Resultats de la cerca

La carretera N-260 la parteix en dos sectors i forma l’eix del poble La part alta, on hi ha la Casa de la Sal segle XVIII, és la menys compacta, amb carrerons costeruts, mentre que la situada entre la carretera i el riu és centrada a la placeta de Sant Feliu, amb algun sector porticat, i formada per un conjunt d’estrets, costeruts i atapeïts carrers, en un dels quals hi ha l’església parroquial de Sant Feliu, amb un interior barroc neoclassicista Els carrerons davallen fins al riu, travessat per un pont romànic segle XI refet més d’una vegada, que porta fins a l’antic monestir de Santa Maria…

És encimbellada a l’esquerra del Segre L’església parroquial de Sant Sadurní és esmentada ja el 839 L’antic castell de Montellà fou de la senyoria del capítol d’Urgell Donà nom al municipi fins que Martinet passà a ocupar la capitalitat del nou terme, anomenat oficialment Montellà i Martinet , després que li fou annexat el 1970 l’antic terme de Víllec i Estana Dins l’antic terme és esmentat també l’antic Castellbò de Baridà

El castell de Figuerola , esmentat ja el 1141, de la jurisdicció de la baronia d’Orcau, passà a la corona en època de Joan II segle XV L’església parroquial Santa Maria, bastida el 1524, fou refeta el 1692 Formà municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia el santuari de la Mare de Déu del Prat Al juny del 2017 s’hi realitzà la primera de les exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil de 1936-39 previstes pel Pla de fosses aprovat per la Generalitat de Catalunya al gener del mateix any La fossa contenia les restes de disset soldats, probablement franquistes, morts a l’abril…

Ocupa una posició defensiva al camí de Terradets, prop de les restes de l’antic castell de la Guàrdia , esmentat ja el 1051, que fou patrimoni dels comtes de Pallars, i desprésde la corona Al costat del castell hi ha l’església romànica de Sant Feliu L’església parroquial, barroca, és dedicada a la Mare de Déu del Remei Fins el 1972, que s’annexà al de Mur , fou municipi independent

Introducció En l'àmbit de les arts escèniques, l'any 2015 va estar marcat per una certa continuïtat en la recuperació iniciada l'any anterior Així, la temporada 2014-15 es va tancar als teatres barcelonins amb un augment d'un 7% en la recaptació i d'un 3% en l'ocupació, en relació amb les dades de la temporada anterior Les sales de menys de 200 espectadors van ser les que van tenir un augment més considerable d'espectadors, mentre que les funcions familiars i de dansa van patir novament una davallada important Es va mantenir també la consolidació de l'autoria catalana apuntada les darreres…

Introducció En l’àmbit de les arts escèniques, l’any 2016 va estar marcat per un augment en la recaptació i en el percentatge d’ocupació dels teatres catalans, però no així en el nombre d’espectadors, que va disminuir a causa d’una notable reducció de la capacitat dels locals el 9,12% menys respecte de la temporada anterior Així, la temporada 2015-16 es va tancar amb un total de 2409601 espectadors i una recaptació de 59088051 euros, el 2,55% més que la temporada anterior, dades que demostraven una certa continuïtat en la recuperació iniciada feia dues temporades També va repuntar el teatre…

Introducció L’Ajuntament de Barcelona va adquirir, per 1,3 milions d’euros, l’edifici del Teatre Tantarantana per incorporar-lo a la xarxa de fàbriques de creació © Ajuntament de Barcelona / Anna Brega En l’àmbit de les arts escèniques, l’any 2017 va estar marcat per la reducció de l’IVA aplicable als espectacles culturals en viu del 21% al 10% a partir del mes de juny Aquesta davallada després de cinc anys, i un augment del 5,28% en els espectadors de pagament i del 6,90% en la recaptació dels teatres de Barcelona, va generar que l’exercici 2016-17 es tanqués amb un moderat optimisme Així,…

Introducció El 2019 va ser un any d’una certa continuïtat en els espais més representatius de l’escena catalana El projecte de Juan Carlos Martel Bayod al Teatre Lliure va arrancar amb la seva primera temporada completa, després de la polèmica dimissió de Lluís Pasqual l’any anterior La proposta trencadora de Martel havia generat moltes expectatives, ja que proposava una modernització del funcionament i la programació del Teatre Lliure La majoria de teatres van seguir amb les seves propostes artístiques, moltes de les quals es van consolidar En són exemples la Sala Beckett, que va consolidar…

Teatre En l’àmbit de les arts escèniques, el 2011 va ser un any marcat pel descens en la recaptació i les retallades en els ajuts públics, que van propiciar les coproduccions i les reposicions d’èxits d’anys anteriors Si bé el conjunt dels teatres va aconseguir atreure un nombre d’espectadors lleugerament superior al del 2010, les sales petites es van veure molt afectades per una important davallada d’assistents, així com els espectacles de dansa, que van patir un descens general considerable a causa de l’absència d’espectacles de gran format, alhora que guanyaven un gran seguiment…