Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Josuè
Bíblia
Judaisme
Capitost israelita, successor de Moisès.
Conduí des de la Transjordània els clans provinents d’Egipte ss XIII-XII aC De les victòries que li atribuïa la tradició, la més certa històricament és la de Gabaon, celebrada per un càntic que, interpretat al peu de la lletra, donà origen a la creença que Josuè havia fet aturar el Sol
ebionita
Judaisme
Cristianisme
Membre d’un grup judeocristià integrat probablement d’essenis convertits al cristianisme després de l’any 70.
Els ebionites s’autodefinien “pobres” hebr ebionim , negaven la divinitat de Crist, bé que el reconeixien com el profeta anunciat per Moisès, i creien en la transmigració i en l’oposició de dos principis
arca de l’aliança
Judaisme
Mena de cofre de fusta d’acàcia revestit d’or que contenia les taules de la llei i que era considerat el lloc especial de la presència de Déu entre el seu poble ( aliança
).
Segons la Bíblia, fou construïda per Moisès al peu del Sinaí per manament de Déu Els israelites, la portaren amb ells durant tot el temps del pelegrinatge, i, un cop construït el temple de Jerusalem, la collocaren al Sant dels Sants Es perdé probablement durant el temps de l’exili del poble a Babilònia
Esdres
Bíblia
Judaisme
Sacerdot i escriba jueu.
Promogué la reconstitució espiritual dels retornats de l’exili de Babilònia Hom l’ha fet també funcionari persa encarregat dels afers jueus i gran coneixedor de la religió de Moisès El seu zel per la llei mosaica féu que li fos atribuïda, incorrectament, la redacció de l’anomenat document sacerdotal del Pentateuc i àdhuc de tot el conjunt d’aquesta obra
Jetró
Bíblia
Judaisme
Sacerdot madianita que, en una de les tradicions de l’Èxode, figura com a sogre i conseller de Moisès.
canelobre de set braços
© Vitovt | Dreamstime.com
Judaisme
Canelobre litúrgic d’or que, segons l’Èxode, Moisès feu col·locar al Tabernacle i que ha constituït un dels símbols d’Israel.
Refet després de la captivitat, possiblement fou portat a Roma com a botí a la destrucció del temple d’Herodes 70 dC, i així apareix reproduït a l’arc de Tit
escriba
Judaisme
Des dels temps d’Esdres, el qui era versat en la Torà o llei de Moisès i tenia l’ofici d’interpretar les Escriptures.
Honoríficament rebia també el nom de rabí Amb la desaparició dels profetes, els escribes esdevingueren —com a grup del cos de doctors de la llei— caps espirituals i conductors del poble jueu Llur figura, a partir del Nou Testament i de l’actitud de Jesús envers ells, ha cristallitzat —juntament amb la dels doctors de la llei i dels fariseus la identificació amb els quals, tanmateix, ha d’ésser matisada— com a prototip de legalisme i, àdhuc, d’autosuficiència religiosa
sinagoga
© Fototeca.cat
Judaisme
Nom donat en el món grecollatí ( gr:
συναγωγή) al lloc de reunió per al culte jueu ( hebr: bēt ha-k#el;neset
), a partir de l’època postexílica (s. VI aC).
Sembla que, en un principi, era destinada únicament a la lectura pública i a l’estudi de la Llei, i no a la pregària o al culte pròpiament dits D’origen discutit, és gairebé segur que la destrucció del temple de Salomó 587 aC i la deportació a Babilònia 586 aC hi tingueren un paper important El culte espiritual, propugnat per Ezequiel, com a substitució del sacrificial, juntament amb l’obra de restauració d' Esdres s V aC, exigia la formació de centres d’estudi de la Llei Al llibre de Nehemies hom troba ja un esquema de la futura litúrgia sinagogal —origen d’una bona part de la litúrgia…