Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
caprificació
Agronomia
Mètode de fecundació artificial de la figuera conreada amb fruits madurs procedents de flors masculines de la cabrafiguera.
Aquests fruits són portadors de blastòfagues, les femelles de les quals són a llur torn portadores de pollen de les flors masculines, el qual fecunda les flors femenines de les figueres conreades Hom practica la caprificació sobretot a l’Àfrica del nord i a Turquia
cocoter

Cocoter
Siva301in (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Palmera monoica, de la família de les palmes, amb un estípit de 20 a 25 m d’alçària, grisenc i gairebé llis, terminat en un plomall d’una trentena de fulles o palmes pinnatipartides de 5 o 6 m de longitud.
Les flors masculines i les femenines són situades en una mateixa inflorescència Els fruits, els cocos , són reunits en règims És una planta d’origen probablement sud-asiàtic, i el seu conreu és estès entre els parallels de latitud 20°, en zones de clima càlid i humit, no gaire allunyades de mar El cocoter és probablement l’arbre més conreat del món Els productes obtinguts del cocoter són nombrosíssims El coco és un dels fruits més consumits La copra fa del cocoter una planta oleaginosa de primera classe L’embolcall de la nou de coco forneix una fibra tèxtil, el coco, de primera importància…
avellaner
Avellaner
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbret caducifoli de la família de les betulàcies, d’uns 5-6 m d’alçada, sovint més baix i d’aspecte arbustiu i d’escorça grisenca, el fruit del qual és l’avellana.
Les fulles, grans, arrodonides, amb el marge dentat i el pecíol curt, són recobertes de petits pèls i una mica aspres al tacte, i les flors, que apareixen en ple hivern, abans que les fulles, són unisexuades, les masculines reunides en aments penjants moc dels avellaners i les femenines, de llargs estams vermells safrà dels avellaners, en grups de 2 a 5 El fruit, l’ avellana , és una núcula envoltada d’un involucre foliós, de llavor, també anomenada avellana, comestible Difós per una gran part de la regió eurosiberiana, als Països Catalans es fa espontàniament sobretot a la muntanya mitjana…
llúpol

Llúpol
Barry Breckling (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia, de la família de les cannabàcies, perenne, enfiladissa, dioica, de fulles oposades, amplament ovades o palmatilobulades, dentades, i de flors verdes, les femenines en inflorescències estrobiliformes.
Es fa en tanques i bardisses, a tota l’Europa humida És conreada per les infructescències, que, afegides a la cervesa, li donen l’aroma i el sabor amarg
cànem

Assecament de cànem al Perú
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cannabàcies, de tija erecta, fistulosa, d’1 a 3 m d’alçada i fulles grosses, aspres, de color verd fosc i olor penetrant, palmatisectes, de 5 a 7 segments llargs i profundament dentats.
Dioica, les plantes masculines produeixen raïms laxos de flors verdoses, i les femenines tenen les flors en forma d’ampolla, reunides a les summitats de les branques o a les axilles de les fulles Vora el pericicle la tija té llargues fibres liberianes, blanques, de 90 a 250 cm de longitud, resistents i duradores És originària de les estepes d’Àsia, entre el llac Baikal i la mar Càspia, i s’estengué en forma conreada a Xina on és documentada ja vers el 2800 aC, Índia, Pèrsia, nord d’Àfrica i Europa meridional on fou introduïda pels escites vers el 1500 aC, i difosa pels grecs i…
noguera

Noguera
© Xevi Varela
Botànica
Tecnologia
Agronomia
Arbre caducifoli monoic, de la família de les juglandàcies, que pot arribar a fer 30 m d’alt, d’escorça llisa i grisa, de fulles alternes imparipinnades, de flors masculines en aments pènduls i flors femenines solitàries o en petits grups i de fruits, les nous, drupacis i comestibles.
Oriünd dels Balcans, és conreat o naturalitzat en una gran part d’Europa La fusta és molt estimada en ebenisteria Brots de fulles de noquera © Xevi Varela
blat de moro

Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…