Resultats de la cerca

És autor dels notables teginats de la Sala Daurada 1534-35 i de la Sala de Corts 1540, al palau de la Generalitat de València En aquesta segona obra fou ajudat pel seu fill Pere Martí Llinares i Blasco actiu del 1543 al 1563

Deixeble del seu pare, Jacques Caffieri, i de Jean-Baptiste Lemoyne, estudià pensionat a Roma És un dels escultors més notables del s XVIII Rameau 1761 Opéra de París, Piron 1762 Dijon, Borie 1767 Musée des Arts Décoratifs, París, Pingré Musée du Louvre, etc

Es formà a la Llotja amb Josep Dunyach Dins la tònica noucentista, a la qual s’entroncà tardanament, la seva obra se centra al voltant de la figura femenina, bé amb característiques allegòriques, bé retrats Hi és perceptible una certa influència de Maillol Concorregué a diversos certàmens oficials 1932-35 i immediatament després de la guerra civil impulsà l’anomenada Agrupació d’Artistes Mediterranis Realitzà diverses escultures per al recinte de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 Feu també alguns notables exemplars d’imatgeria religiosa per a esglésies i convents, així…

Llicenciat en dret Deixeble del seu oncle, l’escultor Venanci Vallmitjana, deixà aviat l’escultura s’encarregà 1902 de la direcció artística de la revista comercial Mercurio i esdevingué cartellista Com a pintor, la seva temàtica se centrà en la representació estilitzada i un xic estereotipada de la vida casolana de la dona de l’alta burgesia Conreà la fotografia de tema allegòric, religiós, mitològic i exòtic Fotografías de arte , 1903 Fou president del Cercle Artístic, des d’on organitzà notables exposicions, com la dedicada al nu 1933-34, i el 1933 fundà l’associació Amics dels Museus,…

Es formà a les acadèmies de Malines i Brusselles El seu estil escultòric, tributari de Rodin i de Bourdelle, es caracteritza per les superfícies aspres i per la instantaneïtat i el dinamisme de les actituds copsades en la figura — Verge folla inspirada en Isadora Duncan ballant, 1912 Museu d’Escultura a l’Aire Lliure, Anvers— Com a pintor, admirà Ensor, però això no el portà cap a l’expressionisme, sinó també a una plasmació d’imatges instantànies, les més conegudes de les quals són interiors amb figura, propers a Bonnard, però més enèrgics i vibrants i de base més constructivista La…

Deixeble i gendre d’Esteve Sancho Guanyà accèssit de primer premi de dibuix i matemàtiques a la Societat Mallorquina 1779 Pintà la Immaculada Concepció i el Nom de Jesús parròquia de Porreres, la Beata Catalina Tomàs capella de l’església de Santa Magdalena, Immaculada amb sants 1806 Llubí, collecció particular, la capella de la beata Catalina Tomàs a l’església de Llucmajor, etc Com a escultor féu una Mare de Déu del Roser església de Porreres, la Verge Morta a Campos, etc Fill seu fou Miquel Torres i Sancho Palma, Mallorca 1797 — ~1885, escultor i pintor de l’ajuntament de Palma i de la…

Fill d’Agustí Pujol I Dit Agustí Pujol II Un dels més notables artistes catalans del segle XVII La seva abundosa obra, malauradament desapareguda en bona part, mostra, a més d’un perfecte domini de la tècnica, una intelligent evolució des del delicat equilibri renaixentista fins a la dinàmica pròpia de l’estètica barroca que l’artista havia copsat plenament, raons que fan suposar un aprenentatge a Itàlia Amb el seu pare i el fuster Gabriel Munt, obrà el perdut retaule de Martorell 1610-14 Vers el 1619 tallà el retaule del Roser i un de la Puríssima a la catedral barcelonina De la mateixa…

Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València, i el 1786 fou pensionat per aquesta entitat per estudiar a l’Academia de San Fernando Les primeres obres foren la decoració de la façana de la sala de ball del palau del marquès de Cogolludo i l’ornamentació de l’escala del Palacio Real Carles IV li encarregà 1790 alguns grups per al seu famós Pessebre són notables l’harmonia de conjunt i la perfecció de detall del dels Innocents El 1794, malgrat la seva joventut, fou nomenat escultor de cambra honorari Intervingué com a tal en ornamentacions per a la Casita del Príncipe d’El Escorial i per a…

Fill del joier i pintor Emili Armengol i Gall Terrassa, Vallès Occidental, 1911 - Barcelona, 1976, el 1968 féu la primera exposició d’escultures de format mitjà a Barcelona En la seva obra predominen les formes arrodonides de caràcter orgànic, i sovint combina materials diversos Són notables les seves escultures per a espais públics, entre les quals cal esmentar el Monument al gos d’atura  Castellar de n’Hug, 1986 el Monument a la Constitució Andorra la Vella, 1993 la Porta de Sarrià 1992, adoptada el 1995 com a logotip oficial d’aquest districte de Barcelona Olympic flag , del…

Fou deixeble de l’escultor Celdoni Guixà, establert al mateix carrer que ell carrer de Jerusalem, a les Escoles Pies de Sant Antoni Freqüentà després Llotja, on fou deixeble de Damià Campeny, que li donà a fer, a ell i a Padró, els relleus de la casa d’en Xifré Protegí molts artistes joves ajudant-los en tots els ordres Marià Fortuny, Màxim Sala, Joan Roig i Soler, Agustí Querol, Enric Serra, Francesc Font Les dues facetes de la seva escultura són la imatgeria religiosa, on es descobreix la seva dimensió d’escultor, i les figures de pessebre Era pessebrista militant i fundador de l’antiga…