Resultats de la cerca

Estudià lletres i dret a la Universitat de Barcelona, on s’especialitzà en filologia clàssica, especialment grega Traduí els Himnes homèrics , que Maragall utilitzà per a la seva versió poètica Pensionat per a ampliar estudis a Alemanya, fou deixeble de Meyer i d’Ulrich von Wilamowitz-Möllendorf, que el dirigí cap a la prehistòria, en la qual es formà amb Schmidt i Gustav Kossinna Tornà, doncs, amb una formació de prehistoriador europeu, la qual cosa suposà un esdeveniment totalment nou aleshores a la península Ibèrica Amb aquesta base i amb una extraordinària capacitat de treball renovà la…

De família del Principat, es formà a la Universitat de Barcelona, sota el mestratge de Pere Bosch i Gimpera, del qual fou un dels deixebles de la primera hora Conservador, des del 1934, del Museu d’Arqueologia de Barcelona Bé que originàriament es dedicà a la prehistòria, i que no l’abandonà mai del tot, treballà sobretot l’arqueologia ibèrica i romana a Catalunya A l’època difícil que seguí la Guerra Civil Espanyola excavà temporalment a Mèrida i rodalia, però durant l’etapa 1940-70 la seva labor principal fou la d’orientar i ajudar els qui treballaven en prospeccions i…

Es formà, sota el mestratge de Joan Maluquer de Motes, a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1986 Professor titular 1988-2009 de prehistòria a la mateixa institució, des del 2010 és catedràtic La seva tasca de recerca s’ha centrat en la protohistòria de la península Ibèrica i, més particularment, en l’estudi de la cultura ibèrica, els contactes colonials i la guerra, però també ha treballat sobre la historiografia de l’arqueologia a Catalunya i la protecció del patrimoni històric, artístic i arqueològic en temps de guerra Ha dirigit treballs d’excavació a l’Alto de la Cruz Cortes de…

De caràcter administratiu i autònom, també articula els equipaments vinculats a la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya Arqueoxarxa , la Ruta dels Ibers i la Ruta de l’Art Rupestre, així com el Centre Iberia Graeca Tutela científicament els jaciments del castell de Palamós, del  coll del Moro , del Molí d’Espígol,  del  Castellet de Banyoles,  de Guissona i de la Roca dels Moros Amb la culminació, l’any 1996, del procés de transferència de la Diputació de Barcelona a la Generalitat de Catalunya del Museu Arqueològic de Catalunya i dels museus d’Ullastret i…

Dirigit per PBosch i Gimpera i amb JColomines i Roca com a tècnic permanent, hi collaboraren, entre d’altres, ADuran i Sanpere, MPallarès, JCSerra i Ràfols, etc Fou la primera institució que s’ocupà als Països Catalans d’excavacions sistemàtiques, especialment a la comarca del Matarranya i a Mallorca Els resultats eren publicats a l' Anuari de l’IEC La majoria dels materials que trobà són actualment al Museu d’Arqueologia de Catalunya Fou suprimit el 1939

S'establí a Barcelona des que fou destinat d’ordenança a casa del marquès d’Alella mentre feia el servei militar Un cop acabat el servei, el mateix marquès el recomanà per entrar a treballar a l’Ajuntament de Barcelona, on realitzà diverses tasques subalternes fins que fou nomenat conserge del Palau Reial de la Ciutadella actual seu del Parlament, on el 1903 s’installà el Museu d’Art i Arqueologia, del qual fou nomenat conservador Collaborà amb Puig i Cadafalch i Pere Bosch i Gimpera en les excavacions de les ciutats grega i romana d’Empúries, de les quals fou director entre el 1908 i el 1937…

Net de Lluís Pericot i Garcia , i, en bona part, continuador de la seva tasca Professor numerari des del 1981 i, des del 1985, catedràtic de la Universitat de Barcelona, on ha fundat 1986 i dirigeix el Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques Especialitzat en l’estudi de les societats caçadores recollectores, ha centrat la seva tasca de recerca en les fases finals del Paleolític superior i l’Epipaleolític al vessant mediterrani ibèric, on ha realitzat excavacions a la Cova del Parco Alòs de Balaguer i a l’abric Filador Margalef de Montsant i ha rellançat l’estudi dels materials de la…

Es llicencià en història a Barcelona 1919, amplià estudis a París, Oxford, Munic i Berlín i es doctorà a Bolonya 1923 Fou catedràtic d’història de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou secretari 1933-39 El 1942 fou nomenat catedràtic d’història universal a la Universitat de Barcelona Deixeble de Pere Bosch i Gimpera, publicà La cultura del vaso campaniforme 1928, Cronología del vaso campaniforme en la Península Ibérica 1943 i La Costa Brava en la antigüedad 1939, resultat de les excavacions a Tossa i a Empúries Fundà i dirigí el Museu de Tossa 1935, i fou…

Biografia Assistí a les classes de primària dels escolapis de la seva vila Entrà a l’orde calassanci el 15 de setembre de 1895 i hi professà el 22 d’agost de 1897 Cursà la carrera eclesiàstica a Iratxe, San Pedro de Cardeña i Terrassa Fou ordenat de sacerdot al desembre del 1903 Començà l’exercici de l’ensenyament a Vilanova i la Geltrú 1902-08 en una classe de primària A Olot 1908-11 impartí filosofia, literatura i llatí a batxillerat, mentre s’encarregava de la direcció de l’internat Residí 1911-17 a Cuba ensenyant assignatures de comerç Tornà el 1917 i fou enviat a Balaguer, on romangué la…

Es llicencià a la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en arqueologia i fou deixeble de Pere Bosch i Gimpera fou també professor de l’Escola d’Estiu d’aquesta universitat Com a arqueòleg, féu el seu primer treball per a l’ajuntament de Pineda de Mar, un estudi de l’aqüeducte romà posteriorment, en publicà el llibre El acueducto romano de Pineda Dedicat a la política, fou militant d’Esquerra Republicana de Catalunya Participà com a voluntari en la Guerra Civil, amb el grau de tinent Exiliat a França, residí en un camp de concentració, on descobrí un poblat iber en els seus…