Resultats de la cerca

Esculpí per a Asini Pollió algunes de les estàtues anomenades Appiades , probablement figures de nimfes d’una font de l’aigua Appia Reelaborà amb estil acadèmic i classicitzant els tipus del gran període clàssic Han estat conservades obres seves a Nàpols, París l' Orestes i Pílades del Musée du Louvre i Roma l' Efebus de Villa Albani

Pertany a una generació d’artistes precursora del pop-art i que aprofita com a materials per a les seves composicions les deixalles d’una societat tecnològica, molt dins d’una posició junk restes de màquines, cotxes, etc D’una forma parallela al treball de Tinguely a Europa, Stankiewicz construí màquines impossibles que no serveixen per a res Kabuki Dancer 1956, com a respostes marginals a una societat neuròtica de consum

A París estudià a l’Académie Ranson 1931-38 El seu treball s’orientà cap a la decoració monumental vitralls per a l’església de Baccarat, Senyal 1955 en acer inoxidable per a una siderúrgia francesa, elements decoratius 1963 per a l’ORTF a París Interessat pels fenòmens biològics, feu escultures molt suggestives entre humanes i vegetals En els darrers temps fou autor peces que es basen en la diagonal, tractant de treballar les possibilitats de contacte d’uns volums en relació amb la terra on descansen Formà un taller d’escultura a Meudon, EUA

Format a Belles Arts i a l’acadèmia Baixas de Barcelona Hom li premià l’escultura Dona asseguda a l’Exposició de Primavera de Barcelona el 1933 Amplià estudis de pintura a l’acadèmia Julian, de París des del 1935 Exposà sovint a Barcelona, on fou professor de modelatge i buidatge a l’Escola de Belles Arts des del 1942

Treballà per a la capella de Notre-Dame, al castell de Saint-Germain-l’Auxerrois 1505 És autor de quatre relleus sobre la vida de santa Anna, de la catedral de Chartres els dos millors són la Trobada davant la Porta Daurada i Naixement de la Mare de Déu , que féu per encàrrec de Jean de Beauce, un dels arquitectes d’aquesta catedral, del 1519 al 1525

Es formà a les escoles de belles arts de València i de Madrid Pertangué a diversos grups Integració de les Arts, 1963 Art Actual, 1965 Abans de l’Art, 1968 S’interessà per les possibilitats de l’aplicació del càlcul matemàtic a la creació artística La seva producció travessà diverses etapes, bé que sempre mostra el seu interès pel constructivisme Són característiques les obres amb llistons metàllics que es projecten en l’espai, tot delimitant-lo El seu compromís amb l’antifranquisme el portà a un breu exili a Itàlia el 1975 De les seves obres poden esmentar-se el Monument a les…

Hom en coneix un famós crater de marbre trobat a Roma i dipositat, actualment, al Musée du Louvre, decorat amb figures d’Hermes, d’un citarista, d’un sàtir, de tres mènades i d’Àrtemis

L’any 1744 li fou encomanada la talla d’un crucifix per a la sala del consistori de la casa de la ciutat de Manresa A la mateixa ciutat féu el retaule major de l’església de Sant Miquel i l’escut, en alabastre de Segueró, de la façana de la casa de la ciutat Poc abans de morir treballava en diverses obres escultòriques de la capella del Roser del convent de Santa Caterina de Barcelona

Format a Tortosa amb Ramon Sabaté i Agustí Querol, i a Barcelona en un taller d’imatgeria i a Llotja Estudià també a Madrid, on el 1919 obtingué el premi extraordinari de dibuix artístic de l’Escuela de Bellas Artes Assolí, entre altres premis, la primera medalla de l’Exposición Nacional de Madrid 1932 —amb Tardor —, el premi Conde de Cartagena 1933 —gràcies al qual viatjà per Europa—, el primer premi al Concurso Nacional de Escultura 1936, el de l’Exposición Nacional de Salamanca 1944 i les medalles Julio Antonio i Agustí Querol Dirigí la Escuela de Artes y Oficios de Salamanca i fou…

Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la seva ciutat 1932 i posteriorment obtingué el grau d’Oficial d’Enginyers de l’Escola Popular de Guerra Exiliat el 1939 i internat al camp de concentració d’Argelers, fou alliberat el 1942 Aquests anys es relacionà, entre altres, amb R Dufy , A Maillol , O Domínguez i A Fenosa , i inicià una etapa expressionista El 1944 féu la primera exposició individual i el 1946 exposà al Salon des Surindependants de París Coincidint amb el retorn a València 1953, començà a manifestar-se en la seva obra l’impacte dels corrents informalistes, i esdevingué un dels…