Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
vibrador d’arbres
Agronomia
Instrument agrícola per a sacsejar arbres o branques per a la recol·lecció, fent-les caure, de certes fruites, com fruites seques (ametlles, nous), olives, o fruita dolça per a la indústria.
Sovint van acoblats al tractor i són accionats per la presa de força o, més habitualment, pel sistema hidràulic Hi ha models automotrius, sobre vehicles, sovint de tres rodes, de gran maniobrabilitat En alguns casos, els fruits vibrats poden caure a terra ametlles, nous d’on seran escombrats i recollits mecànicament, mentre que en altres olives, per exemple convé que no arribin a terra El vibrador pot disposar d’una mena de paraigua invertit que s’obre envoltant el tronc, i d’un dispositiu de transport que recull la fruita del fons del paraigua i la porta a un remolc
Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments
Agronomia
Centre d’investigació en química agrícola i bromatologia, amb seu a Paterna (Horta del Nord), que depèn del Consell Superior d’Investigacions Científiques, especialitzat en cítrics, cereals, proteaginoses i derivats, i conserves vegetals.
Fou fundat el 1966
agroecologia
Agronomia
Conjunt de tècniques agrícoles que tenen en compte els principis de l’ecologia.
Sorgeix com a resposta a la introducció i la generalització de diverses tècniques en l’agricultura moderna explotació intensiva del sòl, utilització d’adobs químics i pesticides, introducció dels cultius transgènics, etc que contribueixen al deteriorament dels recursos naturals erosió del sòl, contaminació d’aigües freàtiques, pèrdua de diversitat agrícola, resistència a plagues i malalties diverses, contaminació ambiental, etc L’agroecologia proposa un ús racional de les pràctiques agrícoles i dels recursos naturals basat en el respecte del medi ambient L’agroecologia també es…
màquina rampinadora
(CC BY-SA 2.0) Eli Duke
Agronomia
Màquina agrícola que consisteix, bàsicament, en un bastiment muntat damunt dues rodes i proveït de dents corbes que és arrossegat per animals o, més generalment, per un tractor i que serveix per a rampinar.
També pot consistir en uns grans discs proveïts de dents muntats en un bastiment inclinat respecte a la direcció d’avanç del tractor que el porta muntat al davant
Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya
Agronomia
Llotja on es concentren i comercialitzen les flors i plantes ornamentals produïdes al Maresme, a tot Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, com també una quantitat important de provinents de l’exterior.
Té la seu a Vilassar de Mar i actua amb la forma jurídica de Societat Agrària de Transformació És integrada per més de 400 socis i més de 4 000 compradors, i aglutina tota mena d’empreses relacionades amb el món de l’horticultura i la floricultura El sector s’inicià el 1925, a Vilassar de Mar, quan foren importades les primeres plantes italianes de clavell La primera gran expansió del sector tingué lloc cap als anys seixanta, quan la flor del Maresme ascendí amb força en els mercats europeus La creació del Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya, el 1983, respon al desig de potenciar…
esmena de sòls
Agronomia
Tota aportació que hom fa al sòl amb la finalitat de millorar-ne les propietats físiques, químiques i biològiques.
Molt sovint els agricultors es troben amb sòls en els quals volen conrear, però que no són adients aleshores cal recórrer a l’esmena per tal de corregir-ne els defectes Hom practica les esmenes físiques en el cas que la textura del sòl no sigui l’adequada Hom també realitza esmenes químiques , dels sòls excessivament bàsics o dels sòls excessivament àcids i esmenes biològiques , a causa de problemes de toxicitat de productes utilitzats en el tractament del conreu i en el cas que hagin eliminat els microorganismes beneficiosos En el mercat existeixen un gran nombre de productes que són emprats…
veremadora
Agronomia
Màquina agrícola emprada per a collir el raïm, automotriu o arrossegada pel tractor, que fa caure els grans mitjançant uns pals flexibles que vibren o colpegen, muntats lateralment en una estructura que cavalca la tira de ceps.
Els raïms són recollits per un conjunt de plaques imbricades, articulades i retràctils, que es retiren en passar el cep o el pal d’emparrar Allà els recullen unes cintes transportadores, al llarg de les quals es produeix un procés de neteja, bàsicament de fulles, i que els porten a unes tremuges que poden descarregar-se hidràulicament a un remolc especial, hermètic En aquests darrers anys aquestes màquines s’han generalitzat arreu del món, fins i tot en les zones de producció de grans vins, ja que no hi ha efectes negatius sobre la qualitat de la verema, ans al contrari, l’increment de…
Agronomia 2012
Agronomia
El consum de cereals L'augment del consum de cereals també inclou el consum indirecte a través dels productes carnis © Fototecacat A la campanya agrícola 2011-12, la producció mundial de cereals va ser de 2,3 gigatones 10 9 tones, lleugerament superior a la de la campanya anterior Aquest valor correspon aproximadament al consum total, de manera que les reserves mundials es van mantenir en 0,5 gigatones un 20% del consum anual El comerç internacional va representar un 13% de la producció total, xifra lleugerament superior a la de les campanyes anteriors Els cereals són la font…
conreu
© Arxiu Fototeca.cat
Agronomia
Conjunt de treballs destinats a prendre cura de la terra i de les plantes per tal de fer-les fèrtils i obtenir-ne un profit més gran que en el cas d’un desenvolupament espontani de la natura.
Aquests treballs són estructurats en els sistemes de conreu , que són un seguit d’operacions que, amb ajuts tècnics concrets, permeten l’obtenció de les millors collites possibles per a un terreny determinat La diversitat de medis naturals susceptibles d’ésser aprofitats per l’home des del punt de vista agrícola dóna lloc, de forma natural, a una diversificació parallela en els sistemes de conreu El poblament dispers en un medi relativament hostil de molts pobles primitius és característic de les regions equatorials, on l’agricultura té un caire complementari de la caça i de la…
Unió de Treballadors del Camp
Agronomia
Sindicat agrícola català fundat el 1871 i integrat, com a unió d’ofici, dins la Federació Regional Espanyola de l’AIT; l’any següent tenia quaranta-quatre seccions a tot l’Estat espanyol, trenta-tres de les quals radicades a Catalunya.
Al maig del 1873 celebrà a Barcelona el seu segon congrés, amb delegats de quaranta-set localitats, la gran majoria catalanes, que representaven gairebé deu mil obrers Contrari a la desamortització dels béns comunals i favorable a la propietat collectiva de la terra, desaparegué el 1874, després de la interdicció de la Internacional