Resultats de la cerca

La capella de Sant Miquel, documentada des del 1626, és situada al peu de la muntanya del castell enmig del veïnat de masos de Sant Miquel Després de la destrucció del temple de Sant Andreu el 1936, la capella es va habilitar com a parròquia

L’església era adossada a un important hostal

El temple, romànic s XI, avui en ruïnes, fou possessió de Sant Cugat del Vallès

Esmentada el 983 amb el titular de sant Joan, apareix del segle XII en endavant sota l’advocació de sant Andreu De l’antiga església només queda un munt de parets desgavellades Després de la destrucció del temple el 1936 es va habilitar com a parròquia la capella de Sant Miquel Construïda entre el 1943 i el 1948, és situada prop de la carretera, al centre de la parròquia és acompanyada només de la rectoria i d’unes frondoses alzines

És de planta circular, amb absis, coberta per una cúpula La primera menció històrica és del 1175 el mas és documentat el 1093

D’estil modernista i eclèctic, és una obra de l’arquitecte Eduard Balcells i Buigas, que es construí al costat de l’antic mas entre els anys 1919 i 1920 per encàrrec del seu propietari, Joan Gorina A la façana sud-est té adjunta una capella neogòtica dedicada a sant Jordi, ara sense culte  Conegut amb el nom de castell de Rocabruna, el casal és una edificació de planta més o menys quadrada, de tres plantes i coberta a quatre vents, amb una espectacular cúpula central amb vitralls de colors La façana principal queda flanquejada per dues torres, una de les quals imita el romànic El centre de la…

El llogaret del Grauet tenia tres cases als segles XV-XVIII

Esmentada ja el 1136, l’església, enrunada i sense culte des del començament del segle XX, fou desmuntada el 1975 i les pedres sobretot l’absis romànic aprofitades per a restaurar la parroquial de Sant Feliuet

Vora el mas Martorell, en un relleix de la serra capçalera del Pla de Bages i dominant les terres planes per on circula la séquia que duu l’aigua del Llobregat a Manresa, les ruïnes de l’esglesiola romànica de Santa Magdalena de Bell-lloc conserven el record del petit veïnat o sagrera, especialment documentat al segle XIV És també una fita curiosa de la història de la séquia de Manresa, ja que aquí van reunir-se, un dia de l’any 1345, representants de Vic i de Manresa tractant de resoldre les diferències que havien sorgit entre la ciutat i el bisbe a causa d’aquella obra tan important De la…