Resultats de la cerca

El castell Les construccions que integren en l’actualitat el conjunt fortificat d’Ulldecona són les següents una torre cilíndrica, una torre principal de planta rectangular i l’església de la Mare de Déu dels Àngels Les tres edificacions se situen al sector sud-est del recinte i delimiten un segon recinte fortificat també, dins aquest mateix clos, i a part de les construccions esmentades, podem veure restes de murs dels antics habitatges i les ruïnes d’una altra torre quadrada, actualment reblerta de sediment, la qual té adossat un mur de maçoneria que enllaça amb l’únic bastió o torre de…

Fou restaurat en 970-987 En resten bona part dels murs perimetrals d’una gran estança El mur més ben conservat és el de tramuntana, on hi ha dues espitlleres a mitja altura i dues finestres a la part superior Aquesta estança engloba altres dependències, entre les quals sobresurt una arcada ogival de les estances interiors L’aparell dels paraments externs contrasta amb el dels paraments interns, fet de carreus ben treballats collocats en filades horitzontals Prop del mur de ponent hi ha restes d’una petita construcció rectangular que podria correspondre a una cisterna A l’extrem occidental,…

Esmentat ja el 986, pertangué als Cervelló i passà a la branca dels Cervelló, barons de la Llacuna, al començament del s XIV Resta en peu una torre

Origen del barri del Castell, les restes indiquen que era una edificació de planta rectangular, molt allargada, seguint la forma del planell superior del turó on és emplaçada Els murs de llevant i de ponent, que es conserven en un bon tros, són atalussats i tenen sageteres a la part superior S’hi diferencien paraments de dues etapes constructives, una que podria ésser dels segles XII-XIII i una altra de més tardana No queden vestigis d’on s’aixecava la seva capella de Santa Maria Fou un castell termenat, documentat el 1087

L’edifici La seva situació era militarment estratègica, ja que des d’aquí es domina mitja comarca Tota l’obra del castell de Mur té l’aparell característic del primer romànic del segle XI, bé que alguns elements semblen indicar l’aprofitament de construccions anteriors El recinte, assentat sobre la roca viva, té una planta en forma de triangle rectangle amb els angles arrodonits i el costat més llarg, el de ponent, lleugerament corbat Hom ha dit que el castell de Mur s’assemblava a una nau els murs que tanquen el recinte en angle arrodonit per la banda de tramuntana s’eleven formant una…

És esmentat ja al s XI pertangué als senyors de Cabrenys Fou pres i destruït pels francesos el 1288

El lloc correspon a l' Antistiana romana, parada important de la Via Augusta, de la qual prové el nom Ventae locus Antistianae La seva identificació forma part de la que hom ha fet d’un tram de la Via Augusta que, pel que sembla, es dirigia per Sant Sebastià del Gorgs, Sant Cugat Sesgarrigues, Ferran, Sant Pere Molanta i la Plana Rodona a les proximitats del castrum d’Olèrdola i baixava per ponent cap a la Sanabra, can Llopart de les Masuques i la Gornal, vers el Vendrell i Tarragona Destruït el castell pels almoràvits 1107, les ruïnes foren utilitzades en el redreçament de l’…

De l’església, romànica segona meitat del segle XI, resta una bona part del campanar quadrangular, de tres plantes i de la façana, i un porxo, del segle XII El 898 les dues parròquies que es repartien el terme del castell, Santa Maria de Besora i Sant Quirze de Besora, foren donades pel bisbe Gotmar de Vic al monestir de Sant Joan de les Abadesses Inicialment del comtat d’Osona, el castell passà abans del 1018 als comtes de Besalú, com a part del dot de la comtessa Ermessenda, muller de Ramon Borrell 992-1018 Restaurada el 1580, l’església del castell fou parroquial de Santa Maria de Besora…

Fou una de les principals fortificacions musulmanes de Menorca amb el nom de Sen Ageinz i esdevingué el darrer reducte militar de la resistència a la conquesta d’Alfons II de Catalunya-Aragó del 1287 hi foren fets presoners el moixerif i els seus guerrers sarraïns Al mateix segle XIII esdevingué centre d’una de les quatre universitats en què fou dividida l’illa Universitat del castell de Santa Àgueda fins a la formació del nucli des Mercadal encara s’anomenà per molts anys Universitat des Mercadal i del castell de Santa Àgueda el 1713, i definitivament el 1840, passà a formar part del nou…

El castell de Castellbell és un edifici gòtic, en part arruïnat i degradat pels usos de masoveria agrícola a què ha estat destinat És en un lloc espadat dins la península que el Llobregat envolta amb el seu primer meandre del congost de Castellbell El seu valor estratègic i militar augmenta en apreciar que els murs de la fortalesa s’adapten al contorn del banc de roca que li fa de suport En els seus bons temps era més gran tot el que en resta és només la construcció situada a ponent del pati central Documentat des del 979, hom l’anomenava castell Belit Belido N’hi ha que opinen que es…