Resultats de la cerca

Als seus orígens coneguts 938 i 982 era una parròquia independent dita SantPere de Vilallonga Al segle XIV perdé la independència i l’antic nom i passà a ésser sufragània d’Alpens Tenia dues famílies el 1686 És una església preromànica amb algunes reformes fetes els anys 1724 i 1837

És un edifici d’origen romànic, amb una nau gòtica i un curiós campanar de planta quadrada Conserva la pica baptismal, decorada, romànica Havia estat un convent augustinià

El lloc, juntament amb l’església, fou donat per dot a Guisla de Lluçà morta el 1026, muller del vescomte Bernat I de Conflent L’heretà el seu fill Ermengol, bisbe d’Urgell, i a la seva mort, els seus marmessors el revengueren a Sunifred II de Lluçà 1037 Els Lluçà cediren el mas i l’església al monestir de Lluçà i fou des d’aleshores cap d’una batllia seva L’església fou sufragània de Lluçà fins el 1878 Erigida en parròquia rural i refeta aleshores la seva església, es troba avui dia abandonada i sense culte, per manca de feligresos

Té l’originalitat de ser una de les poques esglésies de planta circular que hi ha a Catalunya A l’est és capçada per un absis semicircular i al costat oest s’obre una porta de mig punt Dues finestres de doble esqueixada illuminen l’interior cobert amb una cúpula circular, mentre que l’absis té una volta de quart d’esfera El diferent tipus d’aparell constructiu, de carreus més grossos, visible a la part superior de la rotonda es pot interpretar com una represa de l’obra o potser pertany a una etapa constructiva diferent Recentment se n’ha restaurat la coberta i l’absis Com a parallels podem…

L’edifici L’església és un dels millors exponents de l’arquitectura gòtica de la comarca, si bé conserva alguns elements romànics de gran interès Al porxo situat a la base del campanar podem veure un bloc de pedra encastat a la paret, amb la imatge de Crist clavat a la creu amb tres claus És possible que el seu emplaçament original fos al timpà de la portalada Manté una posició relaxada, amb els braços totalment horitzontals, i el cap és desproporcionadament gran respecte a la resta del cos Els trets del rostre, esculpit de forma tosca, palesen un cert realisme, especialment en els…

L’edifici Malgrat el seu origen romànic, probablement del segle XII, l’església ha estat molt remodelada, amb el resultat que la seva primitiva estructura ha quedat totalment emmascarada per l’afegiment de diferents construccions Inicialment constava només d’una nau coronada a l’est amb un absis semicircular, el qual ha quedat inscrit dins un cos quadrangular i fa les funcions de sagristia Al mur sud s’obre una finestra espitllerada, coronada amb un arc monolític de mig punt, que podria ser romànica El campanar de torre es va construir al segle XVIII, però a la seva base, prop de la porta que…

L’edifici És un edifici del romànic tardà, de transició al gòtic Consta d’una nau, que ha estat sobrealçada, capçada per tres absis poligonals, de cinc cares el central i tres els laterals, precedits d’un ampli presbiteri Cobreix la nau una volta apuntada reforçada per tres arcs torals Els absis, coberts amb voltes que no arriben al quart d’esfera, s’obren al presbiteri mitjançant arcs apuntats La porta d’entrada s’obre al mur nord i és molt semblant a la de Sant Miquèu de Vielha, d’estil gòtic A l’oest s’alça un campanar de cadireta de dos pisos, amb dues obertures al primer i una al…