Resultats de la cerca

Estudià la fisiologia de la visió, i descobrí la funció d’acomodació del cristallí elaborà una teoria sobre la visió dels colors, i també sobre l’astigmatisme També s’interessà per diverses qüestions d’òptica i acústica, i, en mecànica, per l’elasticitat, que investigà i mesurà, i establí el concepte del mòdul de Young Fou també un notable egiptòleg, i publicà diversos estudis sobre els jeroglífics Hieroglyphics , 1823-28, sobre el demòtic i sobre la pedra de Rosetta

Catedràtic de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1993 El seu treball d’investigació s’ha centrat en la teoria de la interpretació arqueològica, en l’arqueoecologia mediterrània entre el IV i el I millenni aC i en la prehistòria recent del sud-est de la península Ibèrica i les Illes Balears Entre les seves publicacions destaquen La “cultura” de El Argar Un modelo para el estudio de las formaciones sociales prehistóricas 1983, Arqueología de Europa, 2250-1200 aC Una introducción a la edad del bronce 1992, en collaboració i Cronología de la Prehistoria Reciente de la…

Format a les universitats de Tufts i Arizona, on es doctorà en antropologia el 1968, ha exercit la docència a la Universitat de Princeton 1968 i, des del 1976, a la de Maryland Tot i que els seus primers treballs es desenvoluparen en el marc de l’arqueologia processual, posteriorment ha centrat la seva recerca en l’aplicació a l’arqueologia de la teoria crítica de l’escola de Frankfurt, molt particularment en contextos colonials dels Estats Units d’Amèrica Des del 1981 dirigeix el projecte “Archaeology in Annapolis” Entre les seves publicacions cal destacar The Recovery of Meaning Historical…

Doctorada 1978 per la Universitat de Chicago, és professora de la Universitat de Califòrnia Introduí la teoria feminista en el pensament arqueològic, cosa que contribuí a una millor comprensió de la dona en les societats prehistòriques El seu treball Engendering Archaeology Women and Prehistory 1991, en collaboració amb JM Gero pot ser considerat pioner en aquest àmbit També realitzà estudis sobre el Paleolític superior europeu, en els quals volgué demostrar que les coves decorades amb pintures rupestres eren llocs de reunió de grups de caçadors recollectors Analitzà la simbologia de l’art…

Format sota el mestratge de Grahame Clark a la Universitat de Cambridge, on es doctorà el 1964, fou professor en aquesta institució des del 1966 fins a la seva mort El seu camp d’especialització era l’estudi del vas campaniforme a les illes Britàniques, al qual aplicà nous mètodes classificatoris de caràcter matemàtic però és particularment reconegut per la seva contribució a la renovació teòrica de l’arqueologia A Analytical Archaeology 1968, la seva obra més coneguda i influent, proposà la construcció d’un cos unificat de teoria arqueològica a imatge de les ciències exactes i…

Doctor per la Universitat de Cambridge, on es formà com a alumne de David Clarke, en un ambient dominat, des del punt de vista teòric, per l’arqueologia processual Els seus primers treballs Spatial Analisis in Archaeology , 1976, amb COrton Simulation Studies in Archaeology , 1978 tenen un caràcter netament processual Arran dels seus treballs etnoarqueològics a l’Àfrica, des del principi dels anys vuitanta s’aproximà a l’estructuralisme i a l’antropologia simbòlica És una de les figures més destacades de l’anomenada arqueologia postprocessual, o interpretativa, dins la qual ha propugnat l’…

Graduat en arquitectura a la Universitat de Michigan 1933, estudià també arqueologia, i aquest any fou contractat pel fundador i director de l’Oriental Institute of Chicago, James Henry Breasted S’especialitzà en les fases preneolítica i neolítica del Pròxim Orient, on excavà, entre d’altres, a la vall de l’Amuq N de Síria i, sobretot, a l’important poblat de Jarmo Kurdistan iranià, i posteriorment a Cayönü Turquia És l’autor de la teoria de les zones nuclears per a explicar l’aparició i el desenvolupament de l’economia de producció agricultura i ramaderia El tret més innovador…

El nom prové del fet que aquesta ceràmica sovint té una forma que recorda vagament la d’una campana invertida, però n'és l’element més característic la decoració geomètrica, incisa, que hom pot trobar en peces que no tenen forma de campana Hom la troba en territoris molt extensos, des de la península Ibèrica fins a l’Europa central Bohèmia, Polònia, etc, també a Mallorca i, esporàdicament, a les illes de Sardenya i Sicília, i fins i tot al litoral de l’Àfrica del nord Marroc, Algèria Esdevé, doncs, un document excepcional que permet de relacionar cronològicament cultures de països molt…

Utilitza com a documents qualsevol mena de vestigis materials que han deixat els homes llocs d’habitatge i d’enterrament, manifestacions artístiques, eines i instruments, deixalles de menjar, fortificacions i armes, restes de camps conreats, de camins, etc L’arqueòleg és, doncs, un historiador que no es basa, com és habitual, en documents escrits, o bé perquè no existien cas de la prehistòria o bé perquè són considerats insuficients, com passa a les èpoques de la història antiga A partir de l’edat mitjana, el mètode arqueològic té més poca aplicació i ja no és utilitzat per a la història…

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1869 Com a historiador i home de lletres, fou un romàntic imbuït d’un rigorós esperit metodològic de caràcter positivista Centrà les seves investigacions en l’arqueologia, la numismàtica i l’Edat Mitjana de les terres gironines, amb breus incursions en l’estudi de l’època contemporània Dugué a terme una intensa activitat amb la voluntat de collaborar en el redreçament polític i cultural de Catalunya L’activisme polític de Botet començà els darrers anys de la dècada de 1860-70 durant l’estada que feu a Barcelona per cloure els…