Resultats de la cerca
Es mostren 581 resultats
Joan Vila i Casas
© Marie Christine Vila
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura
Pintor, gravador, ceramista i escriptor, conegut com Vilacasas.
El 1934 ja fou premiat pel Centre Excursionista del Vallès Fou deixeble dels pintors Joan i Màrius Vilatobà Acabada la Guerra Civil fou membre destacat del grup sabadellenc El Cenacle fins el 1941 Feu algunes exposicions de tempteig, i el 1949 anà a París, on visqué fins el 1961 Estudià a l’École du Louvre Exposà a Barcelona des del 1950, i a París el 1951 El 1954 exposà a Barcelona ceràmiques, tècnica en què els seus marcians són mostra d’una destacada originalitat Passà d’un cert fauvisme a una abstracció d’influència neoplasticista el 1953 Participà en la Tercera Biennal…
,
Pieter van Laer
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador holandès, conegut com il Bamboccio.
Residí a Roma 1626-38, on conegué N Poussin i Le Lorrain Influït per Caravaggio, creà el tipus de pintura de gènere anomenat bambotxada , com El repòs durant la cacera Galleria degli Uffizi, Florència o La partida de l’hostal Musée du Louvre, París
Lluís Reñé i Padrisa
Disseny i arts gràfiques
Futbol
Dibuixant i porter de futbol també conegut com Renyé.
Jugà al Català FC i al Futbol Club Espanya, del qual passà al Futbol Club Barcelona la primavera del 1911 Creà escola en el rebuig de la pilota amb el puny Disputà 72 partits amb el FC Barcelona i guanyà dues Copes 1912, 1913, un Campionat de Catalunya 1913 i tres Copes dels Pirineus Orientals 1911, 1912, 1913 A més de futbolista, destacà en atletisme, esport en què fou campió de Catalunya en llançament de disc 1912 Fou vocal de la junta del FC Barcelona 1920-21 presidida per Gaspar Rosés Es formà com a dibuixant a Llotja Es dedicà preferentment a les vistes urbanes de la…
,
editorial
Disseny i arts gràfiques
Empresa que té com a finalitat la selecció, reproducció i venda de texts generalment a través de la impremta.
Ja a la Grècia i a la Roma clàssiques i a l’Egipte dels Ptolemeus hi hagué una activitat editorial important, mitjançant obradors on escrivans professionals o esclaus feien còpies múltiples de manuscrits destinades a la venda Però a partir del Baix Imperi i sobretot de l’alta edat mitjana, els copistes estigueren al servei de monestirs, catedrals, corporacions, magnats o sobirans, que n'eren els únics beneficiaris La difusió de la impremta s XV significà una veritable revolució, i el llibre adquirí novament interès comercial El negoci editorial, però, restà de moment a les mans dels…
òfset
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Sistema d’impressió basat, com la litografia, de la qual prové, en la repulsió que existeix entre l’aigua i les matèries greixoses.
Màquina d’imprimir en sistema òfset de quatre cossos 1, alimentador de paper 2, registre d’entrada 3, roleus humitejadors 5, cilindre portaplanxa 6, cilindre recobert de cautxú 7, cilindre de contrapressió 8, cilindre de lliurament 9, cilindre magatzem quan la màquina imprimeix les dues cares 10, cilindre inversor quan la màquina imprimeix les dues cares 11, fulls impresos 12, allisador de fulls 13, eix portanumerador 14, roleus d’entintament addicionals 15, cadena de transport 16, pinça Les màquines d’òfset tenen, fonamentalment, tres cilindres, que duen a terme la impressió La planxa…
traçador | traçadora
Disseny i arts gràfiques
Electrònica i informàtica
Dispositiu de dibuix automàtic que actua com a perifèric d’un ordinador.
Consisteix en un tauler horitzontal o inclinat que fa de suport del full de paper i damunt del qual una o més plomes, muntades sobre un sistema de guies mòbils, pot abastar qualsevol punt de la seva superfície i dibuixar-hi gràfics, signes, corbes, etc, segons les instruccions rebudes de l’ordinador
cartellisme esportiu
Postermil
Disseny i arts gràfiques
Esport general
Els cartells són elements publicitaris, normalment en forma de fulls impresos de grans dimensions, elaborats per anunciar alguna cosa, tant en l’àmbit comercial i empresarial com en el camp lúdic i recreatiu.
Reflex d’innovacions artístiques i inquietuds socials, d’ençà del perfeccionament de la litografia al darrer tram del segle XIX foren molts els productes, els actes, les convocatòries, etc, que s’anunciaren mitjançant el cartellisme, que aleshores viuria la seva millor època, i l’esport, naturalment, no quedà al marge d’aquell nou i vistós sistema de cridar l’atenció sobre les coses En temps del Modernisme, Alexandre de Riquer feu cartells de tema ciclista Salon Pedal Carreras diarias , vers 1897, com també ho feu Adrià Gual Fiesta benéfica Velódromo de Barcelona , 1898 Antoni Utrillo…
especular
Disseny i arts gràfiques
Dit de la imatge d’un objecte que correspon a la reflectida per un mirall i, per extensió, aquella que —amb relació a la imatge normal de l’objecte— apareix com vista en un mirall.
Així, els signes alfabètics per a l’impremta i les màquines d’escriure es presenten com imatges especulars, respecte dels caràcters impresos o mecanografiats
cilindre
Disseny i arts gràfiques
Peça cilíndrica que forma part de diverses màquines emprades en impressió, com a element sostenidor de les planxes o motlles o com a element de pressió (en els antics tòrculs calcogràfics, les màquines òfset, etc).
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina