Resultats de la cerca

Collaborà 1889 amb Jaume Almera en el mapa geològic de la província de Barcelona És autor, amb el seu fill Joan Brossa, de treballs cartogràfics, com Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona 1888-1913, Regió del Montseny , etc, i d’un mapa de Catalunya i de les zones frontereres 1892 L’any 1959 la Societat Catalana de Geografia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, instaurà el premi Eduard Brossa per al millor recull de toponímia municipal catalana

És autor de la primera carta nàutica mallorquina signada que hom coneix, datada a la ciutat de Mallorca el 1339 Mostra totes les característiques de les cartes de l’escola mallorquina anònimes anteriors toponímia catalana, forma de l’Atles, de Jutlàndia i de la mar Bàltica, illustració de ciutats, figures humanes en el desert, reis reina de Saba És a la Bibliothèque Nationale de París, procedent d’un convent de Venècia Coincideix amb la carta nàutica 1327 de la Biblioteca Principe Corsini de Florència, signada per Angelino Dalorto, que hom ha identificat amb Dulcert

De formació autodidàctica, publicà els mapes generals de Menorca 1947-51 i de Mallorca 1952-62 i dugué a terme un important treball arqueològic de camp En publicà el resultat en nombrosos articles i llibres, dels quals destaquen Els monuments megalítics de l’illa de Menorca 1958, Prehistoria de las Baleares 1968, Geografía e historia de Menorca 1979, Prehistòria de Menorca 1980, etc Aconseguí la collaboració dels erudits locals en dues obres d’un valor molt heterogeni Corpus de toponimia de Mallorca sis volums, 1962-67 i Historia de Mallorca cinc volums, 1970-75 i collaborà en l' Onomasticon…

Desenvolupà la teledetecció i la cartografia de base a escala 15000 i 125000 en ortofotomapes, com també la d’obres públiques Edità mapes temàtics a escala 1250000 Tenia, entre altres funcions, recollir i conservar la toponímia, i mantenir i tenir cura de la Cartoteca de Catalunya, encarregada d'aplegar i estudiar la documentació geogràfica i cartogràfica existent Des del 1985, publicà la Revista Catalana de Geografia,  i  a partir del 1990 participà, juntament amb l’Agrupació Europea d’Interès Econòmic AEIE, en un projecte europeu basat en la tecnologia coneguda amb el nom de  …

L’elaboració dels mapes és objecte de la cartografia, i la seva utilització, de primer especialitzada per a la geografia o per a la navegació marina o aèria carta , cada dia és més estesa en la illustració de tot allò que té una base espacial Amb el coneixement progressiu de l’Univers hom comença també a fer mapes d’altres astres, sobretot de la Lluna A causa de la complexitat de la realitat a representar, tot mapa comporta sempre una simplificació de les dades, mitjançant la selecció de la informació i la utilització de signes convencionals La simplificació, lògicament, és més gran com més…

Comprèn el conjunt d’estudis i operacions científiques, artístiques i tècniques que, a partir dels resultats de les observacions directes o de l’explotació d’una documentació, intervenen en la confecció de mapes, plànols i altres formes d’expressió cartogràfica, com els diagrames, els cartogrames, els cartodiagrames o les representacions tridimensionals, com els mapes en relleu, mapa, etc En cada un d’aquests documents la representació dels diferents elements es fa mitjançant símbols, l’equivalència dels quals es dóna en una llegenda, i la relació de dimensions proporció és donada per l’…