Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Guillem Rosselló i Bordoy
Arqueologia
Prehistòria
Prehistoriador i arqueòleg.
Vida i obra Estudià a les universitats de Madrid i Barcelona i es llicencià a la Universitat de Barcelona en filologia semítica 1955 i en història 1960, i en aquesta última disciplina es doctorà el 1973 S’especialitzà en el període islàmic i en la prehistòria a les Illes Balears Del 1961 al 2002 fou el director conservador del Museu de Mallorca Sota la seva direcció, el museu experimentà un gran creixement i creà les seccions de Muro 1965, o Secció Etnològica, i d’Alcúdia 1987, el Museu Monogràfic de Pollentia També dirigí el muntatge de diversos museus municipals Fou comissari…
,
Víctor Guerrero Ayuso
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador extremeny.
Professor de prehistòria de la Universitat de les Illes Balears Ha treballat principalment sobre la protohistòria de Mallorca i la colonització púnica en aquesta illa, on ha dirigit els treballs d’excavació a les factories ebusitanes de Na Guardis i Es Trenc i als derelictes de Cabrera III i V Entre els seus treballs destaquen Navíos y navegantes en las rutas de Baleares durante la prehistoria 1994, La colonización púnica en Mallorca 1997 i El pensamiento científico en la investigación prehistórica balear 1997
Colin Renfrew
Arqueologia
Prehistoriador i arqueòleg anglès.
Estudià ciències naturals i arqueologia a la Universitat de Cambridge Fou professor d’arqueologia a la Universitat de Southampton i a Cambridge, d’on és catedràtic des del 1981 Considerat una de les màximes autoritats mundials en prehistòria, és un dels representants del corrent teoricometodològic anomenat nova arqueologia, format a la darreria dels anys seixanta Ha realitzat estudis i excavacions a les illes Òrcades, Escòcia, Malta i, juntament amb JD Evans, a les Cíclades Són remarcables les seves aportacions al coneixement del megalitisme europeu Entre una extensísima…
Vicente Lull
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador.
Catedràtic de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1993 El seu treball d’investigació s’ha centrat en la teoria de la interpretació arqueològica, en l’arqueoecologia mediterrània entre el IV i el I millenni aC i en la prehistòria recent del sud-est de la península Ibèrica i les Illes Balears Entre les seves publicacions destaquen La “cultura” de El Argar Un modelo para el estudio de las formaciones sociales prehistóricas 1983, Arqueología de Europa, 2250-1200 aC Una introducción a la edad del bronce 1992, en collaboració i Cronología de la Prehistoria…
Antoni Arribas i Palau
Arqueologia
Arqueòleg.
Començà com a medievalista La conquista de Cerdeña , tesi doctoral Catedràtic de prehistòria i d’etnologia de la Universitat de Granada i, posteriorment, de prehistòria de la Universitat de les Illes Balears, treballà especialment sobre les primeres edats dels metalls de la península Ibèrica Dirigí excavacions a Pollentia Alcúdia i a Los Millares Publicà nombrosos treballs, d’entre els quals Poblado y necrópolis de los Millares 1963, en collaboració amb MAlmagro, The Iberians 1964, Cada piedra es un mundo 1972, Lecciones de Prehistoria 1974, Pollentia I i II 1977 i 1978, aquesta…
David Leonard Clarke
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador anglès.
Format sota el mestratge de Grahame Clark a la Universitat de Cambridge, on es doctorà el 1964, fou professor en aquesta institució des del 1966 fins a la seva mort El seu camp d’especialització era l’estudi del vas campaniforme a les illes Britàniques, al qual aplicà nous mètodes classificatoris de caràcter matemàtic però és particularment reconegut per la seva contribució a la renovació teòrica de l’arqueologia A Analytical Archaeology 1968, la seva obra més coneguda i influent, proposà la construcció d’un cos unificat de teoria arqueològica a imatge de les ciències exactes i…
menhir
menhir de la Pedra Llarga de Sant Hilari Sacalm
© Fototeca.cat
Arqueologia
Monument prehistòric, megalític, que es limita a una gran pedra dreta, plantada a terra.
El nom ha estat adoptat, pels prehistoriadors, del terme popular bretó men , ‘pedra’, hir , ‘llarga’ És característic de les zones atlàntiques de la cultura megalítica Bretanya, illes Britàniques, però s’estén a d’altres zones, com a Còrsega o als Països Catalans En alguns casos la pedra ha estat allisada i hom hi ha representat gravats Normalment apareix isolat, però també en forma d’alineacions o de cercles Als Països Catalans, els menhirs només són coneguts al N i al centre del Principat, és a dir, al territori on dominen els monuments megalítics Durant una primera etapa d’investigació, a…
Joan Ramon i Torres
Arqueologia
Arqueòleg.
Es doctorà a la Universitat de Barcelona el 1990 La seva tasca investigadora és una aportació fonamental al coneixement de les àmfores fenícies i púniques, en especial les ebusitanes, de les quals és el sistematitzador Des del 1984 és cap del servei tècnic del Consell Insular d’Eivissa Entre els nombrosos jaciments excavats a Eivissa sota la seva direcció destaquen l’assentament fenici de sa Caleta, ses Païsses de Cala d’Hort i el santuari púnic del Cap des Llibrell Ha publicat Las ánforas púnicas de Ibiza 1981, Els monuments antics de les illes Pitiüses 1985, Las ánforas fenicio…
Cristòfor Veny i Melià

Cristòfor Veny i Melià
© Missioners dels Sagrats Cors
Arqueologia
Arqueòleg.
Blauet de Lluc 1934-40 i religiós dels Sagrats Cors, s’ordenà de sacerdot el 1949 Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid el 1960, s’hi doctorà el 1965 És autor dels importants llibres Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe 1965, Las cuevas sepulcrales del bronce antiguo de Mallorca 1968, Aportación a la romanización de Mallorca según las fuentes epigráficas 1971, La necrópolis protohistórica de Cales Coves 1982 i d’altres monografies Ensenyà prehistòria a la Universitat de Madrid, efectuà nombroses excavacions i exploracions submarines a les…
vas campaniforme
vas campaniforme
© Fototeca.cat
Arqueologia
Prehistòria
Tipus de ceràmica del final de l’Eneolític i de l’edat del bronze.
El nom prové del fet que aquesta ceràmica sovint té una forma que recorda vagament la d’una campana invertida, però n'és l’element més característic la decoració geomètrica, incisa, que hom pot trobar en peces que no tenen forma de campana Hom la troba en territoris molt extensos, des de la península Ibèrica fins a l’Europa central Bohèmia, Polònia, etc, també a Mallorca i, esporàdicament, a les illes de Sardenya i Sicília, i fins i tot al litoral de l’Àfrica del nord Marroc, Algèria Esdevé, doncs, un document excepcional que permet de relacionar cronològicament cultures de…