Resultats de la cerca

Així, en català, ho són les oposicions i/ẹ, ẹ/ę, per exemple, si hom considera que llur tret distintiu operant és el grau d’obertura /i/ primer grau, /ẹ/ segon grau o /ę/ tercer grau

Segons aquest paràmetre, els sons d’una llengua es poden classificar en una escala que va des dels més fins als menys perceptibles En principi, els sons oberts són més perceptibles que els tancats Entre les vocals, que ocupen un punt màxim en aquesta gradació, es destaca el so a, el més obert Entre les consonants, són més perceptibles les sonores que no pas les sordes, més les líquides que les fricatives, les estridents que les mats, etc, fins a les oclusives sordes, que manquen de perceptibilitat pròpia

Segons l’opinió més generalitzada, el llatí mĕdiu no dóna en català modern * meig més amb ẹ com seria normal llatí ventu > vent , sinó mig mís, amb i , per raó del contacte del so consonàntic palatal s < -dy-, que ha provocat el tancament vocàlic considerat en un grau ẹ →i

Des de la fonètica tradicional hom sol distingir tres menes de trets articulatoris el lloc, el mode i el temps d’articulació El lloc, zona o, fins i tot, punt d’articulació es refereix a l’indret on s’apliquen o s’acosten els principals òrgans de fonació per tal de produir un determinat efecte acústic representatiu d’un fonema El mode d’articulació indica el grau de tancament dels òrgans i la forma com surt a l’exterior l’ona fònica El temps d’una articulació es classifica en tres etapes o moments quasi sempre ben diferenciats intenció, tensió i distensió

Gràficament no és sinó dues vv juxtaposades, ben aviat unides i sovint encreuades v Als països del N d’Europa, on aparegué segle VIII, i a Catalunya segle IX, de primer era escrita amb dues uu Ben aviat segle X passaren a VV majúscules, pel fet de tractar-se d’inicial de mot, especialment en els antropònims gòtics i germànics derivats, per exemple, de Walt - Gualter, War - Guarner, Garí, Wil - Guillem, Wig - Guifré, etc La W , w uu , vv també apareix esporàdicament en alguns noms com Wivas i mots com ewangelium , per ultracorrecció gràfica, que no perdurà La grafia w compareix només en…

Així, per exemple, els mots remor, murmuri o xiuxiueig reflecteixen, en llur pròpia constitució fonològica, els significats respectius D’altres, com ara rum-rum, atxim, miau o quiquiriquic , ocupen zones molt més marginals a l’estructura lingüística del català en tant que no admeten derivacions verbals, adjectives, etc, ni, sovint, una anàlisi gramatical Alguns lingüistes han sostingut l’opinió, inverificable, que l’onomatopeia ha estat la primitiva font de producció de mots en totes les llengües

El llatí la prengué de l’alfabet grec a través dels itàlics La O romana és un cercle format per dos trets arcuats que es toquen pels extrems Era traçada en dos temps, començats per dalt, bé que, a causa de la velocitat, les formes cursives i les derivades posteriors consten sovint d’un sol traç circular tancat per sobre De vegades els nexes amb les lletres anterior i posterior apareixen com uns segments superiors que li donen l’aspecte d’unes banyes El doble traç, però, es manté durant tota l’edat mitjana de vegades el segon semicercle esdevé una línia diagonal recta i fins i tot còncava o…