Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
despalatalització
Fonètica i fonologia
Procés que determina la pèrdua del caràcter normalment palatalitzat d’una articulació en unes circumstàncies determinades.
desnasalització
Fonètica i fonologia
Procés que determina la pèrdua del caràcter normalment nasalitzat d’una articulació en unes circumstàncies determinades.
En català cal suposar una etapa històrica on la vocal davant - n llatina en els noms havia d’ésser nasalitzada, com en francès, abans de restar final en singular llat pane < fr pain pẽ, cat pan pán → pã < pa pá
deslabialització
Fonètica i fonologia
Procés que determina la pèrdua del caràcter normalment labialitzat d’una articulació en unes circumstàncies determinades.
En català s’ha perdut l’element labial del grup k + w llatí en quid > que, quomodo > *quomo > com, etc, i del grup g + w germànic, com en werra > guerra
tònic | tònica
Fonètica i fonologia
Dit de l’element sil·làbic o fonemàtic que presenta un accent d’intensitat, per oposició a d’altres elements no tònics o àtons.
En català, i sobretot en els dialectes orientals, és una oposició poc productiva a causa de les reduccions fonemàtiques que comporta la pèrdua de la tonicitat tribu tríbu enfront de tribú tribú, però no pas cantar káņte i cantar keņtá, etc
elisió
Fonètica i fonologia
Pèrdua de la vocal final àtona d’un mot davant un altre mot començat per vocal (l’ànima, per la ànima).
Aquest fenomen no sempre té una representació gràfica una casa humida, pronunciat una cas humida El català practica sovint l’elisió en l’elocució corrent d’altres llengües, però, com el castellà, hi recorren rarament Es dóna també l’anomenada elisió inversa , que és un tipus d'afèresi, segons la qual la vocal inicial d’un mot desapareix absorbida per la final del mot anterior va dir això ba ði šǫ
atonicitat
Fonètica i fonologia
Impròpiament, pèrdua relativa tant de la intensitat com del to, la freqüència o l’altura musical d’un fonema vocàlic o d’una seqüència sil·làbica.
Aquests factors acústics, però, són ben diferents entre ells, malgrat llur tendència a manifestar-se correlativament
afèresi
Fonètica i fonologia
Pèrdua d’un fonema o d’una síl·laba, ambdós àtons, en posició inicial de mot, sovint influïda per la presència habitual d’un altre mot anterior, normalment un article, o per la impressió, en els parlants, de l’existència d’aquest.
En la parla viva vulgar és un fenomen freqüent lamanida lamonestació hi vullanar, etc Així s’explica, per exemple, l’evolució d' episcoupu > ebisbe> bisbe