Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
pavia
Agronomia
Varietat de préssec gros, de carn blanca i pinyol roig i molt adherit a la carn.
colinap
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les crucíferes, glauca, amb un gros tubercle carnós, del qual surten les fulles, que no formen capça.
Els tubercles, de carn groga o blanca, són utilitzats sobretot en l’alimentació del bestiar
abastador | abastadora
Agronomia
Persona que abasta o proveeix.
L’abastador exerceix una funció reguladora com a intermediari entre els centres de producció i els de consum, especialment en el comerç de carn
salmorrar
Alimentació
Agronomia
Posar en salmorra (carn, peix o algun producte agrícola) perquè es conservi.
Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries
Agronomia
Empresa pública de la Generalitat de Catalunya, creada el 1985, que centra l’activitat en la investigació científica i la transferència tecnològica en l’àmbit de l’agricultura i la indústria agroalimentàries i que ajusta el seu funcionament a l’ordenament jurídic privat.
Pretén impulsar la innovació tecnològica basada en l’avenç científic, i facilitar-ne l’aplicació per part dels agents econòmics, per tal de contribuir a la modernització i al desenvolupament econòmic del sector agroalimentari de Catalunya, i alhora coordina els sectors públic i privat Per a assolir els seus objectius duu a terme les funcions de recerca i desenvolupament experimental R+D transferència tecnològica publicacions, informació sobre els projectes R+D, contractes de cessió, de venda o convenis d’explotació de patents recerca contractual i assistència tècnica…
holandès | holandesa
Agronomia
Dit de diverses races bovines especialitzades en la producció de llet i, secundàriament, de carn.
Agronomia 2018
Agronomia
La renda del sector porcí deixa de ser excepcional La carn de porcí és el principal negoci del sector agrari català En termes econòmics, la producció de carn de porcí és el principal negoci del sector agrari català La facturació d’aquest sector representa més del 30% de la producció final agrària PFA de Catalunya Es tracta d’un sistema de producció molt obert, ja que la major part de la producció és exportada i gran part de l’aliment dels animals és importat Per tant, és una producció que depèn doblement de la conjuntura internacional Actualment, el cens de porcí a…
farratge
Conreus de farratge a les hortes de Valljunquera (Matarranya)
© Fototeca.cat
Agronomia
Verd destinat a l’alimentació del bestiar.
Llevat del gra, qualsevol part de la planta pot ésser emprada com a farratge Pot ésser consumit acabat de collir amb ensitjament previ Les principals plantes farratgeres són lleguminoses alfals, veça, trèvol, etc i gramínies civada, blat de moro, festuca, etc Als Països Catalans, el conreu del farratge nasqué amb la intensificació de la ramaderia per a carn, no anterior al segle XVIII, amb la introducció dels naps, el trèvol i la trepadella en les rotacions de conreus Als Pirineus l’increment del bestiar gros —de peu rodó o vaccí— revelà la insuficiència dels prats naturals, àdhuc els de dall…
soia

Planta de soia
Hiro zip post (cc-by-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 40 a 100 cm d’alçària, de fulles trifoliolades, de flors violades i de fruits en llegum.
És originària de l’Àsia oriental, on és conreada des de l’antigor Actualment el seu conreu s’estén per diverses regions subtropicals i temperades És sembrada en rengleres no tolera els freds i li calen adobs fosfòrics i potàssics La planta és farratgera, i les llavors són emprades en la fabricació de pinsos, de productes dietètics i sobretot d’oli La composició del gra de soia sec és, per cada 100 g, la següent aigua, 8 proteïnes, 35-45 lípids, 18-20 glúcids, 31-35 fibra 4,4 minerals, 4,7, i 335 calories Conté lecitines, una saponina tòxica que li dóna un gust amarg i es destrueix per la…
Agronomia 2017
Agronomia
Canvi climàtic i agricultura a Catalunya L’any 2017 es va publicar el resum executiu del tercer Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya TICCC, en què s’indica que en els pròxims decennis, a Catalunya, la temperatura mitjana molt probablement segui-rà augmentant, disminuirà lleugerament la pluja anual –encara que s’incrementaran els episodis de pluja intensa– i augmentarà el nombre i la durada de les sequeres, entre d’altres Atès aquest escenari, un dels principals reptes dels ecosistemes agraris de Catalunya serà la millora de la productivitat de l’aigua Tant en secà com en regadiu, per a…