Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
agricultura extensiva

Agricultura extensiva
© Fototeca.cat - Corel
Agronomia
Agricultura que tendeix a obtenir el benefici econòmic, més pel baix preu del cost d’explotació que no pas per un rendiment elevat.
És pròpia de les zones de secà i de grans extensions de terreny, utilitza freqüentment la pràctica del guaret i és aplicada a conreus poc exigents en mà d’obra i que admeten, a més, un elevat grau de mecanització
Josep Antoni Valcàrcel
Il·lustració d’un tractat d’agricultura de Josep Antoni Valcàrcel (1770)
© Fototeca.cat
Agronomia
Agrònom.
Introduí la “nova agricultura” basada en l’experimentalisme i la ciència aplicada Publicà Agricultura general y gobierno de la casa de campo , en deu volums 1765-95, adaptació de Le gentilhomme cultivateur de Dupuy-Demportes, i hi incorporà texts seus i d’altres membres de la Societat Econòmica de València i de Gregori Maians
convecció estel·lar
Astronomia
Mode de transport d’energia en els estels no degenerats ja sigui a la seva part central (estrelles de massa superior a ~1,3 M o
) o a la regió exterior (com el Sol o altres estrelles menys massives).
Totes les atmosferes estellars mostren alguna mena de transport convectiu L’energia generada en el nucli d’un estel per les reaccions termonuclears és transportada cap a l’exterior per radiació o per convecció En el transport radiatiu els fotons interactuen amb els nuclis del gas ionitzat que conforma les diferents capes estratificades de l’estrella, sense que aparegui un moviment real de matèria Quan el gradient de temperatura no permet una evacuació eficaç de l’energia, part de la massa del gas inicia un moviment ascendent/descendent per tal de transportar l’energia sobrant llavors, el…
agronomia
Agronomia
Ciència consistent en l’estudi interdisciplinari dels factors que influeixen en el creixement de les plantes conreades, per tal d’aplicar-ne els resultats a l’agricultura.
És fonamentada en l’estudi de la dinàmica del sòl i de les plantes, des d’un punt de vista físic, químic i biològic Com a disciplina científica data del segle XIX L’evolució de l’agronomia comporta tres etapes marcades per diverses influències la d’utilització de maquinària, aplicació d’adobs, etc la d’associació agropecuària i la d’aplicació dels descobriments de la microbiologia Dintre de l’agronomia hi ha camps d’especialització tan diversos com la millora genètica vegetal o animal, l’entomologia aplicada, la patologia vegetal, la malherbologia, la nutrició vegetal o animal,…
fructicultura
Agronomia
Fructicultura
Branca de l’agricultura dedicada a l’estudi i al conreu d’arbres i plantes fruiters.
Els darrers anys el concepte de fructicultura ha variat sensiblement La recerca de varietats comercials ha fet grans progressos El gust de la fruita, el contingut en sucre, l’acidesa, la consistència de la polpa han anat guanyat punts amb relació a l’aspecte, que durant molts anys ha estat l’objectiu principal També s’ha millorat la resposta a la conservació atmosferes especials, controlades, s’afegeixen al fred per tal d’allargar el període de cambra sense pèrdua sensible de qualitats Les exigències en l’àmbit de la comercialització mundial han fet que sigui necessari tenir molta més cura en…
mecànica celeste
Astronomia
Ciència del desplaçament dels astres.
La mecànica celeste acomplí una funció primordial en l’elaboració de la mecànica teòrica al s XVII Copèrnic, tornant a asserir el moviment circular dels planetes entorn del Sol, havia reprès una concepció grega antiga Kepler descobrí la forma ellíptica de llurs òrbites 1609, i Newton, amb la seva cèlebre llei d’atracció universal 1687, revelà la clau dinàmica de tots els moviments interns del sistema solar i acabà de construir l’imposant primer edifici de la mecànica racional, alhora celeste i terrestre Al començament del s XIX WHerschel, 1803 la mecànica newtoniana del cel començà d’ésser…
Institut Agrícola Català de Sant Isidre
Façana de la seu de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, a la plaça de Sant Josep Oriol,de Barcelona
© Fototeca.cat
Agronomia
Institució fundada a Barcelona el 1851 pels propietaris —sobretot els grans propietaris— del camp català, en defensa de llurs interessos i per al foment de l’estudi de les tècniques agrícoles.
El 1860 organitzà les primeres càtedres d'agronomia, química aplicada i zootècnia Entre els seus presidents es destacaren J Desvalls i de Sarriera, marquès d'Alfarràs 1851-60, Pelagi de Camps, primer marquès de Camps 1872-75 i 1882-89, Carles de Camps, segon marquès de Camps 1897-1901, Ignasi Girona i Vilanova 1902-06 i 1915-23, Manuel Raventós i Domènech 1907-10, Carles de Fortuny i de Miralles, baró d'Esponellà 1923-31, Santiago de Riba 1931-34, Josep Cirera i Voltà 1934-36, Josep Bassedas i Montaner 1936, Epifani de Fortuny i de Salazar, baró d'Esponellà 1940-46,…
permacultura
Agronomia
Conjunt de tècniques culturals agrícoles sistematitzades pels ecologistes australians Bill Mollison i David Holmgren a l’inici dels anys setanta, que pretenien controlar els excessos de la tecnologia aplicada.
Va més enllà de la tècnica agrícola i preconitza sistemes de construcció i fins i tot sistemes de vida de les persones Avui està força establerta arreu del món i el seu objectiu principal és establir sistemes estables en els hàbitats humans
Agronomia 2009
Agronomia
Adéu a Norman E Borlaug El 12 de setembre de 2009 va morir a Dallas Texas, a 95 anys, Norman Ernest Borlaug Les investigacions desenvolupades per Borlaug al llarg de la seva vida han tingut una transcendència sense precedents sobre l'agricultura i l'alimentació de bona part de la població del planeta Va començar les seves investigacions, al final del 1944, quan va participar en un programa de recerca sobre el blat, finançat per la Fundació Rockefeller i el Ministeri d'Agricultura dels Estats Units Mexicans, que tenia l'objectiu de millorar la producció d'aquest cereal a Mèxic i, per tant,…
agricultura
Agronomia
Art de conrear la terra.
Enclou també les ciències, pràctiques i indústries que l’home utilitza per a obtenir, mitjançant l’explotació dels elements naturals, productes vegetals i animals de la màxima qualitat i del màxim rendiment possibles En l’actualitat, bé que deslligats intrínsecament de la producció, les operacions de mercat, els estudis socials, i la fabricació i obtenció de màquines i materials emprats en els camps, són involucrats dins aquest concepte Els productes agrícoles són, en primer lloc, la font bàsica d’aliments per a la nutrició humana carn, ous, farines, llet, fruites, verdures, formatges, etc En…