Resultats de la cerca

El 1980 s’installà a Nova York i començà a treballar amb el modista Guy Laroche El 1983 inicià la seva carrera com a redactora de la revista Vogue i es relacionà amb Andy Warhol i Jean-Michel Basquiat El 1986 tornà a Londres per treballar amb Michael Roberts, director de la revista Tatler i Sunday Times Style Musa de l’estilista de barrets Philip Treacy, descobrí nombrosos talents del camp de la moda Es convertí en la responsable de la secció de moda de la revista Tatler i assessora de les marques DuPont Lycra, Lacoste i Swarovski

Com que no disposava de recursos econòmics que li permetessin d’imprimir les seves obres, vers el 1793 intentà de traçar caràcters amb un pinzell mullat de vernís sobre una planxa de coure i atacar posteriorment amb àcid les zones no escrites per tal d’obtenir un cert relleu de l’escriptura En assajar de treballar sobre una pedra calcària en lloc de sobre una planxa de coure, descobrí casualment que l’escriptura sobre la pedra aparentment sense relleu, retenia la tinta El 1802 introduí la litografia a París i, nomenat director de la Litografia Reial de Munic, el 1826 realitzà les…

Installat a París 1855, estudià a l’Académie Gleyre, on descobrí l’art japonès El 1859 anà a Londres, on residí una gran part de la seva vida El seu estil, partint del realisme de GCoubert, passà per una etapa impressionista, a partir de la qual arribà a una síntesi d’impressionisme, simbolisme i estampa japonesa, especialment a partir del 1864, en què el seu art madurà i arribà a un cromatisme refinat Entre les seves obres, especialment les de petit format, cal esmentar Nocturn en blau i or ~1856 Tate Gallery, Londres, La princesa del país de la porcellana 1864 Freer Gallery,…

Amb Maurice Denis, Édouard Vuillard, Paul Sérusier i d’altres pintors, el 1889 constituí el grup dels nabís El 1896 féu la seva primera exposició individual La seva pintura d’aquests primers anys fou influïda per Gauguin i per les estampes japoneses El 1910 descobrí la llum de Provença, on s’establí Excellent illustrador de llibres, féu litografies per a Parallèlement , de Verlaine, Daphnis et Chloé , de Longus, i per a obres d’Octave Mirbeau, André Gide, etc A més de les natures mortes, la seva temàtica són els interiors, en els quals una finestra o una porta permeten de veure…

Al taller de Claudi Lorenzale fou condeixeble i amic de Marià Fortuny, que li descobrí els dibuixos de Gavarni Aquest influí sempre en la seva obra d’illustració, realitzada en revistes com La Flaca —amb el pseudònim de A°W° —, Un Tros de Paper , Lo Noy de la Mare , El Tiburón , Lo Xanguet , La Campana de Gràcia , El Cañón Krupp , La Llumanera de Nova York i altres El 1868 assistí a la festa dels felibres a Provença i publicà dibuixos dels actes a La Ilustración Española y Americana També reproduïren caricatures polítiques seves Monde Illustré , The Graphic i Der Illustrierte…

Militant polític actiu, fou membre del POUM Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França, posteriorment residí a Luxemburg i Alemanya, fins que passà a Amèrica El 1946 anà al Brasil, però el mateix any es traslladà a Veneçuela, on fixà la seva residència definitivament Hi fundà la Librería Politècnica 1958 i fou, també, fundador de l’editorial Nueva Cádiz Coneixedor de l’esperanto, en fou un promotor actiu en aquest país i, el 1946, primer secretari de l’Agrupació Esperantista Exercí de profesor de l’esperanto a la Universitat Catòlica de Veneçuela Explorador afeccionat, descobrí…

Començà dedicant-se a la pintura i fou fundador de l’Agrupació Courbet Com a gravador al boix assolí una categoria de primer ordre Fd’AGalí l’impulsà a aprendre aquesta tècnica, que tan bé encaixa amb els plantejaments teòrics del Noucentisme —moviment del qual fou un dels artistes més característics—, per tal d’incorporar-lo al professorat de l’Escola de Bells Oficis Unes Aleluyas de Santiago Vinardell 1919 fou el seu primer llibre illustrat, emprant la tècnica de la fusta de fil Després descobrí i conreà exclusivament el gravat de testa Inventà uns mitjans expressius…

Deixeble de l’Acadèmia Baixas i de Pere Pruna i Carles Pellicer, sobresortí com a paisatgista El seu estil és de base postimpressionista, amb tendència vers l’expressionisme En l’àmbit esportiu destaca la collecció de trenta-cinc obres pictòriques dedicades als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, Homenatge a la Barcelona Olímpica   Colleccionista d’art, l’any 1999 s’inaugurà a Mollet del Vallès el Museu Abelló , amb les obres donades per l’artista a l’ajuntament el 1996, i es creà la Fundació Municipal Joan Abelló Des del 2002 la seva casa natal acull un taller de restauració i un centre d’…

Format en el taller de pintura Antoni Petit de Sant Cugat, a l’Acadèmia Baixas, a la Llotja i al taller de Joan Queralt Oliva de Barcelona i deixeble també de Lluís Muntaner i Miquel Farré, participà en múltiples exposicions collectives celebrades a diverses localitats catalanes des dels anys trenta A la dècada dels setanta fou mestre de taller i tècnic en procediments pictòrics a l’Escola Internacional de Pintura Mural de Sant Cugat del Vallès i professor de pintura a l’Escola de Belles Arts d’aquesta vila En la seva pintura emprà la naturalesa com a font constant d’inspiració, defugint els…

Deixeble de Joan Vicens El 1882 estudià al taller de Carolus Duran a París, on pintà un autoretrat amb vestit andalús Museu d’Art Modern de Barcelona que li fou admès al Saló del 1883 De tornada amb Laureà Barrau, viatjà per la península Ibèrica, on influí sobre Tom Roberts visità el Museo del Prado i feu estada a Granada 1884 El 1890, amb Rusiñol i Miquel Utrillo, s’installà al Moulin de la Galette de Montmartre Era l’hora del simbolisme i de les harmonies vaporoses en gris de Whistler Els seus quadres Plein air 1891, Museu d’Art Modern de Barcelona i Ball al Moulin de la Galette 1893, El…