Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Suferri
Església
Caseria
Església, dedicada a Sant Quirze, i caseria del municipi de Torres del Bisbe (Baixa Ribagorça), fins el 1969 del de Jusseu, situat entre aquests dos pobles. Actualment està annexat al municipi aragonès de Graus.
Sant Vicenç del Sas
Església
Església i antiga quadra del municipi d’Areny de Noguera (Alta Ribagorça), fins el 1965 del de Betesa, aturonada a 1574 m alt, vora el límit amb el terme de Cornudella de Valira, al qual fou agregada al segle XIX.
Sant Salvador de Montpedró
Església
Església del municipi de Castellonroi (Llitera), aturonada, a l’E del poble, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, damunt la resclosa del pantà de Santa Anna.
Sant Sadurní d’Aulet
Església
Església i despoblat del municipi de Sopeira (Ribagorça), dins l’antic terme de Sant Orenç, a l’esquerra del barranc d’Aulet, aigua amunt d’Aulet; és esmentat ja al segle IX.
Sant Joan del Mercat
Església
Església parroquial de València, d’origen gòtic (1368).
Fou reformada en estil barroc 1603-1700 A l’interior, d’un decorativisme luxuriant, hi collaboraren Jacob Bertessi, Aliprandi i Vicent Garcia la volta és coberta per un gran fresc, obra mestra d’Antonio Palomino 1697-1700, de tema apocalíptic A la façana, més classicista, hi ha escultures de Bertessi, Lleonard Juli Capuç i Felip Coral, i és coronada per un edicle de Bernat Ponç Les pintures i talles de les capelles —obres de Capuç, Boney, Conchillos, Josep Vergara murals de la capella de la Comunió, etc— han estat força malmeses
Sant Feliu de Xàtiva
Església
Església situada fora del recinte urbà de Xàtiva (Costera), aixecada sobre l’emplaçament de l’antiga basílica visigòtica del bisbat de Xàtiva (o Saetabis).
Un cippus romà que hi fou trobat diu que el bisbe Atanasi 653-675 consagrà un nou altar per a aquella primitiva basílica l’any setè del seu pontificat L’església actual fou reedificada a partir de la conquesta 1249 i s’hi treballava encara el 1262 És un edifici rectangular amb tres grans arcs apuntats, a manera d’arcs torals al seu interior, per a sostenir un sostre de bigues a dos vessants És precedit d’un atri d’antigues columnes reaprofitades on s’obre la portada de reminiscències romàniques tardanes Té un retaule de la Mare de Déu de la Llet, del s XV, de JMontoliu, el retaule major, de…
Sant Bartomeu del Torricó
Església
Església del municipi del Torricó (Llitera), al SW del poble, al límit amb el terme de Tamarit de Llitera.
És romànica, de petites dimensions, amb dos absis, un a cada extrem de la nau
Santa Caterina

Campanar de Santa Caterina
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de València, fundada vers el 1300.
Té tres naus i deambulatori Fou modernitzada en un estil barroc tardà 1783 Molt malmesa el 1936, en restaurar-la es palesà la sobrietat del seu primitiu estil gòtic Hi sobresurt especialment la torre, obra de Joan Baptista Vinyes, el campanar barroc més important de l’art valencià de planta hexagonal 1688-1705, consta de cinc pisos, els quatre primers són de decoració fina i original i el darrer dels quals —del rellotge— de decoració més robusta, amb columnes salomòniques el coronament és en forma de llanternó
Santa Anna
Església
Església construïda a la falda de la muntanya on es troba el castell de Pinyana i l'antic despoblat de Pinyana (Llitera), dins el municipi de Castellonroi, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, prop de l’actual resclosa del pantà de Santa Anna, que alimenta la central hidroelèctrica de Santa Anna, inaugurada el 1961, amb una potència instal·lada de 42.800 kW i una producció mitjana de 110.600 kWh. L'església fou aixecada molt posteriorment al castell.