Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Sant Sadurní de Gallifa
Església
Església romànica del municipi de Gallifa (Vallès Occidental), situada dalt el puig de Sant Sadurní de Gallifa (951 m), que culmina als cingles de Sant Sadurní de Gallifa, als vessants N de la vall, continuació vers l’W dels cingles de Bertí.
Existia ja el 939 i tenia prop seu un antic castell o fortalesa A l’església, renovada al s XI, s’establí el s XV un petit priorat, dependent de Sant Pere de la Portella, de molt curta durada El 1714 s’edificà la veïna casa dels ermitans, avui abandonada Pertany a la masia de Sobregrau
Sant Miquel de Valldàries
Església
Església del municipi de Vilanova de l’Aguda (Noguera), aturonada damunt la vall del torrent de Sant Miquel de Valldàries (o de Valldàries), al N del terme, al costat del castell de l'Aguda
.
Sant Miquel de Martres
Església
Església del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Occidental), actualment arruïnada, a l’E de la vila, al camí de Granollers, vora el coll de Baduell.
El lloc de Martres és esmentat ja el 1100 com a possessió del monestir barceloní de Sant Pau del Camp, que se'l vengué el 1126
Sant Miquel del Port
Església de Sant Miquel del Port a la Barceloneta de Barcelona
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de Barcelona
, construïda al nou barri de la Barceloneta
.
Fou projectada per Pedro Martín Cermeño, i dirigiren les obres Damià Ribas i Francisco Paredes Començada el 1753, tardà dos anys a construir-se Originàriament era de planta quadrada, amb una cúpula central que se sostenia sobre quatre pilars A l’interior hi havia la tomba del marquès de la Mina, obra de Joan Enric, destruïda durant la guerra civil de 1936-39 La façana és un bon exemple d’arquitectura religiosa barroca, inspirada en les esglésies jesuítiques de Roma i, per tant, dintre les formes barroques romanes de l’Escola de Fontana És composta de dos pisos el superior, més estret que l’…
Sant Miquel del Corb
Església
Església del municipi de Balaguer (Noguera), al SW de la ciutat, a la plana del Corb, estesa a ponent de la séquia de Menàrguens; era parroquial del lloc de la Pobla del Corb, esmentat encara el 1558, però que al s XVIII ja era arruïnat.
Sant Martí de Sorbet
Església
Antiga església romànica i lloc del terme del castell de Terrassa (Vallès Occidental), situada prop de la casa forta de Cavall Sobirà, un dels primitius nuclis de l’actual poble de Viladecavalls del Vallès (Vallès Occidental).
L’església de Sant Martí de Sorbet, romànica, ha esdevingut la parròquia de Viladecavalls del Vallès
Sant Martí de Bosquerons
Església
Església, desapareguda, de l’antiga quadra de Canals (Vallès Occidental).
Sants Màrtirs Just i Pastor
Església dels Sants Màrtirs Just i Pastor, a Barcelona
© Fototeca.cat
Església
Església situada al nucli antic de la ciutat de Barcelona, entre els carrers de la Ciutat, d’Hèrcules i la plaça de Sant Just.
Segons tradició és l’església més antiga de la ciutat, i hi fou enterrat el bisbe Pacià, suposadament trobat pel bisbe Joan Dimes de Lloris vers el 1590, i que avui té un altar a l’església El 965 l’església de Sant Just i Sant Pastor fou donada a la catedral de Barcelona, i funcionava amb caràcter de parròquia pertanyia a la seva demarcació el palau reial i molts dels antics casals nobles de Barcelona com els dels Oliver, Anglesola, Gualbes, Cardona, Requesens, Caçador, molts dels quals contribuïren a l’edificació de l’església actual i tenen llurs escuts en els murs i en les voltes de les…
Sant Julià de Montjuïc
Església
Antiga església del municipi de Barcelona, existent ja el 986, a mitja muntanya de Montjuïc, que al segle XI era ja una de les parròquies del territori de Barcelona.
El 1323 conservava encara la seva jurisdicció parroquial dins la qual hi havia el cementiri jueu de Montjuïc i les capelles de Sant Bertran i Santa Madrona, però al s XV el seu antic terme era repartit entre les parròquies urbanes de Sant Just i del Pi, situació que persistí fins al s XIX
Sant Joan
Església
Església i antiga parròquia del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), dins l’antic terme d’Anya.
Situat vora el camí a Montmagastre, al terme del qual pertanyia És esmentada ja a la fi del s XI