Resultats de la cerca

Tot el sector NW del terme de Moià va formar segles enrere una jurisdicció pròpia que principalment estigué sotmesa al castell de Rodors Rossedores o Rosedorios els anys 929 i 931 Molt aviat aquest castell va passar al domini directe reial i va ésser regit pels castlans de Clarà Des del 1381 fou de la família Planella, que el continuà senyorejant fins al segle XVII En alliberar-se del domini dels Planella, va formar un terme autònom governat pel sotsveguer de Moianès, fins que entre el 1714 i el 1840 va formar amb Ferrerons i Sant Pere de Marfà una batllia pròpia dita de les Tres Quadres i…

És el monument arquitectònic més remarcable de la vall de Sallent, romànic, amb tres absis semicirculars formant creuer Llisos, són construïts amb petit aparell acuradament tallat Al cantó nord-occidental de l’edifici hi ha les restes del campanar, de planta quadrada És documentada ja el 1036 sota l’advocació de sant Andreu

Era sufragània de la parròquia del Mujal i es conserva l’antic edifici, romànic segle XII L’advocació passà al veí poble de Navars, i l’endemà del dia de la festa 25 d’agost hom fa un aplec en aquesta capella

El 1107 és citada en l’acta de consagració de Sant Esteve de Joval Tenia beneficiat propi al principi del segle XIV

L’edifici És un notable edifici bastit entre els segles XII i XIII, de planta de creu llatina, amb una sola nau, transsepte i absis semicircular orientat a llevant precedit d’un curt tram pres­biteral És probable que a l’origen al creuer ja s’alcés un cimbori, el qual fou totalment refet en època barroca Una volta de canó de perfil apuntat cobreix la nau, mentre que els braços del transsepte tenen volta d’aresta la coberta de l’absis presenta volta de quart d’esfera L’edifici té diverses finestres de doble esqueixada i altres tipus d’obertures, entre les quals destaca una esplèndida rosassa…

L’església, documentada el 939, que fou sotmesa a Moià, fou reedificada en època romànica i totalment transformada al segle XVIII Es manté encara en peu en un pendent abocat a la vall de la seva riera, i fa conjunt amb la rectoria i el cementiri

El lloc, juntament amb l’església, fou donat per dot a Guisla de Lluçà morta el 1026, muller del vescomte Bernat I de Conflent L’heretà el seu fill Ermengol, bisbe d’Urgell, i a la seva mort, els seus marmessors el revengueren a Sunifred II de Lluçà 1037 Els Lluçà cediren el mas i l’església al monestir de Lluçà i fou des d’aleshores cap d’una batllia seva L’església fou sufragània de Lluçà fins el 1878 Erigida en parròquia rural i refeta aleshores la seva església, es troba avui dia abandonada i sense culte, per manca de feligresos

D’estil renaixentista, però amb reminiscències gòtiques, fou reconstruïda al segle XVI i ampliada el 1909, amb una capella del Santíssim Al seu costat hi hagué la rectoria de Sant Martí Sescorts, edificada l’any 1670 i incendiada el 1936 Tot i que l’església de Vilanova o de les Escales depengué sempre de Sant Martí, fou pràcticament el centre de la parròquia entre el segle XVII i l’any 1936, pel fet que els seus rectors hi residien a prop i hi celebraven normalment els cultes