Resultats de la cerca

Treballà inicialment en el món de l’art com a pintor Des del 1945 es dedica professionalment al disseny gràfic com a art director de diferents agències barcelonines, com, també, d’un important laboratori químic A partir del 1960 treballà especialment en la decoració de botigues i locals públics, així com en la realització de stands o parades per a fires Feu grans murals i escultures Residí a Madrid i Bilbao

La seva activitat es concentrà preferentment en els llibres per a infants, per als quals també escriví textos Professionalitzada a partir del 1976, els seus dibuixos defugen qualsevol amanerament infantilista Rebé diversos premis, entre els quals l’Apelles Mestres 1981 per Munia y la luna i el Premio Nacional de ilustración infantil y juvenil 1985 per Munia y la señora Piltronera

Cursà estudis a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, inacabats, i s’incorporà a l’estudi del seu germà Alfons Milà i de  Frederic de Correa El 1958 s’establí per compte propi com a dissenyador industrial i d’interiors Amb André Ricard , Antoni de Moragas , Oriol Bohigas i altres fou un dels fundadors de l’ ADI-FAD 1957, de la qual fou president del 1974 al 1984 Fou membre permanent del jurat dels premis FAD fins el 1986, i professor de disseny de l’escola Elisava 1961-70 i de l’ Escola Eina 1970-75 Des de la seva empresa, Tramo, dissenyà mobles i làmpades …

Format a Sant Carles Guanyà la medalla d’or a l’Exposició Regional Valenciana del 1909 El 1912 féu el seu primer cartell de toros Exposà a Madrid i a Bilbao 1919 Collaborà a La Esfera , Mundo Gráfico , El Mercantil Valenciano , etc El 1932 anà a Mèxic, on s’establí definitivament el 1934 Foren remarcables les seves exposicions a Nova York 1945 i a Mèxic 1949 És considerat el millor cartellista taurí, gènere en el qual establí un prototipus que ha perdurat fins avui

Bé que en bona part fou autodidacte, els anys vint freqüentà l’Escola d’Arts i Oficis de Vilanova, on rebé la influència de Damià Torrents i de Joaquim Mir, de qui fou amic Exposà individualment per primera vegada a Barcelona l’any 1932 Sala Parés Becat per la Generalitat, el 1935 feu estades a Londres i a París En els seus inicis la seva obra fou dominada temàticament i formalment pels tipus camperols i mediterranis En una segona etapa posterior a la guerra civil de 1936-39, i entre el 1947 i el 1955, que residí a Mèxic, recreà el tema indigenista Les seves figures, de contorns arrodonits i…

Fill de Rafael Marquina i Angulo i net del fotògraf Pau Audouard S’inicià en el disseny de mobles, llums i accessoris domèstics el 1951 Fou soci fundador d’ADI-FAD i membre del seu patronat des del 1956 Amb André Ricard i Miquel Milà la seva aportació fou determinant perquè l’associació inclogués el disseny industrial com a disciplina de ple dret Guanyà el Delta ADI-FAD d’or del 1961 amb el seu setrill antidegoteig de perfil cònic, que aconseguí una difusió extraordinària Collaborà també amb destacats arquitectes amb Jeroni de Moragas Gallissà en una casa unifamiliar a Sant Just Desvern 1956…

Es formà a Llotja i el 1901 anà, pensionat, a Madrid El 1903 exposà a la Sala Parés de Barcelona, on tornà a exposar el 1904 i el 1905, any en què illustrà Les tenebroses , de Rafael Nogueras i Oller, i anà a París Allà concorregué al Salon des Humoristes 1907, al Salon d’Automne i collaborà a Le Rire Malgrat residir a França —singularment a Bézu-Saint-Elois Normandia—, no es deslligà de Catalunya, on illustrà les cançons infantils de Narcisa Freixas 1906 i publicà el llibre Els dolços indrets de Catalunya 1910, amb texts de Joan Maragall i Francesc Sitjà Exposà a la Sala Reig 1909 i des del…

Estudià a l’Argentina amb César A Caggiano i a París amb Maurice Loutreuill Per causa de la Primera Guerra Mundial es traslladà a Barcelona 1915-22, on es casà Hi féu també la primera exposició individual, a les galeries Dalmau 1921 Novament a París, no deixà d’enviar obres a algunes de les exposicions oficials d’art de Barcelona com tampoc a d’altres de França, Bèlgica o Madrid El 1928 féu una altra exposició individual a la Sala Parés de Barcelona i també a Madrid i a Bilbao L’any següent tornà a traslladar-se a Barcelona i hi romangué pràcticament fins a l’acabament de la…

Inicià els estudis d’arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1931, i el 1941 obtingué el títol de doctor Per raons professionals i familiars, l’any 1954 fixà la seva residència a Reus, i establí el seu taller a Montbrió del Camp La seva trajectòria artística començà en entrar a formar part del grup artístic ARA Artistes Reusencs Actuals, creat el 1960 sota el lideratge de Ramon Ferran amb la voluntat d’innovar en el llenguatge artístic i explorar nous camps d’expressió  Artista multidisciplinari, treballà la pintura, l’escultura en ferro, acer i bronze, el collage  i…

El 1934 ja fou premiat pel Centre Excursionista del Vallès Fou deixeble dels pintors Joan i Màrius Vilatobà Acabada la Guerra Civil fou membre destacat del grup sabadellenc El Cenacle fins el 1941 Feu algunes exposicions de tempteig, i el 1949 anà a París, on visqué fins el 1961 Estudià a l’École du Louvre Exposà a Barcelona des del 1950, i a París el 1951 El 1954 exposà a Barcelona ceràmiques, tècnica en què els seus marcians són mostra d’una destacada originalitat Passà d’un cert fauvisme a una abstracció d’influència neoplasticista el 1953 Participà en la Tercera Biennal Hispanoamericana d…