Resultats de la cerca

La capital és Erfurt Situada a l’àrea de les Mittelgebirge , el relleu és moderat, i les altituds màximes no arriben als 1 000 m El centre forma part de la conca de Turíngia, que recorren nombrosos rius, entre els quals destaca l’Unstrut Al S hi ha la selva de Turíngia que enllaça amb la Francònia bavaresa Al SW hi ha la depressió del Werra, i al SE, entre els rius Ilm i el Saale, s’estenen planes del Triàsic inferior i mitjà La part nord correspon als límits meridionals del Harz El clima és de predomini atlàntic lleument modificat pel relleu Les temperatures mitjanes a l’hivern són al…

La capital és Saarbrücken És el més petit dels länder alemanys, llevat dels länder urbans de Bremen i Hamburg Morfològicament forma part de l’anticlinal de Saarbrücken, que s’estén entre Hunsrück a l’W i el Pfälzer Wald a l’E, i que ha estat afectat per plegaments i fractures Ofereix un paisatge de cims arrodonits i emboscats al S, i superfícies planes al N és travessat, de SE a NW, pel Saar, i la seva vall en constitueix l’eix vital El clima és continental, amb pluges inferiors als 1 000 mm anuals Densament poblat 417 h/km 2 est 2000, la població es concentra a la vall del riu La riquesa…

Situada sota el nivell del mar, és protegida per unes barreres naturals de dunes i per una sèrie de dics És una regió eminentment agrícola i productiva, gràcies a la xarxa de canals d’irrigació Antic territori dels bataus, dominat successivament per frisis i francs fou llavors que hi penetrà el cristianisme, per obra de sant Wilibrord, hom considera que la dinastia holandesa fou fundada pel comte frisi Dirk I segle X, els successors del qual tractaren d’expandir-se Al segle XIII Guillem II, comte d’Holanda, assolí el títol d’emperador germànic 1254-56 i promogué la regió, que més…

La capital és Sion Correspon aproximadament a l’alta conca del Roine, i constitueix una de les individualitats més peculiars de Suïssa S'estén des del Sant Gotard, a l’E, fins al llac de Ginebra, a l’W el límit N és format per la línia de crestes de l’Oberland bernès i els Alps de Friburg, mentre que el límit s passa per la línia de crestes dels Alps Penins Hi ha un sector muntanyós, amb cims de més de 4 000 m, format pels Alps Bernesos al N i pels Penins al S, amb les màximes altituds del país Monte Rosa, 4 645 m Cerví, 4 482, i entre ambdós s’estén la vall pròpiament dita, ampli solc d’…

Comprèn el sector oriental de la regió administrativa de l'Emília-Romanya i s’estén al S del riu Reno fins a la vall del riu Tavollo, que la separa de les Marques Participa de la naturalesa de l’ Emília, a excepció del SW, que correspon a la dorsal apenina la resta és una plana constituïda per alluvions quaternaris i drenada per nombrosos rius que corren parallels a l’Adriàtica, on presenta una costa rectilínia, uniforme i plana La riquesa de la Romanya és bàsicament l’agricultura s’hi destaquen els conreus de fruiters, que l’han posada a l’avantguarda d’aquests productes hom també conrea la…

La capital és Bregenz Limita al N amb Baviera i el llac de Constança, a l’W i al S amb Suïssa i Liechtenstein i a l’E amb el Tirol, a través de l’Arlberg Pass És travessat per l’Ill, afluent del Rin frontera occidental amb Suïssa, per l’Ach de Bregenz, tributari del llac de Constança, i pels cursos superiors del Lech i de l’Iller, afluents del Danubi El relleu és muntanyós al S, de roques esquistosocristallines al Rätikon i calcàries als Alps de Silvretta El clima és continental alpí, amb hiverns freds i precipitacions abundants Els recursos econòmics deriven en primer lloc dels serveis…

La capital és Gènova Constitueix una regió marítima que s’allarga entre la Provença, a l’W, i la Toscana, a l’E, formada per una estreta faixa costanera que voreja la mar Lígur Els últims contraforts dels Alps Marítims i les primeres serralades dels Apenins l’envolten i formen un arc en forma d’amfiteatre, alhora que la separen de l’alta vall del Po i de la mitjana El sector alpí ofereix els relleus més alts mont Saccarello, 2 200 m, mentre que en el sector apenínic els relleus són més suaus Protegida per les muntanyes, la Ligúria gaudeix d’un clima suau i temperat, sobretot a la faixa…

La geografia Constitueix pràcticament l’alta conca del Po i comprèn el vessant italià dels Alps Occidentals, des del coll de Tenda al del Simplon, a excepció de l’alta conca del Dora Baltea o Vall d’Aosta, i el vessant nord de l’Apení Lígur, per la qual cosa la regió és encerclada per tres costats d’un gran conjunt muntanyós més del 45% del territori i oberta a l’est vers la plana del Po Als Alps Piemontesos, que es caracteritzen per les formes aspres i agudes, s’hi troben alguns dels massissos alpins més importants, com el Monte Rosa 4645 m i el Gran Paradiso 4061 m Els Apenins…

La geografia La capital és Milà Comprèn les províncies de Bèrgam, Brescia, Como, Cremona, Lecco, Lodi, Màntua, Milà, Pavia, Sondrio i Varese Presenta tres grans unitats de relleu la plana, al S, una zona muntanyosa, al N, i, entre totes dues, una faixa de transició La zona muntanyosa és formada pels Alps pròpiament dits i els Prealps Els primers són constituïts pel sector oriental dels Alps Lepontins i pels Alps Rètics, amb nombrosos cims de 3000 a 4000 m d’altitud Bernina, 4050 m Al S de la Valtellina, vall de l’alt curs de l’Adda, s’aixequen els Alps d’Orobia, que…

Emmarcada pels Alps Penins N i pels Alps de Graies S, limita al N amb el cantó suís de Valais, a l’W amb la Savoia França i al S i a l’E amb el Piemont La capital és Aosta La geografia Regió geogràficament molt individualitzada, muntanyosa i de terres altes amb una altitud mitjana superior a 2000 m, correspon a la conca alta de la Dora Baltea afluent del Po, encerclada pels cims més alts dels Alps, del Mont Blanc al Monte Rosa, regió de contacte entre els Alps centrals i els occidentals La part alta de la vall corre d’W a E, en sentit longitudinal a l’eix alpí, fins després de la confluència…