Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
modulació
Fonètica i fonologia
Ús de formes que només apareixen en una successió gramatical de morfemes (accent, entonació, etc).
explosiu | explosiva
Fonètica i fonologia
Militar
Dit de les consonants oclusives que no tenen intensió i que només consten de distensió o explosió.
oposició bilateral
Fonètica i fonologia
Oposició fonemàtica entre dos fonemes les característiques comunes dels quals només pertanyen a ells dos en tot el sistema.
Ho és, en català, l’oposició / l /-/ l /, atès que no hi ha cap altre fonema que presenti alhora els trets comuns de consonant, oral, lateral i sonor
nucli sil·làbic
apicodental
Fonètica i fonologia
Dit del fonema l’articulació del qual es caracteritza per l’aplicació activa de l’àpex de la llengua tocant les dents.
Dins el grup dels fonemes apicals catalans, són apicodentals d i t, anomenats, a vegades, només dentals
atracció d’un so
Fonètica i fonologia
Fenomen de tipus metatètic en virtut del qual un fonema àton es desplaça fins a col·locar-se al costat d’un altre de tònic, per tal de determinar un grup fonemàtic normatiu, dins l’evolució d’una llengua.
El mot gener , que prové del llatí vulgar genariu , només s’explica pressuposant un estat intermedi d’atracció genairu*1>
apicoalveolar
Fonètica i fonologia
Dit del fonema l’articulació del qual es caracteritza per l’aplicació activa de l’àpex de la llengua prop o tocant l’alvèol superior de la boca.
Dins el grup dels fonemes apicals catalans, són apicoalveolars s, z, n, r, l a vegades, són anomenats només alveolars
triftong
Fonètica i fonologia
Grup de fonemes vocàlics format per una semiconsonant, una vocal i una semivocal.
En català només existeix el triftong uai en uns pocs mots, com guai, guaira, guairó i guaitar , amb d’altres de la mateixa família
seqüència fònica
Fonètica i fonologia
Conjunt significatiu de sons cronològicament contigus i limitats per dues pauses.
En moltes llengües hi ha fenòmens i trets fonològics que només funcionen distintivament a nivell de seqüència fònica, que forma, quant a l’entonació, per exemple, una unitat que alguns anomenen sirrema
y
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-cinquena lletra de l’alfabet català, anomenada i grega.
Tal com diu el nom, es tracta de l'ípsilon grega passada al llatí, de primer en la seva forma occidental, V , i després admesa en la forma oriental, Y , en el segon apèndix de l’abecedari La Y romana clàssica consta de dos traços el primer, que començava a dalt, a l’esquerra, baixava oblic, continuava vertical i acabava amb un reforç a la base el segon pujava oblic del centre del traç primer en direcció a la dreta i acabava amb una mena de reforç corbat a la dreta Amb la velocitat cursiva tots dos traços foren escrits a vegades en un sol temps, és a dir, sense alçar la ploma, amb la qual cosa…