Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
atracció d’un so
Fonètica i fonologia
Fenomen de tipus metatètic en virtut del qual un fonema àton es desplaça fins a col·locar-se al costat d’un altre de tònic, per tal de determinar un grup fonemàtic normatiu, dins l’evolució d’una llengua.
El mot gener , que prové del llatí vulgar genariu , només s’explica pressuposant un estat intermedi d’atracció genairu*1>
palatalització
Fonètica i fonologia
Fenomen fonètic o fonològic pel qual un so no palatal esdevé palatal o quasi palatal, generalment en contacte amb altres sons veïns que ho són.
Així s’explica en català l’articulació palatalitzada de sons com ara n, s, l, etc, en determinats contexts palatals un jove ún zóbe
afèresi
Fonètica i fonologia
Pèrdua d’un fonema o d’una síl·laba, ambdós àtons, en posició inicial de mot, sovint influïda per la presència habitual d’un altre mot anterior, normalment un article, o per la impressió, en els parlants, de l’existència d’aquest.
En la parla viva vulgar és un fenomen freqüent lamanida lamonestació hi vullanar, etc Així s’explica, per exemple, l’evolució d' episcoupu > ebisbe> bisbe
velarització
Fonètica i fonologia
Procés pel qual una articulació no velar s’hi torna generalment, però no necessàriament, en contacte amb una altra articulació velar.
Així, hom descriu la formació de u a partir de consonants implosives en català antic puteu > 'pou’, cadere > 'caure’, etc També s’explica així l’assimilació de n en contacte amb velar un gos un gos
escissió fonològica
Fonètica i fonologia
Procés diacrònic en virtut del qual un fonema es transforma en dos o més de distints a partir, generalment, d’una diferenciació fònica contextual.
Segons el resultat, en pot sortir una fonologització, una transfonologització o bé una desfonologització Així s’explica l’evolució del fonema /k/ en llatí ortogràficament ‘c’, que ha donat en català solucions diverses CANTARE > cantar kIņtá CIVITATE > ciutat siutát