Resultats de la cerca

Vers el 1899 assistia a l’acadèmia Hoyos de pintura més tard completà la seva formació al Cercle Artístic de Sant Lluc i al Cercle Artístic de Barcelona El 1910, fugint d’una condemna de la llei de jurisdiccions, anà a París, on s’estigué dos anys Fou professor d’història de l’art a l’Escola Superior de Bells Oficis i a l’Escola Elemental del Treball 1920-23, càrrecs que hagué de deixar en advenir la Dictadura Més tard fou professor de l’Escola de Bibliotecàries El 1922 anà a Portugal, i el 1923, a Holanda, llocs on organitzà exposicions oficials d’art català Fugitiu d’unes anunciades…

S'establí per compte propi 1883, amb un taller molt modest, que anà ampliant S'especialitzà en edicions facsímil d’obres antigues, com el Psalteri de Roís de Corella, edicions de bibliòfil de Tirant lo Blanc , de Don Quijote de la Mancha , etc, algunes amb la collaboració d’Eudald Canibell Guanyà premis a les exposicions d’arts gràfiques de Saragossa 1908 i Leipzig 1914 El seu fill, Germà Viader i Llor Sant Feliu de Guíxols 1896 — , dibuixant i xilògraf, collaborà amb ell abans de residir a Montevideo i París, mentre que un altre fill, Josep Maria Viader i Canals Sant Feliu…

D’aprenent d’un obrador de pintura passà al taller de l’escenògraf Planella es matriculà a Llotja i rebé lliçons de Simó Gómez El 1887 anà a Madrid, on exercí l’escenografia al Teatro Real i decorà el teatre Príncipe Alfonso Més endavant 1896 anà a Mèxic per treballar en la decoració del Teatro Nacional Però es decantà vers la illustració i els projectes decoratius, on excellí entre els més rellevants d’aquests hi ha la residència de Ramon Casas i Carbó a Barcelona, des de la minuciosa ornamentació del pòrtic fins al disseny de gran part dels mobles Figurà entre els més…

Germà de Feliu i de Francesc Elias i Bracons Collaborà a Nanu 1915, La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , Papitu , etc, amb el pseudònim Anem Residí a París en 1920-31 en tornar-ne, es dedicà principalment al teatre amb obres de caràcter cosmopolita, una mica superficials, amb les quals assolí força èxits Madame 1932, Montparnasse 1934, Lilí vol viure 1935 Amb la represa del teatre català, assolí nous èxits Baltasar 1948, Bala perduda 1951, Joc de dames 1952 i Comèdia de dones 1953 Deixà inèdit un nomenclàtor de manufactures i marques de ceràmica de tot el món,…

Format a l’acadèmia Baixas 1912 i amb Feliu Mestres a l’escola de Llotja 1920 Exposà el 1930 a la sala Parés de Barcelona, i a París el 1930 i el 1931 sobresurten les exposicions antològiques de Barcelona del 1957 i del 1966 Dissenyà els figurins i la decoració d’ El casament de la Xela , de Xavier Benguerel 1938 Collaborà a la revista alemanya Der Querschnitt 1931-33 i illustrà el Quixot , les obres d’Edgar Allan Poe, etc El 1956 publicà 30 litografies de Calsina comentades per l’autor El 1964 li fou concedit el premi internacional de dibuix Ynglada-Guillot El seu estil és una…

Aprengué la tècnica a l’acadèmia del seu oncle R Martí i Alsina, on s’inicià en l’observació del natural El 1870 fundà a Gràcia una escola de dibuix i pintura i començà a realitzar obres d’encàrrec Aviat excellí com a retratista amb una producció abundosa de to neoclàssic impregnat de Romanticisme Autoretrat , 1872 Carolina Pons , 1876, collecció Pairó-Pons, Girona El 1878 s’establí a Sant Feliu de Guíxols, on muntà novament una escola i pintà nombrosos paisatges marins, atapeïts de personatges que expressen el to real del costumari de l’època El Moll, La Cucanya, El Recó ,…

Treballà a París i a Londres i des del 1882 fou bibliotecari de la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova És autor d’un Breu compendi d’Història de Catalunya 1901 El 1899 establí a Vilanova una impremta que esdevingué famosa amb el nom d' Oliva de Vilanova publicà un famós Anuari Oliva el 1907, i, entre moltes altres, les obres Les filigranes del paper i Les rajoles catalanes i valencianes i que fou continuada pels seus fills Demetri Oliva i Sala Vilanova i la Geltrú 1886 — Barcelona 1966 i Víctor Oliva i Sala Vilanova i la Geltrú 1884 — Sant Feliu de Codines, Vallès Occidental…

Format a Burjassot amb Francesc Quer 1904 i, sobretot, a Golfe Joan amb Charles L’Hospied 1906-11, treballà amb Quer a Rio de Janeiro 1911 Muntà una secció de ceràmica al taller de Gustau Violet, a Prada 1912, i fàbriques i tallers ceràmics a Hernani 1919, a Manises 1921 i —amb Violet— a Cerdanyola 1930 Fundà a Cornellà de Llobregat un taller de ceràmica decorativa 1945, que després traslladà a Sant Just Desvern 1960 Exposà per primera vegada —dibuixos i vidres— a Barcelona 1917 fou cofundador d’ Els Evolucionistes i collaborà a Un Enemic del Poble Exposà a Barcelona diverses vegades i a…

Conegut amb el pseudònim de D’Ivori Format a l’Acadèmia Borrell, a Sant Lluc i amb Josep Triadó Començà collaborant molt esporàdicament a Papitu Relacionat amb Ramon Miquel i Planas, illustrà El rondallari català de Bertran i Bros 1909, que aquell edità Residí a Buenos Aires 1911-12, on collaborà en el setmanari Caras y Caretas , a París, on fou corresponsal-dibuixant de la revista de Buenos Aires La Semana Universal , i a Londres De nou a Barcelona 1914, collaborà en diverses revistes, com D’Ací i d’Allà , Bella Terra , Catalunya Teatral , Virolet , La Mainada , etc Illustrà L’Eneida…

Format a Llotja i a l’Acadèmia Baixas, on fou alumne dels escultors Benlliure, Querol, Vallmitjana i Llimona Treballà als tallers de Rafael Atché i Pere Carbonell a Barcelona 1898-1904 Premiat en un concurs d’artistes novells de l’Ateneu Barcelonès 1903, el 1906 exposà a la Sala Parés i participà en l’Exposició d’Arts i Lletres Catalanes als locals de la Lliga Regionalista El mateix any Xènius, des del Glosari , l’investí escultor noucentista Fou premiat amb segona i tercera medalles a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona 1907 per les seves caricatures i per la…