Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
nectariner
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, varietat de presseguer, de la família de les rosàcies, conreat pels seus fruits (nectarines).
El port i les característiques foliars del presseguer i del nectariner són idèntiques La varietat nectarina és coneguda des de fa més de 2000 anys La reproducció es fa per empelt Les nectarines, però, també poden sortir, de forma accidental, en presseguers normals com a resultat d’una mutació en una gemma
Association of Official Agricultural Chemists
Agronomia
Entitat nord-americana coneguda pels seus treballs sobre mètodes d’anàlisi de productes agrícoles i alimentaris.
l’Almúnia
Agronomia
Explotació agrària comunal establerta a Xerta (Baix Ebre) durant la dominació musulmana i administrada pels governadors de Tortosa.
Després de la conquesta cristiana passà al monestir de Santes Creus ja la posseïa el 1156, el qual la vengué a Pere de Prats el 1339
escarola
escarola
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les compostes, de fulles basals, nombroses, arrissades i retallades, i de flors purpúries agrupades en capítols suportats per una tija de 60 a 90 cm.
És molt apreciada en amanides Originària de l’Índia, ja era conreada pels egipcis i pels grecs Prefereix sòls solts i humits
fem
Agronomia
Adob constituït pels excrements dels animals domèstics d’una explotació agrícola, barrejats amb llur jaç, després d’una fermentació més o menys completa.
La relació entre l’element sòlid i el líquid dels fems és de 3 a 1 La composició varia entre límits molt amplis, segons els animals de què procedeixen, llur alimentació, la mena de jaç, la proporció de palla i dels excrements, la fabricació i l’emmagatzematge dels fems, etc Els fems són la principal font d’humus del sòl en les explotacions agrícoles que tenen bestiar, però no és possible de compensar les deficiències d’un sòl solament amb l’aportació de fems Uns fems ben preparats tenen aproximadament un 0,5% de nitrogen, un 0,25% d’àcid fosfòric, un 0,5% de potassa i, a més, calci, magnesi,…
nyàmera
Botànica
Agronomia
Tubercle comestible de la nyàmera, de la família de les compostes.
Hom el menja cuit o amanit, i és ric en inulina, glúcid tolerat pels diabètics, i en fructosa
sequi
Botànica
Agronomia
Liana de la família de les cucurbitàcies, monoica, híspida i capreolada, de fulles cordiformes lobulades, de flors pentàmeres, petites i blanquinoses, i de fruits en pepònide, grossos i comestibles.
És una planta pròpia de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels maies, els asteques i altres amerindis
tabac

Tabac
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o perennant, de la família de les solanàcies, d’1 a 3 m d’alçària, de fulles fins de 50 cm de llarg, el·líptiques o amplament lanceolades, acuminades i sèssils o subsèssils, de flors de color de crema o rosa pàl·lid, amb la corol·la infundibuliforme, disposades en panícula, i de fruits en càpsula ovoide.
El tabac procedeix de l’Amèrica tropical, on ja era conegut pels indígenes Actualment és conreat a moltes regions tropicals i temperades
Grup Consultiu per a la Investigació Agrícola Internacional
Agronomia
Consorci internacional que té com a missió intentar disminuir les injustícies socials i la pobresa a través de la millora de la productivitat i resiliència dels ecosistemes i la millora de l’entorn institucional mitjançant la investigació en agricultura.
Els seus orígens es troben a mitjan segle XX, arran de l’èxit del programa d’investigació agrària sobre millora de la productivitat del blat iniciat l’any 1943 a Mèxic, finançat per la Fundació Rockefeller i el Govern mexicà i liderat per Norman Bourlaug L’èxit de la iniciativa conduí a la creació de dos centres internacionals d’investigació agrària l’Institut Internacional de l’Arròs IRRI, el 1960 a Filipines, i el Centre Internacional de Millorament del Blat de moro i del Blat CIMMYT, el 1963 a Mèxic La feina desenvolupada per aquests dos centres dugué a la definició d’un paquet tecnològic…
maduixera

Maduixera silvestre
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia, de la família de les rosàcies, perenne, estolonífera, de fulles trifoliolades, de flors blanques i de fruits en núcula, disposats sobre receptacles carnosos i vermells, anomenats en conjunt maduixes.
Es fa en boscs o llocs ombrívols És conreada pels seus fruits, però ha estat quasi totalment substituïda per la fraguera , d’origen nord-americà
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina