Resultats de la cerca

Hom coneix més d’un miler de varietats de patates, que poden ésser classificades segons el temps de maduració molt precoces, precoces, semitardanes i tardanes, segons la forma rodones, ovals i llargarudes, segons el color de la pell grogues, rosa i vermelles o de la carn blanques i grogues i segons el lloc d’origen La collita de les patates, que té lloc quan les parts aèries de la patatera comencen a assecar-se, pot ésser feta manualment, amb l’ajut d’eines, com l’aixada o l’arada, o mecànicament, mitjançant l’ús d’arrencadores de tubercles Originària de l’Amèrica del Sud, era conreada des de…

És oriünda dels Andes, on ja era conreada pels inques, i actualment el seu conreu és estès a tot el món, llevat de les baixes regions tropicals Comprèn nombroses culti-vars És plantada en hortes i en camps de secà, preferiblement en terres soltes i fèrtils La plantació és feta vegetativament amb trossos grillats de tubercle, que són soterrats en cavallons Els seus principals enemics són el míldiu de la patata Camp de patateres © Fototecacat Phytophthora infestans i l’escarabat de la patata Leptinotarsa decemlineata

Procedeix de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels amerindis De conreu propi de països amb mà d’obra abundant i, en general, escassament desenvolupats, s’adapta molt bé als sòls lleugers i de fàcil esmicolament, com les margues sorrenques Ara bé, per a assolir alts rendiments calen normalment de quatre a cinc mesos càlids, sòls fèrtils i un conreu acurat Actualment el seu conreu es dóna en moltes zones càlides i temperades, incloses moltes comarques catalanes Vol sòls arenosos, humitat i temperatures altes El principal país productor és Nigèria També s’estén el conreu pel Japó, on hom l…

La polpa, dura, és de poca qualitat per al consum

D’eficàcia nematocida moderada en la desinfecció de sòls, té un ampli espectre insecticida sobre pugó, mosques, cuc blanc i miriàpodes És autoritzat en conreus de bleda-rave, blat de moro, melca, pebrot, tabac, tomàquet, patata i plataner Catalogat com a tòxic per a l’home, el seu termini de seguretat és de 60 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació granulat o líquid autosuspendible i l’empresa que la comercialitza

És autoritzat en conreus llenyosos, ornamentals, cotó i patata, i el mecanisme d’acció és per ingestió o contacte Catalogat com d’alta toxicitat per a les abelles, la seva aplicació és prohibida o limitada en època de floració de fruiters Hom el considera tòxic per a l’home i el seu termini de seguretat és de 28 dies El metil azinfòs es troba al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació líquid emulsionable, pols per a espargir o pols mullable i l’empresa que el comercialitza

Llicenciat en medicina a París 1861, on s’interessà especialment per les plantes medicinals, posteriorment estudià a les universitats alemanyes de Heidelberg i de Fribourg-en-Brisgau, on se centrà en l’estudi de monocotiledònies i líquens El 1869 fou nomenat professor de botànica a la Universitat d’Estrasburg, i el 1872, de la de Nancy Ben aviat entrà en contacte amb la regió vinícola de Bordeus, on la filloxera Phylloxera vastatrix causava molts danys Traslladat a Bordeus 1876, fou el primer en concebre la possibilitat d’empeltar les varietats europees sobre portaempelts…

De família de metges i terratinents, es doctorà en dret a Cervera i fou un representant típic de la moderada i pràctica illustració catalana Resident habitual a Vilafranca, actuà a l’audiència barcelonina Ingressà el 1781 a l’Acadèmia de Jurisprudència amb un Discurso sobre los Pleitos , editat posteriorment, on remarcava que la illustració i un govern moderat abreujarien la durada dels plets El 1786 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts, on, amb Josep Albert Navarro-Mas i Marià Oliveres, formà un corrent d’opinió agrarista d’importància Hi llegí set memòries, de les quals destaquen Sobre…

Els seus orígens es troben a mitjan segle XX, arran de l’èxit del programa d’investigació agrària sobre millora de la productivitat del blat iniciat l’any 1943 a Mèxic, finançat per la Fundació Rockefeller i el Govern mexicà i liderat per Norman Bourlaug L’èxit de la iniciativa conduí a la creació de dos centres internacionals d’investigació agrària l’Institut Internacional de l’Arròs IRRI, el 1960 a Filipines, i el Centre Internacional de Millorament del Blat de moro i del Blat CIMMYT, el 1963 a Mèxic La feina desenvolupada per aquests dos centres dugué a la definició d’un paquet tecnològic…