Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
blanqueig
Agronomia
Pràctica agrícola encaminada a aconseguir que certs òrgans comestibles (fulles, tiges, etc) de certes espècies hortícoles (enciam, escarola, api, etc) esdevinguin apigmentats i trencadissos.
Hom sol dur-la a terme lligant talment les plantes que les fulles exteriors protegeixin de la llum les interiors, calçant les plantes per enterrar els òrgans que han d’ésser blanquejats o colgant la totalitat de la planta en cavims o rases, i també evitant l’acció de la llum mitjançant la collocació de pantalles El temps necessari per aconseguir un bon blanqueig és funció de la temperatura i de la humitat, i oscilla entre un i dos mesos El sistema de blanqueig mitjançant l’acció descolorant de l’etilè no ha tingut gaire èxit
espuntar
Agronomia
Eliminar la gemma apical d’una planta per aconseguir el desenvolupament vigorós de les gemmes laterals.
bombó
Agronomia
Varietat d’arròs de planta força alta i de tiges gruixudes i fortes.
És poc resistent a malures i accidents Té molt bones condicions culinàries i és considerat arròs de tipus selecte, semblant al bomba, sense aconseguir-ne, però, la finor
esparreguera
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de la família de les liliàcies, de fins a 150 cm d’alt, de branques amb feixos de 3 a 6 cladodis filiformes, i de rizoma subterrani, del qual neixen turions engruixits comestibles, els espàrrecs.
És d’origen asiàtic i ja era conreada pels egipcis És molt exigent en sòl i prefereix els de textura arenosa, fèrtils i ben drenats El seu conreu demana algunes labors especials, com la de calçar-les, per tal d’aconseguir el blanqueig dels espàrrecs
anàlisi de sòls
Agronomia
Mètode per a esbrinar les característiques fisicoquímiques i defectes principals dels sòls, estat de fertilitat de les terres en relació amb els tres elements principals (nitrogen, fòsfor i potassi), proporció de sorra (granada i fina), argila i humus, poder absorbent, etc.
També poden ésser determinats problemes especials salinitat, excés de sodi, toxicitat de certs elements Les anàlisis de sòls dutes a terme han d’ésser de cinc ordres anàlisi mecànica, física, fisicoquímica, química i biològica Aquestes dades i els exàmens dels perfils de la terra i grau de cohesió, permeten d’aconseguir un adobament escaient
associació de conreus
Agronomia
Conreu simultani de dues o més plantes de diferents espècies sobre el mateix terreny.
Té per objectiu aconseguir o un més gran rendiment econòmic ocupació completa del sòl, o una millora en la qualitat de la producció associació de lleguminoses i gramínies en els prats, o l’obtenció de collita mentre la planta principal no es troba en condicions de proporcionar-la associació vinya-olivera, o una protecció dels conreus delicats durant el període primer del seu desenvolupament, o de facilitar el creixement de certes plantes associació veça-civada, on la veça és sostinguda per la civada Respecte a la natura de les plantes conreades, hom parla d' associació llenyosa…
agricultura de sosteniment
Agronomia
Pràctica agrícola que té com a finalitat no agredir el medi ambient.
Es basa en el conreu de varietats adaptades a les condicions climàtiques de la zona, sense esgotar els recursos del sòl i reduint l’ús de fertilitzants principals elements contaminants dels sòls i de les aigües i de productes fitosanitaris Un sistema de producció agrària es defineix com a sostenible si la seva producció es manté al llarg del temps de manera que es cobreixin de forma adequada les necessitats alimentàries, econòmiques i d’esbarjo de la població Per això cal que el sistema de producció agrària sigui econòmicament viable, socialment just, mantingui els recursos de producció i no…
estratificació
Agronomia
Operació de disposar, en capes o estrats, llavors de plantes arbòries i sorra o terra fina, alternativament, per aconseguir-ne una millor conservació i evitar-ne l’alteració per contacte amb l’aire o la germinació prematura.
nebulitzador
Agronomia
Petit difusor de reg que vaporitza l’aigua a distància reduïda; funciona a pressió elevada, entre 3 i 8 kg/cm2 i és utilitzat preferentment en els hivernacles per tal d’aconseguir una alta humitat relativa a l’aire.
empelt
© Fototeca.cat
Agronomia
Acció d’ajuntar dues o més parts (tija, tronc, branca, etc) de plantes diferents de manera que el conjunt es comporti com una sola planta.
El cas més freqüent és la unió de dos trossos de plantes, anomenada pua, agulla o també empelt la part superior, i patró, portaempelt o peu la inferior La pua sol ésser un tros de branca proveït d’una o més gemmes, que és el que formarà el tronc i les branques de la nova planta El patró o peu és format per la part baixa arrels i part del tronc de l’altra planta, i és el que desenvoluparà el sistema radicular Aquest procediment és molt emprat, tant en jardineria com en fructicultura, per a aconseguir el desenvolupament ràpid i vigorós de plantes de reproducció per llavor lenta i…