Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
sinagoga
Interior de la sinagoga de Barcelona
© Fototeca.cat
Judaisme
Nom donat en el món grecollatí (gr: συναγωγή) al lloc de reunió per al culte jueu (hebr: bēt ha-kěneset), a partir de l’època postexílica (segle VI aC).
Sembla que, en un principi, era destinada únicament a la lectura pública i a l’estudi de la Llei, i no a la pregària o al culte pròpiament dits D’origen discutit, és gairebé segur que la destrucció del temple de Salomó 587 aC i la deportació a Babilònia 586 aC hi tingueren un paper important El culte espiritual, propugnat per Ezequiel, com a substitució del sacrificial, juntament amb l’obra de restauració d’ Esdres segle V aC, exigia la formació de centres d’estudi de la Llei Al llibre de Nehemies hom troba ja un esquema de la futura litúrgia sinagogal —origen d’una bona part de la litúrgia…
sinagoga
Judaisme
La comunitat jueva, judaisme.
Iconogràficament era representada pels cristians medievals com una noia tapada d’ulls amb la corona als peus o la llança trencada
guenizà
Judaisme
A la sinagoga, lloc destinat a guardar els documents i llibres sagrats fora d’ús, en espera d’enterrar-los en terra sagrada.
Cal assenyalar l’interès considerable del contingut de la del Caire procedent d’una antiga sinagoga d’al-Fusṭāṭ, el descobriment de la qual 1889 proporcionà més de 200 000 fragments de manuscrits, entre els quals diverses responsa i el text hebreu del llibre de l’Eclesiàstic
micvé

Micvé de Girona
© Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya
Art
Judaisme
En el judaisme, cambra i annexos per a la pràctica del bany ritual de purificació.
Gairebé sempre forma part de la sinagoga , de la qual constitueix una peça essencial, i segons la llei jueva, la construcció del bany fins i tot precedeix la de la sinagoga A causa de les prohibicions repetides de banyar-se en els rius i també per la prescripció de practicar banys rituals purificadors, cada comunitat jueva tingué cura de procurar-se un establiment adequat per a aquest fi Molt estesos arreu d’Europa a l’època medieval, un dels pocs exemplars que han estat trobats fou descobert a Besalú el 1965 bé que alguns estudiosos dubten que sigui realment un micvé L’any 2014…
Miquel Vives i Guioret
Història
Judaisme
Convers judaïtzant el nom jueu del qual era Yosef Abenfaram.
Era fill de Salvador Vives i Valeriola mort abans del 1500 i de Castellana Guioret, judaïtzant, a casa dels quals funcionava una sinagoga, de la qual Miquel era rabí Descoberta aquesta pels inquisidors i sorpresos mare i fill en plena funció religiosa, foren processats, relaxats i cremats Al lloc de la casa fou erigida una església pels inquisidors Miquel era casat amb Castellana Marc, també judaïtzant, de nom jueu Ester Ciunta Fou un dels processos més famosos de València —la descripció de la sinagoga, segons informe dels inquisidors, fou recollida per l’humanista…
Blanquina Marc i Almenara
Història
Judaisme
Judaïtzant.
De família conversa, el 1487 s’hagué de presentar al tribunal de la inquisició de València En casar-se, el 1491, amb el mercader convers Lluís Vives i Valeriola, hagué de tornar a abjurar davant el Sant Ofici El matrimoni continuà les pràctiques jueves —tenien una sinagoga a casa seva, on el 1500 el marit fou detingut per primera vegada— Morí de pesta, amb una filla seva El 1524 el marit fou cremat per sentència inquisitorial, i en 1528-29 l’inquisidor de València Arnau Albertí féu un procés contra ella Mare del filòsof Joan Lluís Vives, aquest l’alludí afectuosament en la seva…
judaisme
Pregària davant el mur de les lamentacions de Jerusalem
© Fototeca.cat
Judaisme
Religió dels jueus, fundada per Abraham i fonamentada en un pacte entre Jahvè i els patriarques i la seva posteritat (aliança).
Enfront del naturalisme politeista dels pobles veïns, el poble d’Israel, escollit precisament per rebre i difondre la veritat revelada, proposà un monoteisme estricte Ultra el seu caràcter absolutament unitari, Déu és definit com l’ésser transcendent i sobirà, creador a partir del no-res, sant, just, omniscient i totpoderós Jahvè ha creat el món en un acte lliure de bondat, i l’home, dotat d’una ànima immortal i creat a la seva imatge, reflecteix la llibertat divina Aquesta llibertat comporta la responsabilitat de l’home envers les seves pròpies accions, i el premi o el càstig tenen lloc no…