Resultats de la cerca

Oració principal dels jueus, coneguda ja en la Mišnà, hom la recita matí i vespre i és un dels texts inclosos en el filacteri

Fou un dels principals transmissors de la Mišnà , de la qual féu una compilació En temps de la revolta dels jueus contra l’emperador Adrià, prestà suport a Barcoquebes i com a conseqüència fou assassinat

Fou cap 375-427 de l’Acadèmia Talmúdica de Sura actual Hammām al-Turkumān, Síria, on dirigí la primera ordenació del Talmud Babilònic, que comprenia les discussions legals hagudes sobre les Mišnà entre els anys 250 i 400

A requesta de Šéšet ben Iṣḥaq ben Yosef Benvenist, de Barcelona, escriví en aquesta ciutat un comentari a un capítol de la Mišnà La seva obra principal és l' Iṭṭur Soferim , compilació i explicació dels preceptes rituals jueus, d’àmplia influència entre els casuistes posteriors

La Bíblia n'explica l’etiologia amb el descans de Déu en acabar l’obra de la creació Com cada dia de la setmana hebrea, s’inicia al capvespre anterior i acaba a la posta de sol del mateix dia L’oració introductòria del qiddūš , durant el sopar del divendres, el consagra al repòs i a la meditació D’origen lunar, probablement babiloni setmana, el descans sabàtic havia esdevingut dia de festa Algunes prescripcions com la de no encendre foc i, doncs, de preparar els aliments a la vigília parasceve semblen d’origen quenita La desaparició del culte, arran de la destrucció i de l’exili, multiplicà…

S'exilià d’Al-Andalus a causa de la intolerància almohade residí a Fes 1160, a Palestina 1165 i a Egipte el Caire, on fou el cap de les comunitats jueves Ultra la seva vasta producció mèdica tractats, en àrab, sobre l’asma, els verins i llurs antídots, etc, o comentaris als escrits d’Hipòcrates, Galè i Avicenna i científica com la seva obra sobre el càlcul de la intercalació, traduïda a l’hebreu amb el títol de Ḥešbon ha-'ibbur , es destaca sobretot la seva Dalālat al-ha'irīn ‘Guia dels perplexos’, 1190 traducció hebrea Moré Něbukim Aquest escrit constitueix l’obra teològica més completa del…

Enfront del naturalisme politeista dels pobles veïns, el poble d'Israel, escollit precisament per rebre i difondre la veritat revelada, proposà un monoteisme estricte Ultra el seu caràcter absolutament unitari, Déu és definit com l’ésser transcendent i sobirà, creador a partir del no-res, sant, just, omniscient i totpoderós Jahvè ha creat el món en un acte lliure de bondat, i l’home, dotat d’una ànima immortal i creat a la seva imatge, reflecteix la llibertat divina Aquesta llibertat comporta la responsabilitat de l’home envers les seves pròpies accions, i el premi o el càstig tenen lloc no…

El moviment aparegué a Pèrsia al segle VIII amb ‘Anan ben Dawid, els seguidors del qual s’anomenaren ananites La seva doctrina fou consolidada per Binyamin de Nähāvänd segle IX, autor del primer llibre d’observances que donà el nom definitiu de caraisme de l’hebreu qara’ , ‘recitar’ Famosos per l’austeritat de llurs costums i per l’observança estricta de les prescripcions de l’Antic Testament, els caraïtes sofriren constantment els atacs del judaisme ortodox Sa‘adya ben Yosef Abraham ibn Dā‘ūd Yěhudà ben Yosef ibn ‘Ezra Yosef ibn Ferrusel S’estengueren de Pèrsia a Palestina i, després de la…

Els llibres de la Bíblia constitueixen el llegat més preat de la literatura hebraica antiga i l’eix entorn del qual gira gairebé tota la literatura jueva posterior i una gran part de la cristiana El cànon jueu de les Escriptures cànon conté només obres en hebreu, les quals, tot i tenir un contingut molt unitari de pensament religiós i nacional, mostren una gran varietat d’estils i formes literàries En llur aspecte purament literari, molts dels escrits bíblics no tenen parió en tota la literatura de l’antic Orient Mitjà, mentre que d’altres poden haver estat influïts per obres literàries dels…