Resultats de la cerca

L’església L’església és d’una nau coberta amb volta de canó amb un ampli transsepte i una capçalera de tres absis semicirculars Al creuer s’alça una cúpula sobre quatre trompes formada per vuit sectors de volta que evolucionen en un perfil gairebé esfèric en arribar a la clau de volta En aquest sector hi ha diversos ulls de bou A l’absis central s’obren tres finestres de doble esqueixada disposades simètricament, i una altra al centre de les absidioles La porta principal s’obre als peus de la nau, mentre que la que comunica amb el claustre es troba propera al braç sud del transsepte encara…

Es fundà a partir del 1141, en què Ramon Berenguer IV solucionà el problema de les pretensions dels ordes militars sobre el regne d’Aragó, derivades del testament d’Alfons el Bataller L’església fou començada al segle XII amb planta de creu grega i absis rectangular, d’acord amb l’esperit del Cister, adoptat pels ordes militars Al segle següent fou allargada la nau, que hom cobrí amb ogives gòtiques El cimbori, començat al segle XV, restà inacabat i ha estat refet amb rajol després de l’incendi del 1936 Eren famoses la capella de Tots els Sants i, sobretot, la dels Perdons segle XIV, que…

Fou erigit el 1416 com a conseqüència del trasllat del monestir de Sant Jeroni de Mont Olivet, fundat el 1413 pel mercader Bertran Nicolau prop de Sant Pere de Ribes Garraf Integraven la comunitat primitiva cinc monjos de Cotalba Safor i dos de la Vall d’Hebron La pobresa del terreny i la manca d’aigua feren traslladar el monestir al mas de la Murtra, de Badalona El nou monestir prengué el nom canònic de Sant Jeroni de la Mare de Déu de Betlem, o, simplement, de Betlem, però subsistí popularment el de la Murtra L’origen fou difícil el 1431 tenia catorze monjos, els quals,…

El monestir fou fundat inicialment a la torre de Santa Margarida de Santa Creu d’Olorda Barcelonès Amb anterioritat al monestir cistercenc sembla que hi havia hagut una petita comunitat femenina de donades, amb una església dedicada a Santa Maria de Valldonzella, coneguda des del 1175 El 1226 el bisbe Berenguer de Palou cedí el lloc al monestir de Santes Creus perquè hi patrocinés l’erecció canònica d’un monestir de monges cistercenques, que hi començaren a residir el 1237 La primera comunitat era formada per Berenguera de Cervera amb 11 monges El 1263, amb l’autorització de Jaume I,…

El seu solar és avui travessat per la carretera de Sant Cugat del Vallès per l’Arrabassada, poc abans de perdre de vista el pla de Barcelona ha donat nom al parc de la Vall d’Hebron Des d’antic habitaven aquest lloc alguns ermitans, per als quals fra Ponç Astars el 1386 obtingué el permís de tenir oratori propi i cementiri, amb dependència de Sant Genís dels Agudells Vers el 1393 la reina Violant de Bar, segona muller de Joan I, patrocinà l’erecció del monestir, amb frares vinguts de Cotalba Safor Ella feu iniciar l’església i la residència per als frares, que era quasi acabada el 1397, creà…

El lloc fou donat per Ramon Berenguer IV a l’abat Esteve de Flabemont Lorena per edificar-hi un monestir amb un grup de premonstratencs i cavallers que havien vingut, comandats per l’abat, a lluitar com a croats en les conquestes de Tortosa i de Lleida Regí inicialment la fundació el prior Frederic, però el 1158 fou abandonat pels canonges, hom creu que a instàncies del monestir de Poblet o del bisbe de Tortosa, que es possessionà del lloc La part de la comunitat catalana es dispersà alguns anaren al veí convent de Bonrepòs, i un dels antics canonges, Joan d’Organyà, fou un dels fundadors del…

Des de mitjan segle IX els abats d’Alaó tenien propietats a Tragó, on hom cita el 974 la cella de Sant Climent, que el 984 era regida pel prior Cometal Sembla que era una filial d’Alaó Al segle XI es perd el rastre de la comunitat, i sobre l’antiga església vers el 1172 s’establí la comunitat cistercenca femenina de Santa Maria de Vallverd, que hi subsistí fins el 1474

Subsistí fins el 1473 les escasses monges que hi havia passaren a Vallbona, i els béns foren repartits entre Escaladei i Santes Creus Abans d’esdevenir monestir hi hagué des de 1180-90 una comunitat d’eremites, d’ambós sexes, que intentà d’estabilitzar-se com a fundació regular el 1202 Resten alguns vestigis de l’antic monestir al mas de Sant Blai és possible que el seu claustre fos traslladat a Santes Creus l’actual claustre posterior

L’església actual té encara elements de la primitiva, romànica, del segle XI El 1098 el lloc i l’església, disputats pel monestir de Sant Cugat i Guerau Mir, esdevingueren priorat filial de Sant Cugat, dotat amb tots els béns d’aquest monestir situats entre Collserola i el Besòs Als segles XV i XVI ja no tenia cap regularitat, i fou secularitzat el 1592 Roma se n'apoderà, però Sant Cugat protestà i restaurà el priorat al començament del segle XVII, i des d’aleshores fins al 1835, que fou incendiat, tingué més caire de santuari que de monestir Fou molt restaurat al segle XIX, i també el 1929,…

El territori depenia d’Amer ja el 860 la comunitat, aplegada entorn de l’església de Santa Maria, consta des del 1187 es regulava per una concòrdia feta amb el bisbe de Vic el 1320 i per una altra amb l’abat d’Amer el 1369 Des del 1482 tenia el títol de prior un monjo d’Amer, i el títol prioral fou refós amb l’abacial d’Amer el 1592 Resten l’església romànica segles XII-XIII, restaurada, la casa rectoral i una hosteria és parròquia del poble del Coll des del 1855, i santuari marià