Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Filipines 2011
Estat
L’any 2011 va ser testimoni de l’inici d’un procés de diàleg entre el Govern i el rebel Partit Comunista de les Filipines a Oslo, així com de lleugers avenços en les negociacions de pau entre el Govern i el Front Moro d’Alliberament Islàmic MILF La primera reunió oficial d’aquests dos darrers després de la victòria electoral de Benigno Aquino el 2010 es va celebrar al febrer a Kuala Lumpur i en ella els seus representants es van mostrar optimistes en la signatura d’un acord de pau cap al final d’any Malgrat la celebració de diferents rondes de negociació al Japó i a Malàisia, aquest objectiu…
Filipines 2012
Estat
L'any 2012 va presenciar un acord històric entre el Front Moro d'Alliberament Islàmic MILF i el Govern filipí Els primers avenços es van produir al febrer, quan, durant una reunió a Kuala Lumpur, el MILF es va comprometre a abandonar el seu objectiu inicial d'independència i es va avenir a negociar una autonomia més àmplia A l'abril, les negociacions a Malàisia van culminar amb l'aprovació d'un full de ruta per al procés de pau i la promesa del Govern d'establir una nova institució política en substitució de la Regió Autònoma del Mindanao Musulmà D'altra banda, els enfrontaments esporàdics…
Guinea Equatorial

Vista aèria de la capital de Guinea Equatorial, Malabo
Estat
Estat de l’Àfrica occidental, que comprèn una part continental (Mbini), situada entre el Camerun al N i el Gabon a l’E i S, i diverses illes del golf de Guinea: Bioko, Pagalu, Corisco, Elobey Gran i Elobey Petit; la capital és Malabo.
La geografia La part continental o Mbini és formada per una plana litoral de 15 a 25 km d’amplada, dominada a l’E pel sòcol antic, que s’eleva fins a 1200 m al mont Mitra i que els principals rius, com el Benito, travessen en ràpids El clima és càlid i humit 1700 a 4000 mm de pluges anuals El bosc dens equatorial cobreix quasi tot el territori L’illa de Bioko, la més gran de totes les illes de l’estat, és un massís volcànic que culmina al mont Santa Isabel 3000 m Les pluges són molt abundants més de 4000 mm anuals La vegetació natural ha estat fortament destruïda per la desforestació L’…
Eritrea

Estat
Estat africà a la costa SW de la mar Roja, entre el cap Kasar, al N, i el cap Dumera, al S. Consta també de l’arxipèlag Dahlak. Limita al NE amb la mar Roja, al SE amb la República de Djibouti, al S amb Etiòpia i al NW amb el Sudan; la capital és Asmara.
La geografia física El país s’estén al llarg d’uns 950 kms en direcció NW-SE, parallelament a la Mar Roja, fins a l’inici de l’estret de Bab al Mandab, que comunica amb el golf d’Aden Les costes, baixes i uniformes, són interrompudes al centre pel golf de Zula i la península de Buri, i al S per la badia de Beylul L’interior és una prolongació de l’altiplà etiòpic, amb altituds que no solen superar els 2000 m, interrompudes per planes a l’E i a l’W El punt més baix és la porció N del Danakil, que inclou part de la depressió de Kobar, a uns 100 m sota el nivell del mar La plana nord-occidental…
Malawi

Estat
Estat del SE d’Àfrica, que limita al N i NE amb Tanzània, a l’E i S amb Moçambic i a l’W amb Zàmbia; la capital és Lilongwe.
La geografia És una faixa estreta de terra que s’estén al llarg de la riba oest i sud del llac Nyasa, i que ocupa l’extrem meridional de la depressió africana L’accidenten un gran nombre de muntanyes Nyika 2606 m, al nord, i Mulanje 3030 m, al sud, en són les màximes altituds El clima hi és tropical, amb temperatures elevades i constants 25°C de temperatura mitjana anual i estació plujosa de desembre a abril 1386 mm anuals a Zomba És regat per nombrosos rius, el més important dels quals és el Shire, emissari del llac Nyasa i afluent del Zambezi La sabana cobreix la major part del país acàcies…
Burundi

