Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
colinap
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les crucíferes, glauca, amb un gros tubercle carnós, del qual surten les fulles, que no formen capça.
Els tubercles, de carn groga o blanca, són utilitzats sobretot en l’alimentació del bestiar
arboricultura
Agronomia
Branca de l’agricultura que s’ocupa del conreu, la multiplicació i l’aprofitament dels vegetals llenyosos.
Hom considera l' arboricultura fruitera o fructicultura, l' arboricultura forestal o silvicultura, i l' arboricultura ornamental , que s’ocupa dels arbres i dels arbusts utilitzats en jardineria
fertilitzant
Agronomia
Producte d’origen animal o vegetal que té com a funció principal aportar macronutrients (nitrogen, fòsfor, sofre, potassi, calci, magnesi ), i els micronutrients (bor, molibdè, clor, ferro, manganès, zinc, coure i níquel) essencials per al creixement i desenvolupament vegetal.
Per a que aquests nutrients resultin disponibles per a les plantes cal la descomposició i sovint mineralització dels fertilitzants orgànics La matèria orgànica continguda en aquests adobs constitueix també una font d’energia i nutrients per a animals, bacteris i fongs del sòl i una font de compostos carbonatats per a la reposició de l’humus del sòl Els fems, purins, gallinasses, guanos, residus d’escorxador, residus vegetals d’origen agrari, industrial o domèstic, els fangs de depuradora són exemples de residus orgànics utilitzats habitualment en l’obtenció de fertilitzants…
James Anderson
Economia
Agronomia
Economista i empresari agrícola escocès.
En la seva obra Essays relating to Agriculture and Rural Affairs 1775 definí la teoria de la renda diferencial de la terra, ampliada posteriorment per David Ricardo Publicà nombrosos estudis de fets econòmics preferentment agrícoles utilitzats pels economistes britànics fins al final del s XIX Edità “The Bee” Edimburg, 1790-94 i “Recreations in Agriculture, Natural History” Edimburg, 1799-1802
agrari | agrària
Agronomia
Conjunt coordinat de treballs i de tècniques de producció utilitzats per a obtenir els millors rendiments possibles del sòl.
Les tècniques emprades són molt diverses de conquesta del sòl rompudes, sanejament, creació de bancals, etc de millorament del sòl adobs, rectificacions edàfiques, regatges de treball del sòl forces motrius i utillatge i de tractament de cultius successió, coexistència, rotació, etc Els sistemes agraris estan molt diversificats, perquè responen a una sèrie de condicions geogràfiques i econòmiques, variables en l’espai i en el temps Aquesta diversitat pot encloure's en dos grans grups sistemes agraris autàrquics , encaminats a assegurar la subsistència de grups reduïts, ja sigui a base d’…
esmena de sòls
Agronomia
Tota aportació que hom fa al sòl amb la finalitat de millorar-ne les propietats físiques, químiques i biològiques.
Molt sovint els agricultors es troben amb sòls en els quals volen conrear, però que no són adients aleshores cal recórrer a l’esmena per tal de corregir-ne els defectes Hom practica les esmenes físiques en el cas que la textura del sòl no sigui l’adequada Hom també realitza esmenes químiques , dels sòls excessivament bàsics o dels sòls excessivament àcids i esmenes biològiques , a causa de problemes de toxicitat de productes utilitzats en el tractament del conreu i en el cas que hagin eliminat els microorganismes beneficiosos En el mercat existeixen un gran nombre de productes…
adob
adob natural d’origen argànic
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Substància orgànica o mineral que conté un o diversos elements químics indispensables per al creixement dels vegetals, i que, addicionada al sòl, el compensa de les deficiències que pugui tenir d’aquests elements.
L’adob, per tant, augmenta la fertilitat d’un terreny Els elements químics que en més gran quantitat extreuen els vegetals del substrat per tal de subvenir a llurs necessitats sintetitzadores són el nitrogen, el fòsfor i el potassi Consegüentment seran aquests els elements que més sovint escassejaran a les terres de conreu, atesa l’explotació intensiva a què són sotmesos Els adobs, fonamentalment, pretenen de corregir aquesta escassesa o mancança, bé que a vegades també forneixen altres elements secundaris, que normalment ja són en quantitat suficient al sòl Sovint també aporten calci, el…
Agronomia 2016
Agronomia
Agenda per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides L’1 de gener d’enguany es va posar en marxa l’Agenda per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides Agenda 2030 per al període 2016-30 L’Agenda 2030 va ser aprovada el 25 de setembre de 2015 pels 193 estats membres de l’ONU, i dóna continuïtat a la Declaració del Millenni de les Nacions Unides que s’aprovà al desembre de l’any 2000 L’Agenda 2030 planteja disset objectius, entre els quals destaquen posar fi a la pobresa objectiu 1, la fam objectiu 2 i la marginació de les dones objectiu 5, i aturar la degradació dels…
blat de moro

Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…