Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
salinitat
Geologia
Agronomia
Contingut de sals en el sòl.
Llevat dels halòfits, la majoria de les plantes no tolera una salinitat alta La correcció dels sòls salins és feta principalment mitjançant el reg i el drenatge, i amb l’addició de matèria orgànica i de sulfats
màquina segadora
màquina segadora-batedora
© Fototeca.cat
Agronomia
Màquina agrícola emprada per a segar herba o, especialment, cereals.
Les màquines petites emprades per a tallar herba són anomenades preferentment dalladores Les segadores pròpiament dites són destinades molt especialment a segar cereals de tija ja seca i són molt perfeccionades, de manera que, ultra ésser de rendiment elevat, solen permetre d’efectuar altres operacions complementàries de la sega Els dos tipus més emprats actualment són la màquina segadora-agarbadora i la màquina segadora-batedora Llevat de les dalladores, que poden ésser arrossegades per un tractor o per animals, les segadores solen ésser automòbils
patatera

Primer pla d’una patatera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, amb tubercles comestibles, les patates
; de fulles irregularment pinnatipartides, de flors blanques o morades, en forma d’estrella de cinc puntes, i de fruits en baia arrodonida i verdosa.
És oriünda dels Andes, on ja era conreada pels inques, i actualment el seu conreu és estès a tot el món, llevat de les baixes regions tropicals Comprèn nombroses culti-vars És plantada en hortes i en camps de secà, preferiblement en terres soltes i fèrtils La plantació és feta vegetativament amb trossos grillats de tubercle, que són soterrats en cavallons Els seus principals enemics són el míldiu de la patata Camp de patateres © Fototecacat Phytophthora infestans i l’escarabat de la patata Leptinotarsa decemlineata
agrella

Agrella
BioImages (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de la família de les poligonàcies, perenne, d’una alçada màxima d’uns 40 cm.
Les fulles són sagitades, les superiors amb pecíol curt i les inferiors sense pecíol Les flors neixen en panícules i són d’un color verdós rogenc Viu en prats Resisteix al fred i s’adapta a tot tipus de terrenys, llevat dels calcaris Les fulles tendres s’utilitzen com a succedani dels espinacs o bé en salses, sopes o amanides L’agrella francesa R scutatus és la varietat més apreciada Les fulles, però, contenen força àcid oxàlic L’agrella es multiplica, sobretot, per llavors que hom sembra a la primavera
perla
Agronomia
Part opaca del gra d’arròs del qual hom ha llevat la testa, de forma rodonenca i situada a la seva part central.
sembra
Agronomia
Operació d’escampar o de plantar la llavor d’alguna planta en una terra convenientment llaurada i adobada, de manera que germini.
La sembra sol ésser efectuada a la primavera o a l’estiu, llevat de la dels vegetals que resisteixen el fred de l’hivern Les llavors grosses han d’ésser enterrades a més profunditat que les petites Les llavors poden ésser sembrades a raig de cabàs o a grapats sembra a ruix , sembra a eixams , sembra a pols, , sembra a grapat o sembra a barreig , dipositant-ne algunes a cadascun dels clots fets a terra expressament sembra a mates , sembra a poms , sembra a motes , sembra amb paló , sembra a palot , sembra al colpet, sembra a cavulls o sembra a caveguell i tirant les llavors,…
era
Agronomia
Espai de terra, aplanat i ferm, damunt el qual hom posa els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla.
Als Països Catalans, la forma de les eres és circular, ellíptica o poligonal regió de Xàtiva, perquè el moviment de la feina és rotatori El terra és pitjat si el material és argilós o rocallós, però en les eres permanents pràcticament totes, llevat de les regions de Castelló i Xàtiva predominen les enrajolades o, a muntanya, enllosades Normalment descobertes, poden ésser tancades de paret alta en indrets molt esventats regió de la Seu o d’una de molt baixa Menorca Han d’ésser en un lloc ventós, sense pluges Hom les fa inclinades en llocs plujosos i en la direcció en què bufa el…
màquina recol·lectora

Màquina recol·lectora de patates de dipòsit basculador
© Fototeca.cat
Agronomia
Nom genèric de les màquines autopropulsades o bé arrossegades o empeses per un tractor, que serveixen per a fer la collita d’algun producte que lleva la terra.
Hi ha diverses menes de recollectores, concebudes i construïdes especialment llevat d’algunes recollectores d’hortalisses per a cadascun dels productes que hom vol recollectar Algunes recollectores, les de tubercles i les de bleda-raves, són anomenades preferentment arrencadores, i unes altres, les de cereals, segadores Les recollectores de blat de moro són proveïdes d’una mena de pinta entre les pues de la qual passen les tiges i les fulles, però no les panotxes, que poden ésser emmagatzemades en la mateixa recollectora o transportades per un transportador de cinta o un altre…
ordi

Espigues d’ordi
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de tiges robustes, de fulles allargades i auriculades i d’espigues amb llargues arestes i amb sis rengles longitudinals d’espícules fèrtils.
Conegut des de temps molt antic, és un dels cereals més important, i és conreat sobretot a les regions temperades de l’hemisferi nord L’ordi és un dels principals aliments del bestiar i és la base de la fabricació de la cervesa i altres begudes alcohòliques, i de diversos productes alimentaris En la composició hi ha un 70% de glúcids, 12% d’aigua, 10% de pròtids, 4,4% de cellulosa, 2,1% de minerals i 1,5% de lípids És emprat en dietètics, en la preparació de la malta i la cervesa i, torrat, com a succedani del cafè Els grans pelats, desproveïts de germen, polits i arrodonits, constitueixen l…
farratge
Conreus de farratge a les hortes de Valljunquera (Matarranya)
© Fototeca.cat
Agronomia
Verd destinat a l’alimentació del bestiar.
Llevat del gra, qualsevol part de la planta pot ésser emprada com a farratge Pot ésser consumit acabat de collir amb ensitjament previ Les principals plantes farratgeres són lleguminoses alfals, veça, trèvol, etc i gramínies civada, blat de moro, festuca, etc Als Països Catalans, el conreu del farratge nasqué amb la intensificació de la ramaderia per a carn, no anterior al segle XVIII, amb la introducció dels naps, el trèvol i la trepadella en les rotacions de conreus Als Pirineus l’increment del bestiar gros —de peu rodó o vaccí— revelà la insuficiència dels prats naturals,…