Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Francesc Xavier Riera i Cabrafiga
Agronomia
Enginyer agrícola.
Professor a l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya després Escola d’Enginyers Tècnics i cap dels Serveis d’Arbres Fruiters de la Generalitat de Catalunya i dels Serveis Tècnics d’Agricultura de la diputació de Barcelona Publicà El alforfón 1932, Cultivo del almendro 1965, ultra diversos treballs, com Els caràcters botànics en pomologia 1936, Sistemàtica pomològica 1938, Notas agrológicas y frutícolas de l’Alt Pallars 1946-47 i Las formas geográficas de Pirus amygdaliformis 1948, entre altres
Jaume Raventós i Domènech
Comunicació
Literatura catalana
Agronomia
Enginyer i publicista.
Fou director del laboratori d’anàlisi química de l’Institut Agrícola Català a Sant Isidre 1908-18 i dels serveis tècnics d’agricultura de la Mancomunitat de Catalunya Part dels articles publicats al setmanari L’Àpat 1904-18, que després s’anomenà Bon Seny 1919-21 —fundat i dirigit pel seu germà Manuel Raventós —, de to amè i familiar, conformen els cinc volums de Proses de bon seny 1915 És coautor del manifest d’autors catòlics Per la dignificació de la novella 1930 Publicà també La llei de l’amor 1917 i A un jove 1920, assaigs d’actitud moralista, el retrat rural La vida al…
,
Institut Agrícola Català de Sant Isidre
© Fototeca.cat
Agronomia
Institució fundada a Barcelona el 1851 pels propietaris —sobretot els grans propietaris— del camp català, en defensa de llurs interessos i per al foment de l’estudi de les tècniques agrícoles.
El 1860 organitzà les primeres càtedres d'agronomia, química aplicada i zootècnia Entre els seus presidents es destacaren J Desvalls i de Sarriera, marquès d'Alfarràs 1851-60, Pelagi de Camps, primer marquès de Camps 1872-75 i 1882-89, Carles de Camps, segon marquès de Camps 1897-1901, Ignasi Girona i Vilanova 1902-06 i 1915-23, Manuel Raventós i Domènech 1907-10, Carles de Fortuny i de Miralles, baró d'Esponellà 1923-31, Santiago de Riba 1931-34, Josep Cirera i Voltà 1934-36, Josep Bassedas i Montaner 1936, Epifani de Fortuny i de Salazar, baró d'Esponellà 1940-46, Xavier de Ros i de…
civada
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 150 cm d’alçada, segons la raça, amb fulles nombroses de color verd blavós i flors i fruits reunits en panícula estesa o bé unilateral, amb les espiguetes erectes o pèndules, segons les races, i en nombre sovint superior a setanta.
Hom no l’ha trobada en estat silvestre Per contra, se’n coneixen diverses espècies pròximes, les cugules, entre les quals l’ A fatua sembla ésser el principal antecessor de la civada, amb influència de l’ A sterilis , i potser també de l’ A barbata Probablement l’origen de la civada es localitza a la zona que va de la costa atlàntica fins a Mongòlia i les muntanyes d’Àsia central Els pobles antics d’Àsia i de la regió mediterrània no la coneixien Considerada inicialment com a mala herba dels camps de blat, degué començar a ésser conreada tardanament fa uns 2000 anys El gra de civada conté…
patata
© C.I.C. - Moià
Alimentació
Botànica
Agronomia
Tubercle comestible de la patatera, nutritiu i molt feculent, especialment ric en midó i en vitamina C, molt emprat en alimentació, en l’obtenció de fècules i d’alcohols i com a farratge, segons la varietat.
Hom coneix més d’un miler de varietats de patates, que poden ésser classificades segons el temps de maduració molt precoces, precoces, semitardanes i tardanes, segons la forma rodones, ovals i llargarudes, segons el color de la pell grogues, rosa i vermelles o de la carn blanques i grogues i segons el lloc d’origen La collita de les patates, que té lloc quan les parts aèries de la patatera comencen a assecar-se, pot ésser feta manualment, amb l’ajut d’eines, com l’aixada o l’arada, o mecànicament, mitjançant l’ús d’arrencadores de tubercles Originària de l’Amèrica del Sud, era conreada des de…
conreu
© Arxiu Fototeca.cat
Agronomia
Conjunt de treballs destinats a prendre cura de la terra i de les plantes per tal de fer-les fèrtils i obtenir-ne un profit més gran que en el cas d’un desenvolupament espontani de la natura.
Aquests treballs són estructurats en els sistemes de conreu , que són un seguit d’operacions que, amb ajuts tècnics concrets, permeten l’obtenció de les millors collites possibles per a un terreny determinat La diversitat de medis naturals susceptibles d’ésser aprofitats per l’home des del punt de vista agrícola dóna lloc, de forma natural, a una diversificació parallela en els sistemes de conreu El poblament dispers en un medi relativament hostil de molts pobles primitius és característic de les regions equatorials, on l’agricultura té un caire complementari de la caça i de la collita Així,…
Agronomia 2012
Agronomia
El consum de cereals L'augment del consum de cereals també inclou el consum indirecte a través dels productes carnis © Fototecacat A la campanya agrícola 2011-12, la producció mundial de cereals va ser de 2,3 gigatones 10 9 tones, lleugerament superior a la de la campanya anterior Aquest valor correspon aproximadament al consum total, de manera que les reserves mundials es van mantenir en 0,5 gigatones un 20% del consum anual El comerç internacional va representar un 13% de la producció total, xifra lleugerament superior a la de les campanyes anteriors Els cereals són la font bàsica d’energia…
Agronomia 2017
Agronomia
Canvi climàtic i agricultura a Catalunya L’any 2017 es va publicar el resum executiu del tercer Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya TICCC, en què s’indica que en els pròxims decennis, a Catalunya, la temperatura mitjana molt probablement segui-rà augmentant, disminuirà lleugerament la pluja anual –encara que s’incrementaran els episodis de pluja intensa– i augmentarà el nombre i la durada de les sequeres, entre d’altres Atès aquest escenari, un dels principals reptes dels ecosistemes agraris de Catalunya serà la millora de la productivitat de l’aigua Tant en secà com en regadiu, per a…
Agronomia 2014
Agronomia
Producció i consum de cereals El consum animal de cereals ha estat més del doble del consum humà, cosa que hauria de fer reflexionar sobre la sostenibilitat del sistema europeu de producció intensiva de carn © Fototeca2 / Leon Forado / Fotoliacom Per a la campanya agrícola 2014-15 es va estimar que la producció mundial de cereals seria d’uns 2,5 milers de milions de tones, un valor lleugerament superior al del consum mundial, cosa que farà que les reserves mundials de cereals augmentin fins a arribar a 0,6 milers de milions de tones, el valor més alt dels darrers 15 anys En aquestes…
blat
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…