Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Sorerols
Església
Antiga església (Sant Daniel) sufragània de la parròquia de Susqueda, del municipi d’Osor (Selva), esmentada des del 1068 i transformada al segle XVII en la capella de Sant Miquel de Maifré .
Sant Miquel Sesvinyes
Església
Església del veïnat de Casals, dins el municipi de Serinyà (Pla de l’Estany), a l’esquerra del torrent de Serinyà, esmentada ja el 1282, romànica, on hom ha venerat tradicionalment una imatge de la Mare de Déu del segle XIII, de fusta policromada.
Sant Miquel de Maifré
Església
Veïnat
Veïnat i església del municipi d’Osor (Selva), a l’esquerra del Ter, que centra el sector del terme a la vall d’aquest riu, a l’altra banda de la muntanya de Sant Gregori.
Formava veïnat amb els masos Codina i Colobrans actualment té entorn seu xalets i cases fetes durant la construcció del pantà de Susqueda L’església, romànica, fou coneguda com Sant Daniel de Maifré o de Sorerols entre el 1068 i el 1616 Es restaurà el 1616 i de nou el 1788 i el 1946 Darrerament serví de parroquial de les poques cases que han restat a l’antiga parròquia de Susqueda, car pertanyia a la seva demarcació
Sant Lionç

Cala de Salionç o de Sant Lionç, a Tossa de Mar
© Fototeca.cat
Església
Antiga parròquia (l’església de Sant Lionç és esmentada ja el 966) del municipi de Tossa de Mar (Selva), situada a l’indret de l’actual masia de Sant Lionç , prop de la costa, on s’obre la petita cala de Sant Lionç, a la desembocadura d’un torrent, al sector espadat entre la punta Arumí i el cap Pentiner.
Actualment hi ha una urbanització turística
Sant Cristòfol de Cerdans
Església
Església del municipi d’Arbúcies (Selva), a l’extrem nord-oest del terme, centrant el veïnat de Cerdans.
Santa Margarida de Vallors
Església
Església del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva) a l’extrem est del terme.
S'estén per un territori molt accidentat, on neix la riera de Vallors , afluent de capçalera de la riera de Santa Coloma El lloc existia ja el 886 L’església de Santa Margarida, consagrada el 1183, fou refeta al segle XVIII Pertany a la seva demarcació el santuari del Pedró
Santa Magdalena de Noves

Santa Magdalena de Noves (Pla de l’Estany)
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Camós (Pla de l’Estany), situada a l’esquerra de la riera de Matamors, als vessants de la serra de Santa Magdalena .
És un petit edifici d’origen romànic molt modificat conserva un retaule de Santa Magdalena, de la primera meitat del segle XVI, on figuren a la predella sant Pere i sant Pau Ja existia l’any 1172
Sant Pere Salou
Església
Antiga església i casa monàstica del municipi de Lloret de Mar (Selva), a l’E del terme, vora el de Blanes, al vessant S del turó d’en Vilar.
L’església és coneguda des del segle XIV amb el nom de Sant Pere del Bosc Una vella tradició recollida i ampliada al segle XIX diu que hi havia hagut un monestir de benedictins que subsistí fins el 1694, que els francesos incendiaren la capella Sembla més aviat que hi residien ermitans segons un estatut benedictí, que després del 1694 es fusionaren amb la comunitat de Sant Pere de Galligants El 1860 les terres i capelles foren comprades per un indià de Lloret, anomenat popularment el comte de Jaruco, que reedificà l’edifici i el convertí en el santuari de la Mare de Déu de Gràcia
els Turers

Porta lateral i capçalera gòtica de Santa Maria dels Turers, a Banyoles
© Fototeca.cat
Església
Nom tradicional de l’església parroquial (Santa Maria dels Turers) de la ciutat de Banyoles (Pla de l’Estany).
Sembla que la primitiva església fou edificada a l’actual emplaçament pels monjos del veí monestir de Sant Esteve de Banyoles, a la segona meitat del segle X, per servir de parroquial als fidels residents entorn del monestir És documentada des del 1017 L’actual edifici gòtic fou edificat entre el 1270 i el 1333 vers el 1290 dirigia les obres Pere Torroella de Fluvià Entre el 1599 i el 1620 fou ampliada, a la part nord, amb una andana de capelles a manera de nau lateral i amb una nova nau, al S, el 1864 Un incendi destruí el 1910 el retaule major, el cor del monestir, que hi havia estat…
Sant Maurici

Sant Maurici
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)