Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Francesc López i Pellicer
Escultura
Escultor.
Deixeble de Francesc Bru i alumne de l’Acadèmia de Sant Carles Ingressà a l’Academia de San Fernando de Madrid, i, novament a València, esdevingué supernumerari de Sant Carles 1792, individu de mèrit 1798 i tinent de director 1803 També fou corresponent de la de Mèxic Les seves obres més conegudes són els baixos relleus de Sant Carles Borromeu i santa Teresa rebent la comunió Museo Provincial de Zaragoza i Sant Pere i Sant Pau Escuelas Pías de San Fernando, Madrid
Bernat de Mora
Escultura
Escultor.
A 26 anys anà a Baza Andalusia, on es casà i emparentà amb la família Mena Installat a Granada el 1650, fou un quant temps cap del taller dels Mena En arribar Alonso Cano a Granada fou deixeble seu Les seves obres conegudes són posteriors a aquesta influència Ecce Homo Granada, Capilla Real, Sant Miquel Granada, ermita del sant, Sant Rafael i Sant Joan de Déu Granada, església de Sant Joan de Déu Diverses vegades l’ajudaren els seus fills Raimon, Cecili, José de Mora i Diego de Mora Granada 1658 — 1729, que obrí taller propi el 1682 i té obres a la catedral, al convent de la…
Rik Wouters
Escultura
Pintura
Escultor i pintor belga, fill d’un tallista.
Es formà a les acadèmies de Malines i Brusselles El seu estil escultòric, tributari de Rodin i de Bourdelle, es caracteritza per les superfícies aspres i per la instantaneïtat i el dinamisme de les actituds copsades en la figura — Verge folla inspirada en Isadora Duncan ballant, 1912 Museu d’Escultura a l’Aire Lliure, Anvers— Com a pintor, admirà Ensor, però això no el portà cap a l’expressionisme, sinó també a una plasmació d’imatges instantànies, les més conegudes de les quals són interiors amb figura, propers a Bonnard, però més enèrgics i vibrants i de base més…
Lambert Escaler i Milà
Mirall, de Lambert Escaler
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Escultura
Teatre
Literatura catalana
Escultor, decorador i comediògraf.
Nebot del dibuixant Ramon Escaler i Ullastre i deixeble de l’escultor Josep Campeny Es donà a conèixer amb les seves comèdies i més tard conreà l’escultura dins el realisme anecdòtic de l’època El mestre està malalt, 1900 Tanmateix foren més conegudes les seves peces típicament modernistes de terra cuita policromada —especialment caps femenins— que catalogà 1903 i comercialitzà se’n conserven al Museu d’Art Modern de Barcelona Dissenyà també els capgrossos de Vilanova i la Geltrú 1949 i diversos diorames a Ripoll, Madrid i Barcelona Museus d’Arts i Indústries Populars Malgrat…
,
Ignasi Vergara i Gimeno
Ignasi Vergara i Gimeno Façana del palau del marquès de Dosaigües
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Un dels més importants del seu temps a València De família d’artistes, aprengué al taller del seu pare el modelatge en fang, i a l’escola del pintor Evarist Munyós estudià dibuix Amplià estudis més tard a Madrid i a Roma, costum que aleshores començava a instituir-se Les seves obres són molt extenses, d’un estil molt correcte, que delata ja, clarament, la transició de les arts cap al que fou més tard el neoclassicisme Les més importants i conegudes són la façana del palau del marquès de Dosaigües, obra realitzada amb el pintor Hipòlit Rovira, l’estàtua de Carles III que corona el…
Francesc Pérez i Mateo
Escultura
Escultor.
Pioner de l’escultura esportiva a l’Estat espanyol, es formà a Madrid i a París Influït pel Noucentisme i els corrents d’avantguarda, fou seguidor de la Nova objectivitat i sobresortí com a ferm defensor de la talla directa sobre pedra, una tècnica que en aquell moment era símbol de modernitat El 1919, es traslladà a Madrid i ingressà a l’Academia de San Fernando, en la qual coincidí, entre d’altres, amb Salvador Dalí El 1925 i el 1927, viatjà a París, on conegué directament les obres d’Aristides Maillol, François-Auguste Rodin i Antoine Bourdelle, així com l’escultura arcaica del Museu del…
Domènec Mora
Escultura
Escultor.
Es formà a l’Escola de Llotja, a Barcelona El 1864, emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Montevideo, on residí fins 1877 Hi feu talles, grans escultures allegoricoornamentals Comerç , Indústria , Banca i Agricultura , a la façana de l’ara enderrocada Borsa de Comerç i altres obres independents Del 1876 data una de les seves obres més conegudes Una víctima de la guerra civil , al Museo de Bellas Artes de Montevideo, que fou destinada a l’Exposició de Filadèlfia Altres obres importants són Gaucho borracho , Gaucho oriental i fonts i ornaments per vàries viles Utilitzà…
Miró
Escultura
Escultor grec.
Probablement fou deixeble d’Agelades d’Argos, com Policlet i Fídies, i desenvolupà la seva activitat principalment a Atenes Excellí sobretot com a bronzista, bé que, havent-se perdut tota la seva obra, només és possible de reconèixer-la per mitjà de còpies de marbre Gràcies a la descripció feta per Llucià, hom pogué reconèixer el famós Discòbol en una còpia existent al palau Lancelotti de Roma, el 1783 Executà per a l’Acròpolis d’Atenes el grup d’Atena i Màrsies —reconeguts, separadament, per H Brunn el 1853 a Roma Museo Lateranense i per L Pollak el 1909 a Frankfurt del Main— A Olímpia i a…
Ramon Amadeu i Grau
Escultura
Escultor.
Deixeble a Barcelona de Josep Trulls i després, a Valls, de Lluís Bonifaç, que fou molt important per a la seva formació L’any 1770 ingressà al gremi d’escultors barcelonins, i dos anys després demanà d’ésser admès a l’Academia de San Fernando a Madrid, cosa que aconseguí el 1778 amb la presentació d’un baix relleu Quedava, així, lliure de les limitacions gremials, i al mateix temps el seu art accentuava encara l’orientació acadèmica Residí un quant temps a Olot, abans i durant la Guerra contra Napoleó La major part de les seves obres de talla s’han perdut, i moltes només són conegudes…
esfinxs d’Agost

Esfinx d’Agost conservada al Museo Arqueológico Nacional
Rafael Edwards (CC BY-NC 2.0)
Escultura
Nom amb el qual són conegudes dues escultures de pedra, d’art ibèric, trobades per atzar a la fi del segle XIX al lloc anomenat el camp de l’Escultor, prop d’Agost (Alacantí).
Tenen cos de lleó amb ales i cap de dona Foren portades al Musée du Louvre de París, però una d’elles la més ben conservada passà el 1941 al Museo Arqueológico Nacional de Madrid Junt amb les dues esfinxs, aparegué també un toro de pedra, avui perdut