Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
laringal
Fonètica i fonologia
En indoeuropeu, dit d’un fonema d’identitat fonològica poc coneguda.
Hom coneix les laringals a través de les modificacions que han exercit en els fonemes veïns i de les unitats distintives testimoniades en les llengües anatòliques
sil·labació
Fonètica i fonologia
Divisió de significants en síl·labes segons els límits que es produeixen dins cada seqüència fònica.
Cal tenir compte, sobretot en la poesia, de les modificacions de ritme i metre que produeixen en la sillabació fenòmens tals com la sinalefa, la sinèresi, la dièresi i l’hiat
alfabet fonètic internacional
Fonètica i fonologia
Alfabet fonètic establert per P.Passy el 1886, dins el si de l’Associació Fonètica Internacional.
Des de la data de creació, l’alfabet fonètic internacional AFI ha estat sotmès a diverses modificacions per tal d’adaptar-lo a les necessitats produïdes pel nombre creixent de llengües estudiades La darrera versió de l’AFI data del 1951
pausa
Fonètica i fonologia
En fonètica, silenci entre dues emissions fòniques.
Aquesta pausa, anomenada relativa, enfront de l’absoluta, que es produeix quan el parlant no té intenció d’emetre cap so, és emprada sovint en els estudis de fonètica articulatòria com a punt de referència per a determinar les modificacions orgàniques de cada emissió
vocal neutra
Fonètica i fonologia
Fonema característic del català central i dels altres parlars orientals, tret de l’alguerès, que correspon a les grafies a i e en posició àtona i és representat per ə en l’Alfabet Fonètic Internacional.
La pronúncia del fonema |ə| admet moltes possibilitats articulatòries, i és difícil de copsar amb precisió les condicions fisiològiques que requereix L’obertura maxillar, relativament més petita que en a, l’absència, de vegades no absoluta, de labialització i la posició de la llengua, més aviat plana, determinen un formant bucal de moltes menes També el formant faringi presenta un marge d’oscillació considerable, resultat, tot, d’una forta capacitat d’adaptació al seu entorn fonètic particular La posició més genuïna dels òrgans articulatoris s’acosta molt a la que adopten en la…
forma absoluta
Fonètica i fonologia
Forma fonètica considerada aïlladament del context, sense sofrir les modificacions que experimenta normalment en el curs de la cadena fònica: l’article elidit l’ en contacte amb vocal.
alfabet fonètic
Fonètica i fonologia
Sistematització gràfica convencional a través de la qual hom intenta de transcriure els trets fonètics de tota mena de locucions fòniques.
Els alfabets fonètics tenen llur origen simultani amb les primeres especulacions foneticoortogràfiques adients Tanmateix, la necessitat d’alfabets fonètics es feu particularment palesa quan foren constatades tantes discrepàncies entre la pronúncia de les llengües medievals i els alfabets de base llatina i ciríllica, sobretot a Europa, que la cultura manuscrita havia imposat Aquesta constatació és el punt de partença que diversifica, de llavors ençà, els camins de l’ortografia i de la transcripció fonètica Ben aviat hom comprengué que cada llengua presenta supòsits estructurals propis de tipus…
morfofonologia
Fonètica i fonologia
Segons Trubetskoj, part de la fonologia que analitza l’estructura fonològica dels morfemes, estudia les modificacions fòniques de combinació que afecten els morfemes en grups de morfemes i decideixen la totalitat de mutacions fòniques amb funció morfològica.
x
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-quatrena lletra de l’alfabet català, anomenada ics o xeix [pl ics, xeixs].
Els llatins heretaren dels grecs i dels etruscs únics que la tenien la forma d’aquesta lletra, que passà a l’apèndix de l' elementum o segona part de l' abecedari llatí, acabat amb les lletres gregues X, Y, Z La X romana clàssica consisteix en dos traços creuats en aspa, el primer dels quals amb un reforç a la base i a vegades un altre a l’extrem superior Tots dos traços eren executats en direcció descendent, encara que el segon a vegades ho fou de baix a dalt això darrer fou sobretot degut a la velocitat ràpida, que produí la posició gairebé horitzontal del primer i l’allargassament del…