excavaciones de la Plaza de San Miguel y la topografía romana de Barcino 1969, La topografia e le origini di Barcellona romana 1970
Comissió de Recerca d’Arqueologia i Paleontologia
Arqueologia
Organisme assessor del Departament de Cultura en matèria de recerca arqueològica, que té per objectius propis vetllar perquè la recerca que es fa des de diferents organismes i institucions respongui a les prioritats del país.
Fou creat pel Govern de la Generalitat de Catalunya en el marc del Pla Integral per a l’Arqueologia a Catalunya PIACAT a l’abril del 2011 La creació d’aquesta nova entitat persegueix aconseguir una major coordinació entre les entitats i institucions de l’àmbit de l’arqueologia i la paleontologia És formada per representants de l’Administració de la Generalitat, instituts de recerca, associacions d’arqueòlegs, museus i grups de recerca universitaris Aquest òrgan s’adscriu a la Direcció General de Patrimoni Cultural
Emili Junyent
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador.
Format a la Universitat de Barcelona sota el mestratge del professor JMaluquer de Motes, ha centrat la seva investigació en la cultura ibèrica, especialment en terres de Lleida, on ha dirigit, entre d’altres, el projecte dels Vilars d’Arbeca És catedràtic de la Universitat de Lleida des del 1999 Entre les seves publicacions cal destacar La Filiación cultural del horizonte ibérico antiguo en tierras catalanas 1980 i la direcció del volum I de la Història Política, societat i cultura dels Països Catalans 1996
Ernst Pernicka
Arqueologia
Químic i arqueòleg austríac, especialista en arqueometria.
En acabar els seus estudis de química, es doctorà amb una tesi sobre la ceràmica persa i afgana d’època medieval 1976 Fou docent a Heidelberg Baden-Württemberg, 1987-98 fins que obtingué una càtedra d’arqueometallúrgia a la Universitat de Freiburg Baixa Saxònia, 1998-2004 primer i, més tard, una d’arqueometria a Tübingen Baden-Württemberg, 2004 El 2006, després de la mort del seu amic Manfred Korfmann, assumí la direcció de les excavacions arqueològiques de Troia És autor de nombrosos estudis, entre els quals Archaeometry ‘90 1991, en collaboració i Troia and the Troad 2003, en…
Consell Nacional d’Arqueologia i Paleontologia
Arqueologia
Organisme que té per objectiu assessorar l’Administració a l’hora d’implementar actuacions que incideixin sobre el patrimoni arqueològic.
Creat a l’abril del 2011 pel Govern de la Generalitat de Catalunya en el marc del Pla Integral per a l’Arqueologia a Catalunya PIACAT, aquesta nova entitat vol aconseguir una coordinació més eficaç entre les entitats i institucions de l’àmbit de l’arqueologia i la paleontologia i suposa la supressió de la Comissió Assessora del Servei d’Arqueologia Els seus integrants procedeixen de l’Administració del Govern de la Generalitat, entitats municipals, museus, universitats, instituts de recerca, associacions d’arqueòlegs i paleontòlegs, empreses del sector i representants de promotores públiques…
Wilhelm Dörpfeld
Arqueologia
Arquitectura
Arquitecte i arqueòleg alemany.
En acabar els seus estudis a l’acadèmia d’arquitectura de Berlín, participà en diverses excavacions arqueològiques a Olímpia i Orcomen, a Grècia, entre el 1877 i el 1881 Des del 1882, collaborà en els treballs arqueològics de Troia, primer, sota les ordres de Heinrich Schliemann 1882-90 i, després, n'assumí la direcció 1890-94 Publicà els resultats de les seves campanyes a Troia und Ilion ‘Troia i Ílion’, 1902 Fou en aquesta obra en què, a partir de l’estudi de l’estratigrafia i de la comparació dels materials troians amb els apareguts en altres jaciments grecs de cronologia…
Miquel Llongueras i Campañà
Arqueologia
Arqueòleg.
Conservador del Museu d’Arqueologia de Barcelona, professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i, des del 1985, cap del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, publicà treballs sobre prehistòria i arqueologia catalanes, com La cultura neolítica de los sepulcros de fosa de Cataluña 1963, en collaboració amb ERipoll, La cultura dels Sepulcres de Fossa del Neolític Mig-recent de Catalunya 1981 i La Balma de l’Espluga Sant Quirze Safaja, Barcelona 1981 Secretari de la revista Ampurias , fou editor de Miscelánea Arqueológica XXV aniversario de los Cursos de Prehistoria y…
Joan Ramon i Torres
Arqueologia
Arqueòleg.
Es doctorà a la Universitat de Barcelona el 1990 La seva tasca investigadora és una aportació fonamental al coneixement de les àmfores fenícies i púniques, en especial les ebusitanes, de les quals és el sistematitzador Des del 1984 és cap del servei tècnic del Consell Insular d’Eivissa Entre els nombrosos jaciments excavats a Eivissa sota la seva direcció destaquen l’assentament fenici de sa Caleta, ses Païsses de Cala d’Hort i el santuari púnic del Cap des Llibrell Ha publicat Las ánforas púnicas de Ibiza 1981, Els monuments antics de les illes Pitiüses 1985, Las ánforas fenicio…
Peter Brown
Arqueologia
Historiador de l’antiguitat irlandès.
Estudià història a Oxford, on es doctorà sota la direcció d’Arnaldo Momigliano Ha estat docent a les universitats d’Oxford, Londres, Berkeley i Princeton Nova Jersey, on ocupa una càtedra d’història Ha dedicat la seva vida acadèmica a l’estudi de l’antiguitat tardana, de la qual ofereix una visió renovadora, posant de manifest el valor de les transformacions que s’hi esdevingueren, en contraposició a la visió de decadència que en prevalia des del s XVIII És autor de nombrosos articles i monografies sobre diversos aspectes d’aquest període, especialment, sobre el culte als sants i…