Resultats de la cerca

Formava veïnat amb els masos Codina i Colobrans actualment té entorn seu xalets i cases fetes durant la construcció del pantà de Susqueda L’església, romànica, fou coneguda com Sant Daniel de Maifré o de Sorerols entre el 1068 i el 1616 Es restaurà el 1616 i de nou el 1788 i el 1946 Darrerament serví de parroquial de les poques cases que han restat a l’antiga parròquia de Susqueda, car pertanyia a la seva demarcació

Actualment hi ha una urbanització turística

S'estén per un territori molt accidentat, on neix la riera de Vallors , afluent de capçalera de la riera de Santa Coloma El lloc existia ja el 886 L’església de Santa Margarida, consagrada el 1183, fou refeta al segle XVIII Pertany a la seva demarcació el santuari del Pedró

És un petit edifici d’origen romànic molt modificat conserva un retaule de Santa Magdalena, de la primera meitat del segle XVI, on figuren a la predella sant Pere i sant Pau Ja existia l’any 1172

L’església és coneguda des del segle XIV amb el nom de SantPere del Bosc Una vella tradició recollida i ampliada al segle XIX diu que hi havia hagut un monestir de benedictins que subsistí fins el 1694, que els francesos incendiaren la capella Sembla més aviat que hi residien ermitans segons un estatut benedictí, que després del 1694 es fusionaren amb la comunitat de SantPere de Galligants El 1860 les terres i capelles foren comprades per un indià de Lloret, anomenat popularment el comte de Jaruco, que reedificà l’edifici i el convertí en…

Sembla que la primitiva església fou edificada a l’actual emplaçament pels monjos del veí monestir de Sant Esteve de Banyoles, a la segona meitat del segle X, per servir de parroquial als fidels residents entorn del monestir És documentada des del 1017 L’actual edifici gòtic fou edificat entre el 1270 i el 1333 vers el 1290 dirigia les obres Pere Torroella de Fluvià Entre el 1599 i el 1620 fou ampliada, a la part nord, amb una andana de capelles a manera de nau lateral i amb una nova nau, al S, el 1864 Un incendi destruí el 1910 el retaule major, el cor del monestir, que hi havia estat…