Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
macronutrient
Agronomia
Qualsevol dels elements essencials que constitueixen el 5% de la matèria seca dels vegetals.
Els macronutrients són el nitrogen, el fòsfor, el sofre, el potassi, el calci i el magnesi El nitrogen s’absorbeix en forma aniònica com a NO 3 - , encara que també es pot absorbir com a NH 4 + , el fòsfor s’absorbeix com a H 2 PO 4 - i HPO 4 - 2 , el sofre com a SO 4 - 2 , el potassi s’absorbeix com a K + , el calci com a Ca + 2 i el magnesi com a Mg + 2
erinosi
Agronomia
Malaltia de les vinyes produïda per Eriophyes vitis, àcar allargat que amb les seves picades produeix inflamacions en els pàmpols formant-hi rugositats.
És tractada principalment mitjançant sofre soluble
beggiatoa
Agronomia
Bacteri de la família de les beggiatoàcies que forma associacions simbiòtiques amb arrels de plantes sotmeses a ambients hipòxics o anòxics.
El bacteri obté oxigen de l’arrel, mentre que aquesta es detoxifica de compostos reduïts de sofre Hom l’utilitza sobretot en els conreus d’arròs
lluquet

Lluquet
Agronomia
Tros de palla, de caramuixa, de cànem, etc., ensofrat que, en acostar-lo a una brasa, crema amb flama.
Hom l’empra amb freqüència per a treure les emanacions malsanes de les botes perquè, en cremar, desprèn diòxid de sofre, d’acció conservant i antioxidant
fungicida
Farmàcia
Agronomia
Dit de qualsevol compost sintètic o biosintètic emprat per a combatre les infeccions fúngiques en els animals i les plantes.
Entre els fàrmacs emprats per al guariment de malalties micòtiques en l’home, hi ha la nistatina, l’amfotericina, la griseofulvina, el clotrimazol, l’econazol i el miconazol En agricultura, el sofre i les sals de coure són dos dels antifúngics més coneguts i emprats, el darrer en la forma de brou bordelès els brous sulfocàlcics són emprats en el tractament de l’oïdi o mal blanc dels fruiters i la vinya
esmena de sòls
Agronomia
Tota aportació que hom fa al sòl amb la finalitat de millorar-ne les propietats físiques, químiques i biològiques.
Molt sovint els agricultors es troben amb sòls en els quals volen conrear, però que no són adients aleshores cal recórrer a l’esmena per tal de corregir-ne els defectes Hom practica les esmenes físiques en el cas que la textura del sòl no sigui l’adequada Hom també realitza esmenes químiques , dels sòls excessivament bàsics o dels sòls excessivament àcids i esmenes biològiques , a causa de problemes de toxicitat de productes utilitzats en el tractament del conreu i en el cas que hagin eliminat els microorganismes beneficiosos En el mercat existeixen un gran nombre de productes que són emprats…
fem
Agronomia
Adob constituït pels excrements dels animals domèstics d’una explotació agrícola, barrejats amb llur jaç, després d’una fermentació més o menys completa.
La relació entre l’element sòlid i el líquid dels fems és de 3 a 1 La composició varia entre límits molt amplis, segons els animals de què procedeixen, llur alimentació, la mena de jaç, la proporció de palla i dels excrements, la fabricació i l’emmagatzematge dels fems, etc Els fems són la principal font d’humus del sòl en les explotacions agrícoles que tenen bestiar, però no és possible de compensar les deficiències d’un sòl solament amb l’aportació de fems Uns fems ben preparats tenen aproximadament un 0,5% de nitrogen, un 0,25% d’àcid fosfòric, un 0,5% de potassa i, a més, calci, magnesi…
deficiència
Agronomia
Manca, en els vegetals, de certs elements minerals que necessiten per a llur correcte desenvolupament.
Hom pot fer tres grups amb aquests elements el primer, format pels macroelements , com ara el nitrogen, el potassi i el fòsfor el segon, format pels elements intermedis , inclou el calci, el magnesi i el sofre i el tercer, el grup dels oligoelements , al qual pertanyen el ferro, el bor, el zinc, els manganès, el coure, etc L’aportació dels elements pertanyents al primer grup als conreus és feta de manera sistemàtica, puix que hom sap que els vegetals els necessiten en quantitats grosses En les condicions normals de conreu, les deficiències d’elements que s’esdevenen més sovint…
fertilitzant
Agronomia
Producte d’origen animal o vegetal que té com a funció principal aportar macronutrients (nitrogen, fòsfor, sofre, potassi, calci, magnesi ), i els micronutrients (bor, molibdè, clor, ferro, manganès, zinc, coure i níquel) essencials per al creixement i desenvolupament vegetal.
Per a que aquests nutrients resultin disponibles per a les plantes cal la descomposició i sovint mineralització dels fertilitzants orgànics La matèria orgànica continguda en aquests adobs constitueix també una font d’energia i nutrients per a animals, bacteris i fongs del sòl i una font de compostos carbonatats per a la reposició de l’humus del sòl Els fems, purins, gallinasses, guanos, residus d’escorxador, residus vegetals d’origen agrari, industrial o domèstic, els fangs de depuradora són exemples de residus orgànics utilitzats habitualment en l’obtenció de fertilitzants orgànics En…