Dona conreant a Burundi
© US Geological
Estat
Estat de l’Àfrica centreoriental, limitat al N per Ruanda, a l’W per la República Democràtica del Congo, i a l’E i al S per Tanzània; la capital és Gitega.
La geografia La geografia física Hom distingeix a Burundi quatre regions geomorfològiques els altiplans centrals, de 1500 a 2000 m d’altitud la regió muntanyosa septentrional, que constitueix la partió d’aigües més elevada de Burundi, per damunt dels 2600 m la regió Imbo, entre 800 i 1000 m d’altitud, que voreja el llac Tanganyika i les regions deprimides de l’est El clima és equatorial, bé que modificat als indrets de més altitud, amb una temperatura mitjana anual de 20°C i una pluviositat d’uns 1400 mm l’any, llevat de la regió del llac Tanganyika, on arriba solament a 800 mm La vegetació…
Burkina Faso

Estat
Estat de l’Àfrica occidental, limitat al N i l’W per Mali, a l’E per Níger i Benín i al S pel Togo, Ghana i la Costa d’Ivori; la capital és Ouagadougou.
La geografia física Burkina Faso és un país format per un altiplà cristallí granit, gneis, quarsites, de 200 a 300 m d’altitud mitjana, recobert de laterites, lleugerament inclinat cap al sud i solcat per les valls del Volta Negre, el Volta Blanc i el Volta Roig, que flueixen en direcció meridiana per formar el Volta a Ghana A l’est corren per relleus residuals petits rius afluents del Níger Cap dels rius no és navegable, tots són de curs irregular Al SW del país l’altiplà de Sikasso acaba en l’escarpament de gres de Banfora El clima és tropical, sec de novembre a maig, època de l’any en què…
Nepal

Estat
Estat de l’Àsia meridional, situat a l’Himàlaia, entre la Xina al N i l’Índia a l’E, S i W; la capital és Katmandú.
La geografia física Nepal és un país essencialment muntanyós El N el Pahar comprèn la part més elevada de l’Himàlaia, amb unes grans altituds Everest 8848 m, Gangchhen-dsönga 8585 m, Dhaulāgiri 8168 m, Annapurna 8078 m Al S s’estenen les formacions de l’Himàlaia exterior, que, separades per estretes i profundes valls, a través de les quals corren impetuosos rius, que flueixen a la plana gangètica, assoleixen altituds menys elevades 3000 m, les quals descendeixen gradualment cap a l’extrem sud del país, on deixen lloc a una estreta franja plana el Terai, calorosa, humida i coberta de bosc…
Malàisia

Estat
Estat del SE d’Àsia, format per l’antiga federació d’estats malais, o Malàisia Occidental, que ocupa la part meridional de la península de Malaca, i dos estats del N de Borneo: Sabah i Sarawak, que formen la Malàisia Oriental; la capital és Kuala Lumpur.
La geografia física La part continental comprèn quasi tota la península de Malaca, i limita, al N, amb Tailàndia La part N i NW de Borneo, que pertany a Malàisia, té prop de 1 560 km de frontera amb el Borneo indonesi, i és banyada per la mar de la Xina Meridional, la de Sulu i la de les Cèlebes a la costa, la continuïtat territorial resta interrompuda per Brunei La Malàisia Occidental és travessada de NW a SE per la serralada de Kerbau, que deixa als costats extenses planes alluvials A Borneo, tant Sabah com Sarawak, força muntanyosos, són accidentats per una sèrie de serralades, orientades…
Cambodja

Estat
Estat de l’Àsia sud-oriental, limitat al NE per Laos, al NW per Tailàndia, al SE per Vietnam i al SW pel golf de Siam; la capital és Phnom Penh.
La geografia física Cambodja ocupa una antiga depressió tectònica que donà origen a un golf marí, actualment curullat per alluvions terciaris i quaternaris El centre d’aquesta depressió és ocupat per un gran embassament natural, el Tônlé Sab el “Gran Llac”, i pel curs baix del riu Mekong La major part del territori és constituïda per les planes fèrtils que envolten el Tônlé Sab i el Mekong i els seus tributaris Aquestes planes resten enquadrades, al N i al NE, per les Phanom Dongrak, unes muntanyes de gresos i basalts que davallen, al N, vers les planes tailandeses i a l’W, per massissos…