Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Sorerols
Església
Antiga església (Sant Daniel) sufragània de la parròquia de Susqueda, del municipi d’Osor (Selva), esmentada des del 1068 i transformada al segle XVII en la capella de Sant Miquel de Maifré .
Sant Miquel de Maifré
Església
Veïnat
Veïnat i església del municipi d’Osor (Selva), a l’esquerra del Ter, que centra el sector del terme a la vall d’aquest riu, a l’altra banda de la muntanya de Sant Gregori.
Formava veïnat amb els masos Codina i Colobrans actualment té entorn seu xalets i cases fetes durant la construcció del pantà de Susqueda L’església, romànica, fou coneguda com Sant Daniel de Maifré o de Sorerols entre el 1068 i el 1616 Es restaurà el 1616 i de nou el 1788 i el 1946 Darrerament serví de parroquial de les poques cases que han restat a l’antiga parròquia de Susqueda, car pertanyia a la seva demarcació
mas de Sant Miquel
Església
Masia, església i antic terme del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), al N d’Artedó, prop del torrent de Calabret, a 930 m alt..
La capella, d’origen romànic i refeta posteriorment, està adossada al mas Havia format part de l’antic terme de Cerc
Sant Miquel de les Masies
Església
Església del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al S del poble, al vessant d’un tossal que domina, a la dreta del Segre, la seva confluència amb el riu de Sallent.
D’origen romànic, consta d’una nau capçada per un bell absis amb arcuacions i bandes llombardes Al maig s’hi celebra un aplec, amb danses populars
Sant Lionç
Cala de Salionç o de Sant Lionç, a Tossa de Mar
© Fototeca.cat
Església
Antiga parròquia (l’església de Sant Lionç és esmentada ja el 966) del municipi de Tossa de Mar (Selva), situada a l’indret de l’actual masia de Sant Lionç , prop de la costa, on s’obre la petita cala de Sant Lionç, a la desembocadura d’un torrent, al sector espadat entre la punta Arumí i el cap Pentiner.
Actualment hi ha una urbanització turística
Sant Cristòfol de Cerdans
Església
Església del municipi d’Arbúcies (Selva), a l’extrem nord-oest del terme, centrant el veïnat de Cerdans.
Santa Margarida de Vallors
Església
Església del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva) a l’extrem est del terme.
S'estén per un territori molt accidentat, on neix la riera de Vallors , afluent de capçalera de la riera de Santa Coloma El lloc existia ja el 886 L’església de Santa Margarida, consagrada el 1183, fou refeta al segle XVIII Pertany a la seva demarcació el santuari del Pedró
Sant Julià dels Garrics
Església
Església del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), a l’W de Sisquer, a la dreta del riu de Bona, afluent per la dreta del riu de la Vansa.
Possiblement la seva situació es pot identificar amb el lloc dit antigament Pera o Sant Julià de Pera És un edifici romànic d’una nau, capçada per un absis semicircular, i és ornamentada exteriorment amb lesenes i arcuacions llombardes
Sant Pere Salou
Església
Antiga església i casa monàstica del municipi de Lloret de Mar (Selva), a l’E del terme, vora el de Blanes, al vessant S del turó d’en Vilar.
L’església és coneguda des del segle XIV amb el nom de SantPere del Bosc Una vella tradició recollida i ampliada al segle XIX diu que hi havia hagut un monestir de benedictins que subsistí fins el 1694, que els francesos incendiaren la capella Sembla més aviat que hi residien ermitans segons un estatut benedictí, que després del 1694 es fusionaren amb la comunitat de SantPere de Galligants El 1860 les terres i capelles foren comprades per un indià de Lloret, anomenat popularment el comte de Jaruco, que reedificà l’edifici i el convertí en…
Sant Martí de la Plana
Església
Església del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), situada dalt la carena de la muntanya del Bosc de Sallent, al sector central del terme, entre la vall de Valldarques i la vall de Sallent.
D’origen romànic, es troba en ruïnes En resta l’absis, ornamentat i amb arcuacions entre lesenes El campanar de torre, a ponent, té finestres geminades en dues parets i mostra unes insòlites obertures espitllerades En l’àmbit de la nau fou construïda una capella rectangular, que porta la data del 1856 en la llinda de la porta