Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Cresques de Caslar
Judaisme
Nom amb què és conegut el metge i poeta jueu, originari d’Avinyó, Israel ben Josef ha-Leví.
És autor 1327 d’una traducció a l’hebreu del Regimen sanitatis d’Arnau de Vilanova
Mošé Arragel
Judaisme
Rabí.
És autor d’una traducció anotada i comentada de la Bíblia, anomenada la Bíblia d’Alba 1422-30
Ya‘aqob Barceloní
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Traductor jueu, el cognom del qual ens el revela com a procedent de Barcelona.
De l’any 1384, datada a Múrcia, es conserva la seva traducció de l’àrab a l’hebreu d’una carta moralitzant
Àquila
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Traductor; deixeble del rabí ’Aqibà, es convertí al cristianisme i després al judaisme.
És autor d’una traducció molt literal de l’Antic Testament al grec, la qual reemplaçà la versió dels Setanta i fou molt difosa entre els jueus de l’Imperi Romà
Šělomó Boniṣaq
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Autor jueu conegut per la traducció, en data incerta, del Sefer Baḥran (’’Llibre de les Crisis’) de Galè de l’àrab a l’hebreu.
Vidal Yosef ben Labí
Economia
Literatura
Judaisme
Escriptor i financer jueu.
Fill de Benvenist de la Cavalleria, fou educat per Šelomó ben Mešullam de Piera Sembla que és ell qui es convertí al cristianisme arran de la disputa de Tortosa i adoptà el nom de Gonçal de la Cavalleria al maig del 1414 ja apareix documentat amb el nom cristià Fou racional de Saragossa 1415 i tresorer 1430 de l’impost del fogatge dels municipis aragonesos Poeta, és autor, a més a més, de la traducció a l’hebreu d’una obra mèdica Gérem ha-ma'alot , ‘Substància dels mèrits’ atribuïda a Jeroni de Santa Fe, i, al castellà, dels De Officiis i el De amicitia de Ciceró, ambdues avui…
Baḥya ben Yosef ibn Paquda
Filosofia
Judaisme
Filòsof hebreu.
Sembla que visqué a la cort dels Banū Hūd de Saragossa, on exercí el càrrec de jutge de la comunitat hebrea Escriví, en àrab, un tractat eticomoral, Kitāb al-hidaya ilā farā'id al-qulūb ‘Llibre de la guia sobre els deures dels cors’, dividit en deu seccions o capítols, el qual constitueix un exponent important del corrent neoplatònic de l’època Aquesta obra assolí ràpidament una gran fama i fou aviat traduïda a l’hebreu per Yehudà ibn Tibbon 1160, ultra una altra versió de Yosef Quimhí La traducció fou més coneguda amb el títol abreujat de Hobot ha-lěbabot ‘Els deures dels cors’…
Maimònides
Filosofia
Judaisme
Nom amb què és conegut en la tradició europea el filòsof, metge i talmudista hebreu Mosĕ ben Maimon, anomenat Rambam en el judaisme i Abū Imram Mūsà ibn Maymūn en la literatura àrab.
S'exilià d’Al-Andalus a causa de la intolerància almohade residí a Fes 1160, a Palestina 1165 i a Egipte el Caire, on fou el cap de les comunitats jueves Ultra la seva vasta producció mèdica tractats, en àrab, sobre l’asma, els verins i llurs antídots, etc, o comentaris als escrits d’Hipòcrates, Galè i Avicenna i científica com la seva obra sobre el càlcul de la intercalació, traduïda a l’hebreu amb el títol de Ḥešbon ha-'ibbur , es destaca sobretot la seva Dalālat al-ha'irīn ‘Guia dels perplexos’, 1190 traducció hebrea Moré Něbukim Aquest escrit constitueix l’obra teològica més…
Avicebró
Filosofia
Literatura
Judaisme
Nom amb què fou conegut als Països Catalans Šělomó ibn Gabirol, poeta i filòsof jueu andalusí.
Visqué gran part de la seva vida a Saragossa És considerat el millor poeta medieval en hebreu escriví poesies profanes molt influïdes, en la forma i en el contingut, per la poesia en àrab i excellí en les religioses, en les quals són combinades les creences jueves amb idees neoplatòniques, especialment en el Kéter malkut ‘Corona reial’, llarga composició en prosa rimada, amb una primera part latrèutica i una segona part més íntima Però la seva anomenada universal prové del camp de la filosofia fou el neoplatònic hebreu més notable i exercí influència en els autors hebreus i en l’escolàstica…
zelota
Judaisme
Nom (del grec ζηλωτής, traducció de l’arameu qan‘anayyā, ‘zelador’, ‘fanàtic’) donat a cadascun dels membres d’un moviment politicoreligiós de zeladors de la llei jueva constituït a Judea en temps de la dominació romana (6 dC).
Capitanejats per Judes el Galileu, actuaren principalment en la rebellió del 66-70 que culminà en la desfeta de Jerusalem, i desaparegueren amb la caiguda de Massada 73 Hom considera que l’apòstol Simó el Cananeu en fou membre