Resultats de la cerca
Es mostren 255 resultats
Museu d’Història de Barcelona
Museu
Museologia
Museu municipal de Barcelona, creat el 1943 amb el nom de Museu d'Història de la Ciutat, sota la direcció d’Agustí Duran i Sanpere.
Té la seu principal a la casa Padellàs segles XV i XVI, antic palau del carrer de Mercaders que el 1931 fou traslladat a la plaça del Rei, el seu actual emplaçament En construir els nous fonaments, hom descobrí les restes de la ciutat romana, raó per la qual hom decidí d’habilitar l’edifici com a museu Aquest emplaçament originari actualment MUHBA Plaça del Rei consta d’un àmbit subterrani d’uns 1500 m 2 i un recorregut de 150 m lineals, amb les restes de la ciutat de Bàrcino segles III i IV, vestigis de la basílica i del baptisteri paleocristians, i altres elements d’època romana tardana i…
Museu de Cultures del Món
Museu
Museologia
Museu de Barcelona que exposa objectes de les cultures tradicionals d’arreu del món.
Obrí al públic el 7 de febrer de 2015 Té la seu en dos casals gòtics de la ciutat, la casa Mora i la casa Nadal del carrer de Montcada, que anteriorment havien allotjat el Museu Barbier-Müeller d’Art Precolombí 1997-2012, el Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona 1982-2008 i el Museu del Disseny de Barcelona 2008-12 De caràcter etnològic, la part dedicada a exposicions permanents és dividida en quatre seccions Àfrica, Àsia, Amèrica Amèrica del Sud i Central i Oceania Hi ha també un espai dedicat a exposicions temporals Les peces exposades provenen principalment de la collecció de la…
Xarxa de Museus d’Art de Catalunya
Museu
Museologia
Conveni signat entre la Generalitat de Catalunya i diversos museus el 16 d’octubre de 2014 que regula la cooperació estable dels museus d’art de Catalunya.
Posa en pràctica les directrius establertes al Pla de Museus de Catalunya 2007, segons el qual els museus catalans s’agrupen en quatre grups temàtics o “constellacions” història de l’art, història, contemporaneïtat i ciències naturals Els objectius de la Xarxa són la millora en la documentació, el coneixement i l’accessibilitat de les colleccions dels museus membres, i el desplegament de programes de treball conjunts des de les particularitats de cadascun El Museu Nacional d’Art de Catalunya en constitueix el centre integrador i articulador En el moment de la seva creació, la Xarxa incloïa,…
Salvador Dalí Museum
Museu
Museologia
Centre museístic inaugurat al gener del 2011 a la ciutat nord-americana de Saint Petersburg (Florida) que conté una col·lecció d’obres i objectes relacionats amb Salvador Dalí.
És la collecció més important de l'artista fora de Catalunya, amb un total d'uns 2000 objectes, prop d’un centenar dels quals són quadres El museu es nodreix principalment de la donació del matrimoni Reynold i Eleanor Morse, amics de Dalí i colleccionistes de la seva obra, amb la qual el 1982 crearen la Salvador Dalí Foundation, a la mateixa ciutat de Saint Petersburg, que esdevingué un dels fons més rics de la seva obra L’edifici és un cub encastat en una estructura geodésica formada per panells de vidre irregulars, i té una superfície de 6000 m 2 en diversos nivells L'any 2014 el museu…
Sant Salvador d’Orís
Canònica
Petita comunitat de canonges augustinians que residí entre els segles XII i XIV a l’església de Sant Salvador de Bellver, dins el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès (Osona).
És situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver, al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110 El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan segle XIV L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament
Sant Miquel d’Urgell
Canònica
Antiga canònica de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), situada prop de la catedral, on més tard fou edificat el convent de dominicanes.
L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del s XI, i la dotà en el seu testament del 1035 El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència Sembla que adoptà la regla de sant Agustí Subsistí fins a la fi del s XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada 1294-1308, i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
© Fototeca.cat
Canònica
Antiga canònica aquisgranesa, més tard col·legiata i ara parròquia de la ciutat de Girona, situada al peu de la catedral, extramurs, prop de l’antic portal de Sobreportes, al costat de l’antiga via romana, on fou enterrat el diaca Feliu, màrtir.
Sobre l’indret de la tomba s’erigí molt antigament un martyrium o santuari dedicat al sant, al qual el rei Recared vers el 590 regalà una corona d’or votiva, que fou robada per Pau 638 i restituïda pel rei Vamba Un conjunt de sis sarcòfags pagans i paleocristians segles II-IV, trobats en fer la nova església i ara encastats en els seus murs interns, indiquen l’existència al lloc d’una antiga necròpoli Després de la recuperació cristiana de Girona 795 es restaurà aquesta església i aviat s’hi establí una comunitat de preveres amb una vida canònica parallela i subjectada a la de la catedral La…
priorat de Sant Celoni
Canònica
Priorat canonical, filial del monestir de Santa Maria de l’Estany, establert a la primitiva església de la vila de Sant Celoni (Vallès Oriental), entre els actuals carrers Major i de les Valls.
Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508
Sant Cebrià de Penida
Canònica
Antiga cel·la monàstica del territori de Peralada (Alt Empordà); de situació desconeguda, la propietat de la qual era discutida des del 877 entre els monestirs de Banyoles i de Sant Policarp de Rasés.
És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899 aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les celles veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes , aquest la considerà seva 934-1090 Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se'n perd el record
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina