Resultats de la cerca
Es mostren 231 resultats
literatura rabínica
Literatura
Judaisme
Conjunt d’obres de literatura hebraica, escrites en hebreu i en arameu, que recullen les opinions dels rabins sobre qüestions legals (halacà) o bé col·leccions d’ensenyaments o de tradicions atribuïdes a rabins notables (hagadà).
escriptura rabínica
Escriptura i paleografia
Judaisme
Forma semicursiva de l’alfabet hebraic derivada de la quadrada, usada en llibres d’importància menor i també en els comentaris marginals als texts principals.
rabí
Judaisme
Ministre del culte jueu i cap espiritual de la comunitat, amb títol conferit per les escoles rabíniques.
Als regnes cristians de la península Ibèrica el càrrec, electiu i remunerat hom coneix casos de sotsarrendament de funcions, era generalment confirmat pel sobirà, el qual designava també el qui exercia l’autoritat suprema rabí major de les aljames de la corona, on també actuava com a jutge, si no hi havia cort judicial constituïda
sinagoga
Judaisme
La comunitat jueva, judaisme.
Iconogràficament era representada pels cristians medievals com una noia tapada d’ulls amb la corona als peus o la llança trencada
prínceps dels sacerdots
Judaisme
Títol donat als sacerdots principals d’Israel en època de Jesús.
Texts rabínics semblen fer referència a un collegi estable de sacerdots, integrat pel cap de la policia del temple i els seus collaboradors, pels caps de les vint-i-quatre classes sacerdotals i pels tresorers, que dirigia el culte i l’administració del temple i constituïa el grup més important dins el sanedrí El Nou Testament, en canvi, sembla referir-se als grans sacerdots destituïts arbitràriament per Herodes o pels romans, i també als membres de les famílies sacerdotals més distingides, entre les quals eren elegits els grans sacerdots
poble de Déu
Judaisme
Cristianisme
Designació del poble d'Israel en tant que poble escollit per Déu i objecte de l’aliança, que li imposava de servir-lo amb exclusió de tot altre déu.
Els profetes, i més tard Joan Baptista, Jesús i Pau, lluitaren contra una mentalitat de privilegi, en el sentit de garantia de protecció divina i de salvació Per això el Nou Testament estén el concepte a l'Església, anomenant-la Israel de Déu o església de Déu, traduint així l’hebreu Qahal-Jahvè ‘aplec del poble davant Jahvè’, és a dir, el poble de la nova aliança i dipositari de les promeses messiàniques